06 d’agost, 2020

"EL PREU DELS DINERS" - Levante-EMV- 06-08-20



Si 
alguna cosa és segur que té preu en esta vida, són els diners.Fins i tot les estrenes de la padrina, porten implícites l'obligació de deixar- te pessigar les galtes i sentir-te dir que t'has fet molt gran, encara que faça anys que t'afaites assíduament. I si algú es pensava que els que vénen de l'Europa comunitària serien una excepció, pecava d'innocent. No dedicaré un minut a analitzar si l'acord és bo, o tot simplement és el millor possible. Ni m'entretindré a recordar allò de l'ós i la pell, que ací hi ha qui escolta un pum, i dóna la bèstia per morta. No. L'acord és el queés, i té un preu.

Els diners estan condicionats a determinades reformes, i fns i tot, s'ha establit un sistema d'incautament dels fons, si de l'avaluació no ix un notable alt. L'executiu comunitari avalua els documents que envia el Ministeri d'Economia i fa les seues consideracions. En el darrer dels informes ja establia tot un seguit de recomanacions. Una trentena. Jo em referiré només a les que estan vinculades a treball, ocupació i la formació professional, que és sobre el que tinc competències; i tangencialment als canvis de model productiu, que són indissociables del mercat laboral, i les oportunitats de futur.

I he de dir que em preocupa, i molt, la lectura que en puga fer el govern central, perquè me'ls veig perfectament avalant propostes pseudoindustrialitzadores per convéncer Brussel·les que fem les coses bé. I que podria servir per a blanquejar les oligarquies de l'IBEX35, que volgueren fer-nos creure que han entés el missatge i amb una miqueta de greeenwashing i amb una disfressa d'empresa innovadora, fan calaix deles ajudes. I em preocupa perquè això deixarà fora les empreses menudes i mitjanes, que realment estan innovant i arriscant, al mateix temps que creen ocupació de qualitat, i que és la tipologia de gran part de l'economia valenciana. Moltes de les nostres empreses s'han sabut reinventar al llarg de la història, i esta crisi ho ha tornat a demostrar. ATEVAL, FEMEVAL, ASCER... Les nostres patronals, amb el suport de REDIT, la xarxa d'instituts tecnològics valencians, han tornat a demostrar la seua capacitatd'adaptar-se als canvis, aportant valor afegit.

Té lògica que des dels governs autònoms reclamem que el pes poblacional siga determinant a l'hora de fer inversions per part de l'estat, però ara correm el risc que des de Madrid es vulga fer un repartiment territorialitzat, i en este cas no toca. Crec que calen, i espere que la UE els impose tal és la meua desconfança en el model econòmic espanyol, un criteri competitiu i finalista, per tal que siguen els projectes realment innovadors els que puguen benefcar-se dels fons.

I ací és on l'administració ha de jugar un paper fonamental. La Formació Professional és un instrument de creació de valor afegit, a LABORA ho sabem bé, perquè anem modernitzant-la i adequant-la a les necessitats empresarials, no debades els principals sindicats i la patronal formen part de la nostra direcció. El sistema d'ocupació i els subsidis d'atur no incentiven necessàriament el treball, com tampoc no ho fan els salaris minsos de segments amb poc valor afegit com el turisme i el camp. I això no vol dir que no siguen importants, el camp és qui ens dóna a menjar, a nosaltres, i als turistes també. Però necessita fer un salt endavant. Hem de fer que el nostre producte primer, d'altíssima qualitat, puga comercialitzar-se sense que els ridículs marges que desincentiven el treball del camp, i buiden els nostres pobles, fent-nos també en això dependents de mercats forans. Hem d'aprendre a connectar el sector primari amb el secundari. Donar una cadena de valor als nostres productes agrícoles i ramaders. I repensar el pes del terciari. Alguns no ens resignem a ser el bar d'Europa.

Els diners que esperem com el mannà salvador no poden anar a parar a les empreses de les portes giratòries. Ni a tapar forats. Han de servir per a canviar l'estructura de l'economia valenciana, i això vol dir també profunds canvis organitzacionals en les empreses. Teletreball, setmanes reduïdes, horaris fexibles... La innovació tecnològica no funciona sense innovació organitzacional, però amb esta, es multiplica. Benvingudes siguen les condicions imposades si ens serveixen per a reindustrialitzar el país, per a dignifcar l'ocupació, per a modernitzar els sectors, i per a ser més feliços.

1 comentari:

Joan ha dit...

Molt bon article, Enric. Jo hi afegiria que la Unió Europea, a més, hauria de garantir un repartiment dels fons entre les diferents administracions que no perjudique ni els ajuntaments ni els governs autonòmics. Malauradament ja hi estem massa acostumats a la mentalitat centralista i depredadora del govern central de Madrid.

Per exemple, en la darrera crisi econòmica, el nivell màxim de dèficit imposat per la UE a Espanya, se'l va quedar pràcticament en la seua totalitat el govern central, tot apretant els ajuntaments i els governs autonòmics, sense deixar-los a penes marge d'endeutament. Precisament són aquests últims les administracions que han de sostindre l'estat del benestar (sanitat, educació, dependència, ...), que suposa el gruix de la despesa pública d'un Estat. Madrid es pot endeutar comprant tancs militars i construint línies ruïnoses d'AVE, però els governs autònomics no poden invertir en sanitat, educació, dependència, ... per culpa del nivell de dèficit que els imposa Madrid.

D'altra banda, no podem oblidar la darrera maniobra del PSOE en la FEMP, amb la complicitat de Podemos, deixant via lliure al govern central perquè incaute les reserves dels ajuntaments.

"Tots a una veu", com diu l'eslògan de la Generalitat, ... per a ofrenar noves glòries a Espanya... a l'IBEX 35 i a la monarquia...