Don José era un home eixut, petit, una mica encorbat, obscur i formal. D'una amabilitat clàssica i distant. Castellano viejo. A mi em va tractar sempre amb respecte i diligència. Especialista en dret administratiu, si més no, del publicat fins als anys 50. La resta li semblava d'una modernor imprudent i innecessària. Coses de "yé-yés", que és un concepte que estic segur ell usava per a tots els que vestíem en color. Ell era en blanc i negre.
Maria Dolores s'acaba de jubilar. Era una funcionària modèlica. Sol·lícita, amable, educada, proactiva, resolutiva. Treballava prop de Don José, perquè era la responsable del departament d'actes. Per això li competia custodiar tota la documentació que anava als plens. Carpetes i lligalls que semblaven una trinxera. Taules amb centenars de factures que es pagaven amb retards indecents, informes tècnics, plànols. Quan jo era l'únic regidor del meu grup, invertia moltes hores a llegir tota la paperassa per poder fer bé el meu treball. I com tenia una dedicació parcial de 15 hores a la setmana, havia d'anar moltes vesprades a tancar-me allí. A la vesprada no es treballava, però Maria Dolores mai em va dir que no. Seia a la taula del costat i anava avançant la seua feina mentre jo estudiava, fotocopiava o prenia notes. Mai no va cobrar les hores extraordinàries que va regalar a la democràcia.
En els plenaris ella seia a la presidència, al costat de Don José i tenia com única missió, llegir aquells punts de l'ordre del dia que estigueren en valencià. Perquè Don José, dècades després de ser el secretari de l'ajuntament, seguia sense entendre un broll de valencià. I era incapaç de pronunciar res que tingués dues esses seguides.
El TSJCV acaba de dir que els secretaris municipals no han de saber valencià. Castellanos viejos.
1 comentari:
Constitució espanyola. Article 3.2.
"Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
Estatut d'Autonomia. Article 6.1.
La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
Estatut d'Autonomia. Article 6.2.
"L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat.
¿Què dimonis és una llengua "pròpia" i "oficial", si els treballadors públics no tenen el per què conéixer-la?
¿Potser el TSJ no és imparcial, sinó que té un biaix ideològic en contra de la llengua "pròpia" i "oficial"? No és cap hipòtesi. És una realitat contrastada. Ja ho vam veure amb el decret de plurilingüisme en l'ensenyament i amb el decret d'ús del valencià en l'administració pública. L'única solució pràctica que hi veig és fer-ho tot mitjançant lleis aprovades en les Corts. És l'única manera que ni el TSJ ni el Suprem no puguen oposar-s'hi. Només ho podria fer el Constitucional.
Per favor, no siguem babaus. Ni TSJ ni TS. A partir d'ara, no fem cap altre decret ni cap altre reglament sobre el valencià, fem-ho tot això a través de lleis de les Corts. Tot en forma de llei. I encomanem-nos al Constitucional...
Nota:
Això també val per a la nova Llei de la Funció Pública, a hores d'ara en tramitació parlamentària, que preveu un reglament sobre el requisit lingüístic que no està inclòs (ai mare!) en la llei, sinó que ha de ser aprovat pel Consell. Repetisc: tot allò que no tinga la forma de llei de les Corts, com per exemple els decrets i reglaments del Consell, pot ser i de segur serà tombat pel TSJ i el TS. M'agradaria equivocar-me... però hem de ser intel·ligents. Per favor, siguem realistes. No li fem el joc al TSJ i al TS.
Publica un comentari a l'entrada