"EL PRESSUPOST QUE PRESENTA EL PP, CONSGRA UN MODEL QUE NO ENS AGRADA GENS." Crònica. 07.12.07

El pressupost municipal no naix amb vocació de resoldre problemes socials. Continua entenent els serveis socials com subsidis i les associacions com subjectes subvencionables. Consagra un grau de despesa pública descompensat respecte a les inversions. Enguany augmentarà el grau d'endeutament, ho entendríem si els diners milloraren la qualitat de vida dels ciutadans. Però entenem que no és així. Privatitzen la seguretat pública, no creen ni una sola escola de 0 a 3 anys, no hi ha programes de rehabilitació i lloguer del casc històric, no preveuen centres d'esplai per adolescents, la cultura continua sense direcció i està conformada per un desllavassat conjunt d'iniciatives privades subvencionades per l'ajuntament. La major part del pressupost de gent gran, no va dirigit a millor la seua vida. Per fer-ho curt, no és el nostre model.

"LA SÍNDROME DE RAMBLA" Levante-EMV.05.12.07

El cinisme és una escola filosòfica creada per Antístenes (qui havia estat deixeble de Sòcrates), en el segle III, quan va ressorgir la problemàtica moral. El cínic més famós era Diògens de Sínope, del que s’explica que vivia en una bota de vi i només tenia un vestit per l’hivern i l’estiu. Amb el temps, i per derivació, Diògenes ha donat nom a una síndrome que consisteix en viure en la indigència, recollint compulsivament coses inservibles, trastos vells, catifes brutes i llaunes de tonyina caducades.
Ara, potser un dels cínics més famosos passe a ser Vicent Rambla. Les seues declaracions d’este dissabte reclamant un nou sistema de finançament per al nostre país, són un dels enunciats del cinisme més grans de la dècada. I no per què no ens semble bé als nacionalistes, tot el contrari. Nosaltres fa anys que ho reclamem, i este era un dels punts fonamentals pel que vam oposar-nos a l’estatut que el seu partit i el de ... com es deia aquell xic?... ah! si, Ignasi Pla, van pactar. Un estatut sense ambició política, i que no ha resultat cap avanç en matèria de finançament, per molt que ara ploriquegen. Però el cinisme de Rambla no s’acaba ací. La seua determinació de ser el nou profeta del cinisme, el duu a voler emular al gran Diògens i arravatar-li la titularitat de la síndrome.
Rambla afirma que cal reclamar l’aigua com contrapartida a la aportació econòmica del País Valencià a l’Estat. Eixe discurs, exactament eixe, és el que va pronunciar dijous passat a Castelló primer i a València després, Pedro J. Ramírez. Exactament eixe. El va fer en un dinar en el que vaig coincidir a la taula amb periodistes, empresaris, el Senador Cardona i l’Alacalde de Benicàssim Francesc Colomer. En aquell mateix moment vaig dir: “Al marge que puguem estar-hi d’acord o no, este discurs és molt més potent i elaborat que el que fa el PP. Ja vorem quan de temps tarden els populars en fer-lo propi.” Ells em guardaran de mentir.
Doncs ja ho saben. Vint-i-quatre hores. Mai fins ara havia assistit en directe a un transvasament ideològic tan clar. Pedro J. Ramirez dicta, i l’Honorable Vicepresident del Govern del meu país, com indigent ideològic, recull i fa pròpies les idees inservibles, els plans vells, i les propostes caducades. Quin cinisme!

"MAQUIAVEL" Mediterráneo. 13.12.07

"Maquiavel té raó i s’equivoca. La política no és únicament la tècnica de conquesta i de possessió del poder, ja que el poder no n’és l’única finalitat; és també una utopia que inspira l’acció. Sense això, només seria cinisme i egoisme.” Ho diu Édouard Balladour, el que va ser Primer Ministre francés entre el 93 i el 95, al seu darrer llibre. Ho diu ell i ho haurien de llegir uns quants que jo conec. El poder democràtic (l’altre no és poder, és totalitarisme) ha de ser la forma que els polítics tenen de dur a la practica les propostes programàtiques. El problema rau en la trista obvietat que massa governants, prenen les decisions no en base al que pot millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans, sinó en el que pot perpetuar-los en eixe poder.
Només cal fer una ullada als pressupostos que ha presentat el Partit Popular. Hi ha una partida dedicada als grups polítics (entre els que també està el PP qui se n’emporta més de la meitat) per un import total de 74.000€. L’Equip de Govern, només amb la suma de les partides de publicitat i despeses diverses sumen 1.720.000€. És evident que hi ha una desproporció de medis que no es justifica només en la representativitat. No. Ni en la funció protocol·lària de cada persona o grup. Tampoc. Queda sobradament acreditat que hi ha un repartiment dels diners públics per a us discrecional de l’equip de govern. I que són diners que no serveixen per millorar la vida dels ciutadans. Són diners públics dedicats a perpetuar el PP en el poder. És obvi. En els 476 anys des de la publicació d’ El Princep, s’ha produït si més no, un canvi substancial, Maquiavel no votava. Vostés si.

Amb motiu del dia de la Consti, articulistes no habituals van publicar el ja tradicional panegeric, la glossa laudatòria al document constitucional. El mateix document que intenten vulnerar la resta de l'any amb lleis que el Tribunal Constitucional tomba parcialment. Per eixa raó, el diari Mediterráneo no va poder publicar el meu article setmanal. S'ha retardat una setmana. Disculpeu les molèsties.