"JO SÓC DE MACHINET EL DE L'ARRÒS" 17.06.16

La tradició catòlica descriu a Sant Cristòfol com un gegant cananeu, que abans de la seua conversió al cristianisme ajudava els viatgers a travessar un perillós gual, portant-los sobre els seus muscles. Jo sóc més de Machinet de l'arròs, que era un homenot que pujant-los a galligotes, ajudava a creuar a la gent les séquies del terme. Bàsicament perquè José Edo va existir, i feia eixa feina, com també feia de torero còmic i mil oficis més.

Vull dir que sent versemblant allò que algú es guanyés uns sous ajudant a creuar un gual o una séquia, portant a coll a altres persones, em crec el que jo vaig conéixer, el que vaig vore, el que sé del cert que és cert.

Vol dir això que només crec allò que veig, allò que puc tocar, allò que arribe a comprendre? No exactament.

Jo no sé res de mecànica, ni de motors d'explosió, i res és res. Però a l'hora de buscar la màxima seguretat en la meua vida i la de la gent que viatja amb mi, preferisc passar l'ITV que jugar-me-la meua sort a què el Bisbe amb un guisop m'esquite amb aigua, per ben beneïda que esta siga. No sé si m'explique. Ni em molete a considerar com opció una possible intervenció d'un sant probablement inexistent, al servei d'un déu en el qual no crec. Però en canvi, malgrat no saber res de motors, pose part de la meua seguretat en mans de la ciència. Sí. La física, la mecànica, una miqueta de química...i l'automoció.

La ciència es recolza sobretot en la deducció i la demostració, encara que en algunes ocasions calga fer ús de la inducció, ja que no pot proporcionar una explicació completa del món. I és per este "forat" per on les pseudociències intenten donar una pàtina de credibilitat a les seues teories que basculen entre la improbabilitat i la fal·làcia.

No gosaria a dir que sóc cientificista. Tinc present el que en diuen Hayek, Popper, Putman o Todoróv. I també Weber, Habermas o Horkaimer. (Ei, així molt per sobre, que tampoc no sóc un set ciències jo!)

Vull dir que puc entendre la recerca de disciplines que reivindiquen vies alternatives de coneixement a la raó... Però això no vol dir que haja de posar-les al nivell d'allò que si ha estat demostrat. Les pseudociències no suporten la prova de la falsabilitat ni la de la Navall d'Occam.

I quan estes creences (paracientífiques, acientífiques) juguen amb la salut de les persones, aprofitant-se de la debilitat d'un cos malalt, d'una ment debilitada per la por a la mort o al desconegut, jo m'emprenye. M'hi opose.

Fa molts anys vaig treballar a una clínica. Entraven a un senyor major al quiròfan, i per la butxaqueta de la camisola del pijama (aleshores encara no es gastaven les humiliants  bates que et deixen el cul a la intempèrie) i treia el nas un santet al que l'home li tenia devoció. El cirurgià va fer aturar la llitera i li digué al pacient: "el quiròfan és molt menut per a tots dos, haurà de triar. Ja estic cansat de què quan les coses van bé siga gràcies al sant de cartolina, i quan van malament siga un error mèdic. El cura ell o jo, vosté dirà!" I el pacient trià al metge.

Doncs jo sóc d'eixos.

No crec que les almorranes es puguen curar posant unes piràmides d'ònix prop del forat del cul. No crec que l'aigua tinga més memòria que la que li recorda la seua eixida natural al mar, per això quan construïm sobre barrancs, saben que acabarem per tindre problemes.

M'hauria de beure dues botelles de Raki abans de sotmetrem a una sessió de reiki. A mi les xacres no me'ls toqueu que m'agafa el riure.

De Bach adore les seues Suites franceses, de les seues flors no en vull saber res. Si m'han de llegir les cartes que siguen cartes d'amor, les de la baralla tenen poca lletra per a mi.

Tal com està el món, ja em costa de creue en un acord signat per una encaixada de mans, així que això d'imposar les mans per fer fugir una migranya, traspassar un poder ocult o fer fugir un dimoni que t'okupa; ho deixe per als adoradors de la marihuana.

Com no hi ha literatura mèdica que confirme casos de càncer en taurons, es pretén que el cartílag de l'esqual, pot servir per a prevenir o curar el càncer. Es pot ser més tararot?

Què volen que els diga, em quede amb les normes de Merton.

Amb això no estic demanant que es lapide a qui crega en coses que no crec. Només caldria...i no quedarien pedres.

Però sí que dic que les institucions públiques, els poders públics no podem ser equidistants entre la ciència i la trampa. Ni podem facilitar als escurabutxaques, als "buhoneros" de l'oest americà, per a què venguen amb col·laboració nostra, les seues pocions màgiques que igual et curen el mal de queixal que et fan tornar a sortir la cabellera que et va tallar els sioux.

No crec que l'ajuntament de la meua ciutat haja de donar pàvul, haja de donar cabuda en activitats que patrocina, a "psicoterapeutes en moviment, terapeutes holístics, xamans, terapeutes de l'ànima, alquimistes de xarxes..." i altres xerrameques. 

I sobretot, em preocupa que darrere d'un títul universitàri formal, s'hi amague el representant a casa nostra de la dita "Nova Medicina Germànica", la del expedientat i expulsat de la professió, antic metge Ryke Geerd Hamer. Empresonat per exercir il·legalment.. Va fer 12 mesos de presó a Alemanya, i després s'instal·là a Màlaga on va ser detingut i tancat a la presó a Madrid, per a ser mesos després extraditat a França, on l'esperaven 3 anys de presó.

No. Definitivament ens enganyem si ho permetem, si ho facilitem. Dieu-me racional!