Ai.... que difícil és seure esta setmana a fer un article polític sense escriure el nom de Mariano Rajoy. El Primer president del govern espanyol de la història que ha d'anar a declarar (encara que siga com a testimoni) per un cas de corrupció al partit que presideix. Costa de no imaginar a Bárcenas enviant un whatsapp «Sé fuerte Mariano». Costa no parlar de Rato, que ha passat de ser l'estendard del miracle econòmic de la gestió política del PP, a un empestat, estafador, lladre... «El señor del que usted me habla».
És difícil no parlar d'Ignacio González. Ex President madrileny, que en una entrevista antiga deia: «hace tiempo que no pongo la mano en el fuego por nadie, ni por mi mísmo», i l'entrevistadora sorpresa retrucava: «¿No pondria la mano en el fuego por si mísmo?», i ell contestà amb un «no». Costa no parlar del personatge que assegura haver-ho aprés tot d'Esperanza Aguirre. I costa no recordar que Esperanza Aguirre té ja camí de la presó al que fou la seua mà dreta. Presó en la qual es pot trobar a Granados, que va ser la seua altra mà dreta. Aguirre mai no ha tingut mà esquerra. Aguirre que va deixar momentàniament la política per a ser caçadora de talents per una consultoria. Quina ironia! Ha confós talent amb talego.
Ella sí que havia dit reiteradament que posaria la mà al foc per González. Pobra! Mira-te-la ara que ha de deixar el cotxe en el carril bus de l'Audiència Nacional, mentre va a declarar. I la molt cínica ix plorant!!! Ella, que li va dir a Carmena que "a la política se viene llorada de casa".
Costa no escriure res de Marhuenda. Imputat ell i el seu editor (vinculat també a La Sexta i Cuatro, no ho oblidem) per un seguit de delictes a quin més esgarrifós. Marhuenda. El Professor que dóna lliçons de periodisme i ètica, fent xantatge a Cifuentes en una trama organitzada de poder polític i periodístic.
O costa no escriure sobre Indra. Una empresa que finança il·legalment al PP, i que en paral·lel era l'encarregada tècnicament del vot dels espanyols residents a l'estranger. Recorden que més d'un milió d'eixes persones es quedà sense poder votar? Recorden que dels que ho van aconseguir, el percentatge de gent que votava esquerra, era infinitament superior als votants residents a Espanya? Traguen conclusions. Financen il·legalment al PP, i aconsegueixen que centenars de milers de vots que no van al PP, no computen. El PP guanya. Indra s'enriqueix. La democràcia s'esfuma.
És difícil no parlar de Zaplana (El retorno). Un Zaplana que apareix en una gravació telefònica tranquil·litzant a Iganacio González dient-li mesos abans que siga nomenat, que el que serà nou fiscal és de confiança. Que no li cal patir. Costa no parlar d'eixos telèfons punxats. De la filtració a Gonález de que l’estaven gravant.
Com costa no cabrejar-se i recordar que quan el PP valencià estava en els telediaris es parlava de «corrupció valenciana», i ara que és el de Madrid, es parla del PP, i no de «corrupció madrilenya», o «espanyola». Deien allò de què «com la paella, enlloc com a València es fa la corrupció», però ara no diuen el mateix del «bocata de calamares», tot i que en el moment d'escriure això, tots els qui han estat secretaris generals del PP madrileny estan detinguts, condemnats o empresonats. Com estan sent investigats tots els tresorers del PP espanyol. Tots!
També costa no fer brometes amb el PP, i recordar que han passat de l' «Agua para todos, a «el agua del Canal Isabel II, pa'nosotros». Costa no recordar allò que el PP en digué «el eje de la prosperidad», que ben bé podria haver estat el de la «nóosperidad». Mallorca, València, Madird. Matas, Camps, Aguirre. Matas ja està en presó. Els altres fora del govern, i escalfant per la banda.
Costa molt no fer-ho, però en fi, canviem de tema. Què tal les Pasqües?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada