Jo no atresore la sapiència econòmica del catedràtic Francico Pérez, que en nom del Comité d'Expert va explicar amb gran solvència el dèficit fiscal que patim al país. Ni tinc viscudes les recurrents, tot i que ben il·lustratives anècdotes, del President Puig, que evidencien no només el dèficit, sinó el profund desconeixement (fill del despreci o del desinterés) de la realitat econòmica valenciana, referida a la seua relació amb l'estat. Menys encara sóc capaç d'humanitzar les xifres, com poèticament (i per això resulta d'una contundència insospitada) sap fer la Vicepresidenta Oltra.
Tots tres, junt al President de les Corts, Enric Morera, que introduí l'acte, participaren en l'escenificació que la societat valenciana, encapçalada pel seu Consell, va dur al Círulo de Bellas Artes de Madrid, dimecres passat. Hi era el Govern en ple. Consellers i Secretaris Autonòmics. Representants plurals d'una societat civil que és plural. Els síndics a les Corts dels partits del Pacte del Botànic. Una nodrida representació valenciana del Congrés i el Senat, que abastava des de Ciudadanos a Podemos, passant, clar, per Compromís i PSOE. Només hi va faltar el PP. El PP és un partit singular, de vegades falta i sovint sobra.
La seua portaveu, la Sra. Bonig va preferir anar a parlar amb el Ministre Montoro, per a contraprogramar. Ho han fet més vegades. La deslleialtat institucional és marca de la casa. Tenen una exasperant tendència a la metonímia, i usen el Govern com si fos el partit, i el partit com si fos el Govern. Bonig anunciava una pluja de milions que segons ella el Consell amagava. Mentia. Era el FLA, el de sempre. I de fet, les condicions que exigeix un Montoro en funcions fa que siga gairebé impossible d'aconseguir. Però vaja...ells al seu univers paral·lel, tot això ho troben normal.
Esta mateixa setmana, al Congreso, es va tornar a debatre (dia de la marmota) la reforma del nostre estatut, que entre d'altres coses pretén lligar el finançament i les inversions, a un criteri tan objectiu (no dic que siga l'únic) com la població. La senyora Bonig, junt amb Fran Ferri de Compromís i Manolo Mata del grup socialista, va ser l'encarregada de defensar la postura del PP. I va dir coses amb trellat, va reconéixer el mal finançament...el que no va dir és que era culpa bàsicament, del seu partit. El que no va dir, és tot el que li va haver de retraure després el valencianista Joan Baldoví. Com que el Consell del que ella formava part, no esmenava aquells pressupostos que durant anys ens empobrien. I li va recordar més coses... Que la precarietat econòmica del país té molt a vore amb la cruel discriminació financera amb la que ens tracta l'Estat, però també amb la pèssima gestió dels governs valencians en època del populars, i al règim de cleptocràcia que s'havia instal·lat a les institucions governades pel partit de la Sra. Bonig.
A Madrid es va explicar, que amb els 1.325 milions que deixem de recuperar (que no se'ns oblide que son nostres, que els ha generat la nostra economia, que no és cap favor, que és justícia!), podríem fer cada any 7 plans d'ocupació per a 560.000 joves aturats, 3 hospitals i mig com el de La Fe, o 265 escoles o instituts nous, huit per comarca, acabant així amb els barracons.
Segons els experts del propi Ministerio, rebem aproximadament un 7% per baix de la mitjana espanyola. No es tracta de fer guerra de territoris, però hi ha 25 punts de diferència entre la millor i la pitjor finançada. Poca broma.
Nosaltres, que ara mateix tenim una renda per capita 12 punts per davall de la mitjana, enlloc de rebre la solidaritat dels qui estan millor, som contribuents nets. Paguem les carreteres buides, les escoles ben dotades, les 35 hores de jornada laboral, els Auditoris, i el que se'ls puga ocórrer, als altres, mentre l'AP7 continua sent de pagament, no tenim rodalia a Castelló, ni tren de la costa, no hi ha corredor mediterrani... El finançament que rebem només cobreix el 76'6% del cost dels serveis bàsics (educació, sanitat i benestar social).
A l'acte hi hagué una gairebé nul·la representació de la «la Villa y Corte». No els interessa escoltar-nos. Ens ignoren. I amb la falta d'educació que el caracteritza, el Secretari d'Estat Beteta, referint-se a l'acte de dimecres, encara té la barra de dir: "Yo no atiendo a mítines, que vengan a mi despacho y nos den papeles". Perdonen el to escatològic, però el paper que l'agafe ell, perquè se'n pot anar allí on vostès pensen i li pot fer falta quan acabe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada