Si l’actualitat no em fa canviar d’opinió encete
hui amb este article una sèrie referida al que es coneix amb l’anglicisme
d’Open Gevernment. És a dir, eixa doctrina que alguns fa molt que defensem de
que l’acció de govern (també la de l’oposició) ha d’estar oberta a la
ciutadania. I això es fa mitjançant tres grans principis: transparència, participació
i col·laboració. I que sovint es vinculen a l’Open Data i l’e-democràcia.
Com no sóc un teòric, ni tinc cap pretensió de
fer articles acadèmics, usaré casos reals, per exemplificar el que crec que són
els problemes, i com es poden afrontar amb certes garanties d’èxit.
Comencem amb la denúncia que ha fet el partit
socialista segons la qual, el PP a la Diputació hauria adjudicat reformes a casernes de
la Guàrdia Civil
El PP contesta que com tot són adjudicacions
inferiors a 50.000€, es tracta d’un procés absolutament legal, i que jutjar per
les idees dels propietaris de les empreses i no per la qualitat del treball, és
“persecució política”.
El mateix de sempre. Una baralla de pollastres
picant-se a la cresta, explicant la història segons els convé, i que té com a
resultat més descrèdit de la política, i cap proposta de solució.
Potser cal deixar clar que la lectura legal i l’ètica
dels actes administratius no sempre és coincident. És a dir, hi qüestions que
èticament poden semblar raonables i en canvi són il·legals (alguna gent
considera absolutament ètica la Doctrina
Parot
I davant d’això què es pot fer? Els diré el que
fa Compromís. A Castelló, hem aconseguit (i la negociació no va ser senzilla)
que les obres o els subministraments menors, que el govern local pot contractar
directament d’acord amb la llei) tinguen un grau de publicitat molt major del
jurídicament exigit. És més, s’ha habilitat a proposta nostra, un espai al web
municipal on totes les empreses de la
ciutat poden penjar i gestionar les seues ofertes, de manera que l’ajuntament, té
una major oferta. Aconseguim igualtat d’oportunitats per a totes les empreses i
comerços, i millora en els preus. I guanyem en transparència.
Pel que fa al grau de relació entre empreses i
membres de partits polítics o candidatures, la llei és clara. Ara bé, ací també
volem anar més enllà, i diferenciar entre el que és ètic i allò que no ho és.
De fet, també a Castelló estem ara mateix immersos en una revisió del Codi de
Bon Govern, que entre altres coses pretén determinar això. Quina compromís ètic
adquirim els electes, respecte a les empreses que treballen amb l’ajuntament. I
haurem de valorar també quin grau de relació amb el sector públic. I també,
fins quin grau de relació directa o indirecta amb familiars, es raonable
dibuixar la línia.
Això és de gran complexitat, perquè no es pot
castigar a una empresària per tindre un cosí regidor, al que es possible que ni
tant sols vote. I nosaltres no podem ser jutge i part.
Per això hem demanat que el Codi de Bon Govern,
que determina les conductes ètiques dels membres de la Corporació , incorpore
un Comité independent, que analitze les conductes discutibles. Un Comité sense
membres de la Corporació. Ambla Jaume I
És cert que la legalitat de les nostres accions
la jutja el sistema judicial, i l’ètica de les nostres accions, vostés cada
quatre anys. Però alguns creiem que hem d’anar més enllà. Ser més transparents,
més pròxims, retornar a la societat part del poder que la partitocràcia ha
segrestat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada