"EL POETA ERRA" - El Mundo - 04.04.20

L'excels Miquel Martí i Pol, al seu magnífic poema «Ara mateix» acaba amb aquell vers arxiconegut: «que tot està per fer, i tot és possible». I jo crec que no. Jo crec que ni tot està per fer ni tot és possible. I esta crisi econòmica associada a la urgència sanitària ens ho demostra.

Que el sistema econòmic col·lapse, no és conseqüència del COVID19, és conseqüència del seu dèbil i inestable equilibri. És conseqüència de la seua insostenibilitat. El COVID19 és el que ho ha posat en evidència. Com fa uns mesos ho feu la DANA, o els temporals marítims fa un poc menys de temps.

L'economia valenciana és feble, presenta una elevada sensibilitat als cicles econòmics i té una dramàtica dependència de factors externs incontrolables. I això es deu a l'elevada especialització en activitats d'escàs valor afegit (principalment serveis i construcció), i a la persistència d'estratègies competitives basades en preus.

Estos dies estem assistint a canvis molt ràpids, entre altres a la forma de treballar de les empreses, que digitalitzen i innoven a marxes forçades. Comerç tradicional que ha començat a vendre on-line quan fa un mes deia que era impossible. Teletreball en sectors que es negaven a estudiar-ho. Estalvi energètic i de temps substituint reunions presencials per videoconferències. Reduccions de jornades per a la conciliació familiar. Hem vist empreses que en set dies han canviat el producte fabricat. I hem fet valdre els Instituts Tecnològics que han estat capaços d'homologar productes i materials, que hem aprés a fabricar en quinze dies. Tot això s'ha pogut fer, perquè no estava tot per fer. Perquè alguna gent, de vegades davant la incomprensió generalitzada treballàvem en este nou model productiu. En la reindustrialització del país, perquè hem descobert amb el drama de cadàvers apilats, que tenim una dependència absoluta de mercats exteriors en sectors fonamentals. I sense caure en l'autarquia, ho hem de canviar.

Des dels poders públics hem eixit al rescat d'un sistema que no funciona. No funcionava el 2008 amb aquella crisi, i no funciona ara. I ens costa aprendre'n i acceptar-ho. I miren, ni tot està per fer, ja s'ha dit, ni tot serà possible. Si més no, no ara, no en estes condicions, no sense un profund canvi social, i econòmic.

Mohamed Ali (abans Cassius Marcellus Clay Jr.), pronuncià la frase «Impossible is nothing», que ara gasta una coneguda marca esportiva com eslògan. No és cert. S'enganya el poeta, s'enganya el boxador, s'enganya la publicitat. S'ho poden permetre. Els polítics no hauríem de permetre'ns estes llicències. Per respecte.