"FUGINT D'SCROOGE"- Levante.EMV- 06.12.14

El PP està a la defensiva en temes on fa no tants mesos pensava que no li calia. Per exemple, en la lluita contra la pobresa infantil (ha passat del 17 al 25% en els darrers anys), la lluita contra l'exclusió (creix el pressupost any rere any com demostració del fracàs de les polítiques populars), etc.

Tant és així que el PP ha hagut de fer un intent de rearmar el seu discurs per intentar justificar la seua negativa a avaluar les polítiques socials (petició reiterada contínuament per Compromís), o per intentar explicar per quina raó Castelló destina 65'32 € per persona a polítiques socials, mentre que la mitja de ciutats de la nostra mida s'eleva fins als 88'48 €. I tot el que se li ha acudit és dir que ells governen per a tothom. També per als que no ho passen malament, que són, diuen, majoria. I els ha faltat dir “i són els que ens voten, que quan la gent les passa magres està més preocupada en omplir la nevera que les urnes”.

Té raó el PP en dir que han de governar per a tothom. Erra el PP en creure que la societat castellonenca no comprendria que férem un major esforç econòmic per canviar la situació dels més desafavorits. Alerta! He dit per canviar-la,  no per perpetuar-la.

I trobe que ací està la trampa ideològica i programàtica del PP. Les seues polítiques tenen més a vore amb la beneficència i la caritat cristiana del segle XIX que amb l'empoderament i les polítiques de redistribució i justícia social del segle XXI. I eixe model social, amb una escletxa creixent entre benestants i exclosos que el PP propicia i alimenta amb convenciment, és també la que permet dir que la societat no és solidaria. I que mentre al carrer Columbretes hi ha cues per recollir menjar a la porta d'una ONG, té tot el sentit del món inaugurar una pista de gel artificial per a que “els altres” puguen/puguem patinar.

Tinc el convenciment que si la gent veiés que les polítiques socials de l'ajuntament servien per rescatar de la pobresa a famílies i famílies, la gent seriem més generosos, i ens “privaríem” gustosos de determinats excessos i determinades alegries. Clar que no podem aturar la vida de la ciutat, entre d'altres coses perquè això generaria més atur, i més pobresa estructural. Però hi ha fórmules per ajudar a canviar eixa estructura social que hui ens debilita com a societat.

El PP ha posat sobre la taula una realitat. Hi ha una part de la societat que “fa vida normal” malgrat la crisi, i per a eixa gent també cal governar. El problema és que crec que el PP no coneix les altres realitats.

En diferents debats he sentit a Pérez Maciàn, Vicent Sales o Carmen Querol, per exemple, rebatre els nostres posicionaments polítics, tot dient que parlem d'una ciutat que no existeix. Que vivim en un altre món. Que ens inventem un relat social inexistent a Castelló.

Hi ha una diferència enorme entre el discurs popular i el nostre en este sentit, bàsicament, perquè nosaltres veiem la ciutat plural, i ells no hi veuen més enllà del nas.

Hi ha un Castelló benestant, és cert. Ells el veuen. I jo el veig cada dia. Els conec. Els reconec.  Hi ha un Castelló que sobreviu al dia a dia. Ells diuen que són la gent “normal”. També els conec. També els veig. 

Hi ha un Castelló fet de drames familiars i misèries. De gana. D'exclusió. Un Castelló que el PP coneix, és el que qualifica d' “usuaris de serveis socials”. Jo també els veig cada dia. Per a mi són ciutadanes i ciutadans com els altres.

I finalment hi ha un Castelló que el PP s'entesta en ignorar. Que creix dia a dia. I que s'incorpora dramàticament a la gent sense recursos, provinent d'eixe grup que el PP considera “gent normal”. Són companys de pupitre d'escola, germanes, veïns... 

Als “pobres de solemnitat” els hi és del tot indiferent si hi ha llums de Nadal i pista de gel. Als benestants també, que no n'han de fer servei. En Nadal aniran de vacances a la neu. Però hi ha desenes i desenes de famílies ofeses, perquè troben que no es pot seguir alimentant amb diners públics la descompensació social. I això el PP no ho vol vore. Per a ells és com els fantasmes del Sr. Scrooge.