La Fiscalia està a punt de demostrar, que la cúpula política del PP valencià es comportava com una organització encaminada a a fer calaix. Decidien activitats que el Consell havia de dur endavant, en base a les comissions que el partit cobraria, per finançar-se il·legalment i falsejar així els resultats electorals. Hi ha un munt de vies obertes. Des de la consideració de Cotino (segona dignitat pública del país, per darrer del President) com element nuclear en la visita del Papa, convertida en estafa multimilionària a la caixa pública. Passant per les contractacions trocejades de la Conselleria de Sanitat. Passant per FiraValència. Passant per Fitur i els contractes impossibles. O passant pel fet que RTVV demanés pressupostos, i malgrat ser un organisme amb personalitat jurídica, fos el Consell qui els aprovés. És a dir, estem a punt de saber judicialment, que res no era casualitat, era una trama pensada des del minut zero, pel PP valencià, per saquejar les caixes públiques, finançar el partit, manipular resultats electorals, i distreure alguns dinerets o regals, per les molèsties personals.
I la forma d’actuar, amb premeditació i maldat organitzada, salvant les distàncies, té trasllat a la forma de fer política dels diferents equips de govern municipal del PP a Castelló. Vegem-ho. El PP va aprovar una ordenança municipal que permetia xicotetes construccions en zona verda. Venia a ser el permís per fer una caseta, un lloc per desar les mànigues de reg i les lligones i poca cosa més. Havia de tindre una volumetria determinada i ocupar un percentatge mínim en la zona protegida.
Amb eixa norma van intentar justificar la construcció de l’auditori en zona verda. La justícia va dir reiteradament, fins que dictà sentència ferma, que era il·legal. El PP local, per boca de l’aleshores regidor d’urbanisme Alberto Fabra, quan va conéixer la sentència, en lloc de demanar disculpes a la societat i dimitir per la malifeta, va reptar al PSOE (denunciant) que reclamés l’execució de la sentència, que obligaria a enderrocar l’auditori. I ho va fer amb xuleria, prepotència i arrogància. És a dir, van organitzar amb temps un itinerari (l’ordenança) per intentar donar cobertura legal a la il·legalitat que pretenien executar. I la van executar. Els tribunals van fallar en contra, i ells, encara van reptar a l’oposició a fer complir la sentència. El món al revés.
Anys després hi tornen. Porte mesos i mesos advertint que l’estratègia del PP a Ribalta era la mateixa que amb l’auditori. Plantegen una il·legalitat (travessar el Parc, declarat BIC, amb el TRAM), sabedors que no tindrien el vist i plau, no demanen els informes preceptius d'òrgans consultius de la Generalitat. Els vam haver de demanar el Sr. Calles en representació del seu partit, i jo mateix en representació del meu. Davant l’evidència, forcen un informe polític (que havia de ser tècnic) per part de la delegació de la Conselleria, que signa una persona sense formació adequada, posada a dit pel propi PP provincial; per tal d’intentar obviar tots els informes negatius. De positius no n’hi havia cap. Al final, com era d’esperar, el tema acaba en els jutjats. I com era d’esperar també, els jutjats, un darrera l’altre, condemnen a la Generalitat a pagar les costes, i diuen en sentència ferma, que el TRAM no pot travessar Ribalta, perquè l’autorització feta per Conselleria és nul·la de ple dret.
En un país normal, el PP, que ha actuat en tots dos casos com una banda organitzada, amb una trama pensada per actuar al marge de la llei, hauria de demanar disculpes, corregir, i presentar dues o tres dimissions.
Ací, esta colla de xulos de discoteca, lluny d’això, tornen a reptar a l’oposició a demanar l’execució de la sentència, confiant en que el hipotètic cost de l’execució siga elevat, i així poder carregar sobre l’oposició el cost de la seua pròpia malifeta.
És el món al revés. És quasi com exigir el que es coneix com prova diabòlica, exigir provar la innocència. Els delinqüents (el govern municipal en el seu conjunt) exigint a l’oposició explicacions de per quina raó volen que es complisca la llei. Obliden el seu jurament davant el seu déu, de guardar i fer guardar la Constitució (i òbviament la resta de lleis).
El govern municipal construeix en llocs prohibits, per això mira cap un altre costat quan a la Marjaleria, o al carrer Sant Fèlix hi ha ciutadans que seguint el seu exemple fan el mateix. No només no tenen cap força moral, sinó que a ells el compliment de la llei els sembla un obstacle salvable, quan es tracta de fer el que els hi rota. I que Bataller tinga les penques de dir que un govern de l’actual oposició seria un problema! Clar...per a ells!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada