Al País Valencià, els Pressupostos Generals de l'Estat han generat dues reaccions, la d'aquells que diem que són un insult i un abús, i la d'aquells que ho pensen però no ho diuen. Així de clares són les xifres, tan d'obvi és el tema, que a proposta del President de les Corts, Enric Morera, tots els grups han signat una declaració institucional que és una queixa formal pel maltracte econòmic al qual el PP ens sotmet.
Com este primer paràgraf m'ha quedat una miqueta contundent, diré que en realitat no tothom pensa això, el Sr. Moragues, ambaixador del govern espanyol ací, diu que els comptes no estan tan malament. I fa un sortilegi que voreja el filibusterisme, jugant amb les xifres. La seua tesi és que enguany s'ha pressupostat un 30% més del que s'executà l'any passat! No d'allò que s'havia previst, sinó del que finalment s'executà! Este intent de justificació és d'una insuportable lleugeresa en la construcció intel·lectual del discurs.
La primera resposta és: «gràcies per recordar-nos que van executar una part miserable del pressupost, perquè això alimenta el nostre discurs i ridiculitza el seu, senyor home», la segona és: «i ara ens hem de creure que ho van a executar amb este antecedent que amablement ens recorda?», i la tercera: «deixe-ho estar».
Isabel Bonig, lideressa recidiva, ha rebut un colp al bescoll per part d'Hernando, aquell que té la intel·ligència en una fosa comuna. Li ha dit que si ha signat la declaració conjunta, és perquè no coneix el pressupost, que se l'estudie i segur que canviarà d'opinió. L'arrogància d'Hernando és la seua única aportació al debat.
Bonig sap que el PPCV ja fa anys que va deixar de ser percebut com el partit que millor representa els interessos valencians. En els darrers estudis, eixe lloc l'ocupa de forma consolidada Compromís. Per això Bonig sempre diu que el 2019 hi haurà Presidenta a la Generalitat. Per això busca el cos a cos amb Mónica Oltra. Per això les crítiques més severes van contra les Conselleries de Compromís.
Contra Oltra, o contra Climent, o contra Marzà... Jo tinc la meua teoria. Hi ha gent que està en política per administrar el millor que sap, i altra gent que està en política per a transformar. I Compromís està en este segon grup. Les polítiques de la Conselleria de la Vicepresidenta, tenen un potent factor de transformació social (llei LGTB, llei de Renda Garantida...), legisla per a canviar el món, i ho fa amb lleis que el PP avorreix però que després no gosarà derogar. És el que va passar amb la llei del govern Zapatero de matrimonis igualitaris.
La Conselleria de Climent, ha creat una metodologia de treball amb els agents socials, que fa que les decisions siguen un poc més lentes, però molt més estables i permanents en el temps. Perquè han estat debatudes i participades. En l'àmbit de la meua Secretaria Autonòmica, per exemple, hem posat en marxa AVALEM Territori, que és precisament això, una metodologia analítica, que de la mà de les institucions i agents socials, ens permetrà saber quines són les necessitats formatives per a cada comarca i cada sector, podent així adequar la formació que oferim, a la demanda real de les empreses. Mai abans no s'havia fet res similar.
O la Conselleria de Marzà, que està resultant un revulsiu en el món de l'educació, amb oposicions per a mestres, decret de trilingüisme (criticat pel PP valencià, avalat pel Ministeri del PP), reducció de ràtios, pla de construcció de centres...
Pose estos exemples, i en podria posar d'altres, perquè mostren clarament eixa voluntat transformadora, que explica, la virulència dels atacs de la dreta immobilista, contra les Conselleries dirigides per Compromís. I alerta que això no és cap descrèdit per a les que dirigeix el PSOE, crec, que per exemple la Consellera María José Salvador està fent un excel·lent treball.
Esta és la partida política en este moment. Un govern central, centralista i centralitzador que ens margina i ofega econòmicament, amb la dolosa complicitat del PP valencià, que signa declaracions, però aprova els pitjors pressuposts que, en clau valenciana, hem vist en anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada