"LES COSES MENUDES"- Levante-EMV-14.11.10

Amb una freqüència i reiteració que no pot ser més que filla d'una decisió estratègica, tots els que opinen en el PP (articles en els diaris, columnes en les ràdios, xarxes socials, barres de bars, claustres d'institut, tallers de taxidèrmia i funiculars) repeteixen com paparres que tot el que fa el govern central són cortines de fum per distraure'ns del més important: que no saben resoldre la crisi econòmica.

La llei que va fer el PP diu que els pares i mares poden decidir l'ordre dels cognoms de la seua descendència. Però en cas de desacord, preval el patern. Com això no sembla especialment justificable en una societat que busca la paritat, el govern regula que en els casos (poquíssims, segons el Registre Civil) on pare i mare no es posen d'acord, la prevalència no té perquè estar vinculada als genitals, i proposa l'ordre alfabètic. Què has dit! El PP ix en tromba dient que ara no és el moment i que és una cortina de fum.

Modifiquen la llei sobre el tabac (per cert, fotent als empresaris que es van creure que invertint i fent reformes tindrien el problema resolt), el PP ix dient que és una cortina de... sí, ells diuen que és una cortina de fum, tot i que la llei pretén que hi haja menys fum. Fum, val a dir que no n'hi hauria si el govern deixés de vendre tabac.

Tant se val el que siga, ja pot fer o dir el que vulga el govern central, que el PP dirà que són maniobres per distreure la gent, i per ocultar que no saben com enfrontar-se a una crisi econòmica que ens té a tothom garratibat.

Esperava que la setmana passada algú digués que tot això dels tres campionats del món de motos també era una maniobra de distracció perquè la gent no pensés en com són d'inútils al Govern. Exagere? No. Quan la selecció espanyola va guanyar el mundial, vaig sentir a més d'un destacat popular dir que a Zapatero totes li ponien, i que l'alegria (i l'exaltació nacional) no era completa, perquè això beneficiava al Govern. Grrrr, quina ràbia els hi fa.

Però ben mirat, potser no és només estratègia, potser és que al PP les “coses menudes”, les que resolen xicotets problemes quotidians, les que amplien drets socials, les que milloren les condicions de vida de la ciutadania, no els interessen. Només cal vore la gestió del govern local ací a Castelló.

L'Alcalde ocupa més temps en reivindicar una millora de 15 minuts per arribar a Madrid que en explicar com és que cada setmana hi ha un TRAM espatllat i es substituït per un autobús. TRAM, per cert, del model que contamina en la part del trajecte que no gasta trole, perquè el fantàstics vehicles que ens van anunciar amb bateria elèctrica, ni estan ni se'ls espera.

El Vicealcalde i el Vice del Vicealcalde, estant en plena campanya de promoció dels usos públics de la ceràmica. Lloses intel·ligents que ens detecten i fan que el roig del semàfor madure, revestiments ceràmics que capten la llum solar (al Palau de la Festa s'ha hagut de modificar el projecte perquè la cosa no funcionava) i no sé quantes coses més. Bé està, jo no me'n queixe. El que em preocupa és que a Castelló tenim voreres impracticables pel seu estat d'abandó (Avda. Lledó, Ronda Vinatea, Gran Via, Blasco Ibañez i un llarg etc), i seria un lloc ideal per posar ceràmica local.

Es queixa, i amb raó, la Tinent d'Alcalde del Grau, que Correus no presta bon servei a la Marjaleria, però obvien que Correus va deixar de prestar servei a l'Ajuntament perquè no pagàvem! Ara ens ho fa una “Entidad Colaboradora”.

El responsable d'Hisenda remuga la mateixa setmana que ens puja impostos, taxes i preus públics, que el Govern Central puja el preu de la llum. La llum és això que circula per cables. Cables que es podien trobar pelats i sense protecció, a l'altura d'un drama, en el Passatge Pintor Agost, fins que el BLOC ho va denunciar. Allà i en no poques faroles i obres disseminades pel terme municipal.

Es passeja l'Alcalde i el seu equip per la vora del riu, on no sé qui es va deixar les espardenyes, per queixar-se de que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no recull les canyes, ni neteja el llit, la qual cosa podria crear problemes d'inundacions. Però no explica que les clavegueres i embornals de l'Avinguda de Vall d'Uixó són d'atrezzo, que no estan connectats a la xarxa d'aigües pluvials, que són de mentida! La qual cosa explica que quan plou la zona s'inunde. I se me'n fot que el problema siga la zona d'afecció de la via, que ho resolguen amb el Ministeri ja!

Estos dels PP es queixen d'allò que titllen de maniobres de distracció, i que en realitat són les accions quotidianes de govern, justament aquelles que ells negligeixen a Castelló. Doncs a mi em preocupen les “coses grans”, però m'ocupen “les coses menudes”.

"SÓC UNA CABRA" - Mediterráneo - 11.11.10

Hola, sóc una cabra, o potser hauria de dir que ho vaig ser. La meua vida no ha estat gens senzilla. De les quatre branques de la meua família, dues estan ja extintes, i les altres dues estem en perill d'extinció. El besavi, l’avia, dos cosins, una germana, milers de parents i amics, han mort sota el pim-pam-pum de les escopetes. Al pare el van matar a Castella, només en volien les banyes Ens van dir que el seu crani pelat està ara a un bar de caçadors, prop de Sòria.

