Un vegada, estudiant FP, Don César, el de ciències naturals, ens va explicar les peculiaritats dels animals hermafrodites. Jo vaig alçar la meua mà d'adolescent tirant a cabronet, i (en castellà, jo mai no he tingut oportunitat d'estudiar en valencià) li vaig preguntar: “A vore si ho he entés bé. Els caragols, per la seua condició d'hermafrodites no necessiten un altre espècimen per procrear”, i Don César em va contestar “más o menos”, i jo li vaig preguntar “aleshores com és que porten banyes?” Em va tirar de classe. “¡Nomdedéu al pasillo!”
Amb el temps he aprés algunes coses. La primera que preguntar continua sent la millor forma d'aprendre allò que no saps; la segona, que les respostes no sempre són encertades. De fet, els caragols sí que necessiten un altre individu per procrear. El que fa la seua condició sexual dual, és que tots dos s'inseminen mútuament, mitjançant una mena de sageta que ix d'un paquet muscular del coll, i que algú va decidir que l'havíem de conéixer com “dards de l'amor”.
Tot això ve a col·lació (i ja vorem si a coalició), de la tradicional enquesta electoral del 9 d'octubre. Quan no saps, vas i preguntes. I Metroscopia va i pregunta a qui votarem els valencians, quins són els líders que més valorem, qui ens agradaria que presidís la Generalitat i unes quantes coses més.
I amb un mostra de només 1.500 entrevistes telefòniques (el mètode ja condiciona el resultat), repartides de forma no proporcional entre les tres circumscripcions, fa una predicció de futur que ve a dir que el canvi ja està ací. Que el PP s'enfonsa irremissiblement, que el PSPV supera l'efecte Pedro Sánchez i només perd dos punts. Que Podemos ho peta. Que Compromís duplica vots i més que duplica escons. Que EU creix dos punts i que UPyD continua lluny d'entrar.
Les enquestes necessiten ser cuinades si volen ser creïbles. Les variants històriques són fonamentals. Per això els resultats de Podemos són complicats de confirmar, no hi ha record de vot. I la gent a l'enquesta “vota” a Pablo Iglesias, com les iaies votaven a Suárez o González. De fet, el “candidat de Podemos”, siga qui siga; empata en preferència per presidir la Generalitat amb la Diputada de Compromís, Mónica Oltra. Tots dos dupliquen a Puig i pràcticament a Fabra, qui treu un puntet més que l'històric socialista. El que pue passa és que la cuina de Metroscópia reclama a crits la presència de Chicote! Hi ha vots incrustats al microones des de ves a saber quan, paperetes reescalfades, records de vot a la nevera... Vaja, que com diria Chicote, tenen la cuina feta una merda.
Perquè amb eixa mostra resulta francament agosarat projectar escons, i del tot impossible, fer-ho per circumscripcions. I ho afirme contundent, no perquè jo siga més llest, sinó perquè continue preguntat a qui en sap. I tothom que en sap una miqueta d'això de demoscòpia, coincideix en la diagnosi.
Què és el que si que es pot valorar? Qüestions més simples, com l'avaluació dels polítics. I ací és on Compromís treu uns resultats fantàstics. Mónica Oltra és la política millor valorada, amb diferència. I Enric Morera, és el tercer més valorat (entremig de tots dos, la comunista Sanz).
I una segona qüestió de vital importància. Compromís ja empata amb el PP, en la consideració de ser el partit que millor defensa els interessos dels valencians. Molt per davant del PSOE, infinitament per davant d'EU i a anys llum de Podemos. I això, crec, és fonamental per entendre per quina raó, malgrat el sotrac electoral que representa la irrupció d'una nova formació èxitosa, Compromís continua creixent de forma sostinguda i evident. Paga la pena no oblidar-ho.
La defensa dels interessos dels valencians, és el sumatori de la defensa dels drets nacionals, la llengua, els costums, les tradicions; i dels drets socials dels habitants del territori. I això Compromís ho fa amb solvència, i la gent ho ha entés molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada