EN MATÈRIA ESPORTIVA, "CONTAMOS CONTIGO" PP?. 14.09.06

Anuncien la primera pedra de la Ciutat Esportiva, però tenim instal·lacions obsoletes, com el pavelló de Castalia, o el de l'Illa Grau. Instal·lacions nascudes amb deficiències com la piscina del Grau, on construïxen ara els vestuaris que han faltat durant anys. Tenim en marxa la mil voltes retardada piscina del Carxofar, però a canvi el Patronat no pot fer un multiesportiu pendent ni les pistes exteriors, per manca de pressupost. Tampoc no som modèlics pel que fa a carrils bici, amb el problemes de trànsit que tenim! I l'est de la ciutat està desatés. Entre el Grau i Castelló només hi ha la piscina de la Diputació, de preus abusius.

"SUPERHEROIS". Mediterráneo. 14.09.06

Repasses la cartellera dels darrers anys i veus que han tornat els superherois. Han passat (quasi tots volant) des dels TBOs al cinema. Els X-men, Spider-Man, Superman, Catwoman, Batman, (ja em perdonaran que mantinga el noms en anglés, però un heroi que es diga "Home rata penada" fa poc seriós.) L'admiració pels herois de TBO, sol apagar-se amb l'edat. Tinc un amic que ja no farà els 30 i continua tenint el seu heroi preferit, Bar-Man. Diu que l'admira per que té el poder extraordinari de recordar totes les birres que t'has pres, encara que portes cinc hores fent barra fixa. Però bromes a banda, no deixa de ser sorprenent eixa fascinació per uns herois impossibles capaços de fer coses extraordinàries, quan formem part d'una societat, on tenim herois anònims que en fan quotidianament de coses extraordinàries. Son herois la tripulació del "Francisco y Catalina", aquells mariners de Santa Pola, que van salvar la vida de 51 immigrants en alta mar. És heroica l'actitud d'aquells joves de Castelló, que entreguen hores del seu temps lliure a la solidaritat, fent d'acompanyants de passeig a persones que estan privades de l'autonomia suficient per fer-ho soles. Saben qui és un heroi per mi? El fill d'un amic, que va decidir que les vacances d'enguany les passaria com voluntari a un campament de joves amb discapacitats severes. Hi ha herois anònims que s'aturen a les quatre del matí a ajudar davant un accident a la carretera. Els herois de veritat no volen, ni canvien de color quan s'enfaden, ni dels seus ulls ix res més que una mirada clara. Els herois reals viuen a la nostra finca, i mai no tindran el "Príncipe de Asturias".

"NOBODY'S PERFECT". Mediterráneo. 07.09.06

Tinc un amic socialista (nobody's perfect), amb qui discutim sovint sobre el nacionalisme i l'internacionalisme. La meua tesi és que un internacionalisme que oblide les coordenades temps/espai és necessàriament intrascendent; com ho seria un nacionalisme que es limites a conrear les passions locals, amb esquemes del xovinisme més primitiu.
Estic convençut que sense una descripció localista de Dublin, Joyce no hauria escrit l'Ulisses, i que sense aquell arbre que albirava des la finestra estant, Kant mai no hauria escrit La critica de la raó pura. I son, ben evidentment, dues obres d'abast universal, tot i que nascudes del localisme. Unamumo deia que només allò que és profundament local pot arribar a ser universal. Ingmar Bergman és allò més local que té Suècia, i el seu director més universal. La literatura moderna és perfectament local: Cien años de soledad, Rayuela, La plaça del Diamant, els llibres de Forster. És això el que la fa universal.
Si l'obra, o la idea, no té un suport sòlid en la realitat concreta és difícil que arribe a interessar la gent. L'obra de Cocteau, un universalista cosmopolità, ha envellit ràpidament per manca d'un suport concret que puga ser reconegut com propi pel lector.
L'internacionalisme, eixa vocació de transcendir l'àmbit geogràfic, històric i cultural propi, només pot tenir sentit si naix del reconeixement de la realitat concreta. Un internacionalisme uniformitzador ni és possible, ni és bo. Un nacionalisme tancat en si mateix ni és bo, ni és possible. I que és ser nacionalista? Segons Jordi Pujol, és la voluntat de continuar sent allò que un és.

CURS NOU, PROBLEMES ENDÈMICS. 0709.06

L'inici de curs vindrà marcat per les mateixes insuficiències i imprevisions dels darrers anys, els problemes endèmics de provisionalitat, insuficiències, paràlisi, ineficàcia i, en general, l'abandó d'unes polítiques actives envers l'escola pública. Mancaran despeses de funcionament. Es trencaran les ràtios per l'augment de població no traduïda en augment de places. L'ensenyament en valencià no farà una extensió significativa, ni qualitativa ni quantitativa. Mancarà personal d'administració i serveis. L'alumnat immigrat tornarà a repartir-se exclusivament en la pública, obviant la concertada. Si més no això pensem, ja que el PP oculta la informació del Consell Escolar.