A mi em va matar Ricardo Medem. Un caçador professional. Ni tan sols volia la meua pell, de fet la pell és l’únic que em queda. M’han dissecat. Ara tinc el cor de palla com l’espantaocells del Mag d’Oz. I tinc els ulls de vidre, com vidriosos van quedar els de la mare, immòbils, cecs, freds, en vorem caure morta. El caçador sense ànima em va dissecar. Així les coses, ja no em quedava més que esperar una miqueta de tranquil·litat per l’eternitat arnada a la que he estat condemnada sense culpa alguna.

Però el col·leccionista de cadàvers em va llogar junt a mitja dotzena de congèneres, amb un grapat de gossos de cacera, i algun altre animalot també víctima d’un esport que no entenc i de la cobdícia del caçador. Em va llogar per 100.000 € per ser exposada en una cosa que pomposament van batejar com Ficonatura, quan no era més que un tanatori amb olor de naftalina al vestíbul de l’Auditori.

Moliner, que també caça, fins i tot animals, va tancar el negoci. Dos anys, i després passaríem a formar part d’un museu al solar de l’antic mercat del dilluns. Allà on es venien ofertes i restes de sèrie!

Fa un parell d’anys que mentre esperem la discutible dignitat del Museu, vivim tapades amb mantes velles i plàstics bruts en un magatzem dels afores. Ara Moliner diu que no sap quan es farà el Museu, i que si es fa no sap com serà I jo em pregunte perquè s’ha gastat tans diners per tindrem amagada. Per què no em tornen a la Fundació Natura que és la meua propietària? Si més no, estaria amb la família. No entenc alguns polítics, i després diuen que qui està com una cabra sóc jo.

"LA BONA VOLUNTAT" - Levante.EMV- 06.10.11

Em trobe a la porta de l'Ajuntament al representant de la Federació Coordinadora d'Entitats Ciutadanes de Castelló, que vénen de fer una roda de premsa. Han presentat una guia sobre la correcta utilització dels contenidors de residus sòlids i reciclatge.

Trobe que és una iniciativa interessant, i necessària, i trobe, a més a més, que esta sí que és una de les funcions de les associacions veinals, ajudar a concienciar a la ciutadania de la necessitat de fer bon ús dels serveis públics.

En el cas de la recollida de fem, és d'una obvietat esgarrifosa que massa gent no en fa bon ús. Més enllà que encara hi haja moltes unitats familiars que no reciclen, o que reciclen de forma molt deficient, que encara és pitjor: és tristament notori el costum d'alguns de baixar la bossa de les escombreries sense respectar els horaris establerts.

Veus gent que a les 8.30 del matí porta els fills a l'escola i amb tota la incívica naturalitat, aprofiten per tirar la bossa al contenidor. Això abans no passava. Eixa mateixa persona, quan no hi havia contenidors i es deixaven les bosses a la porta de casa, la baixava en l'horari establert. Era francament estrany trobar una bossa a les 12 del migdia, al portal de cap carrer. Ara, en canvi, el que havia de ser un avantatge higiènic per la ciutat, s'ha convertit en l'excusa per trencar amb els hàbits correctes i per que moltes families baixen el fem fora de l'horari establert. I l'horari no és un caprici. Els contenidors plens tot el dia signifiquen d'una banda, olors (especialment quan la calor apreta) per tot el carrer i, d'altra, la impossibilitat de l'empresa concessionària de netejar els contenidors. La màquina d'aigua i desinfectant només pot funcionar en els buits, no en els plens.

Com hem arribat a eixa deixadesa? Com i per què hem deixat de respectar els horaris establerts? No ho sé, però tinc una teoria que deixa malament el mascle de l'espècie. Sovint baixar el fem (el contrari que fa l'Ajuntament amb els impostos) és l'única aportació a la feina domèstica que fan els més troglodites dels meus companys de gènere, i em puc imaginar que quan la dona li diu: “Tico, baixa el fem”, ell que ja du les pantumfles li contesta “Ara? Ja el baixaré demà quan vaja a l'oficina”.

Això abans no passava, perquè si tenies el fem a la porta abans o després de l'hora regulada et fotien una multa, ara... ara ves a saber de quina finca són les bosses de dins del contenidor!

La bona voluntat de l'Ajuntament i l'empresa és obvia, però el mal ús que alguns en fan és notòria.

I parlant de bona voluntat, els veïns amb els que em vaig trobar em van dir: “Ho hem fet en quatre llengües. Castellà, valencià, romanés i àrab”. I a mi em va semblar d'allò més bé. Em van donar un grapat de guies de les publicades i ens vam acomiadar.

Mirant-los a l'ascensor vaig descobrir que possiblement els hauríen fet en quatre llengües, però que tots els que m'havien doant a mi eren només en castellà. Deu ser casualitat, però el cert és que em va fer pensar en quin serà el sistema de distribució. Quatre per bústia? En funció del nom de la bústia? Ho deixaran a les tienences d'alcaldia de forma que no arribarà ni al 12% de la població que són els qui acudeixen de tant en tant a les dependències?

La guia té quatre fulls. Una portada amb fotos, l'altra cara amb un pròleg del President de COASVECA, un full amb una salutació de l'alcalde, i per l'altra cara un full amb una salutació del regidor delegat. Hem arribat a la meitat de la guia i encara no han dit res. Dediquen 3 de les 8 cares de la guia per dir què es pot posar en cada contenidor, i la contraportada a la publicitat de totes les institucions que paguen la publicació. De 8 planes, 3 en parlen de reciclatge, cinc són publicitat política o institucional.

Està editat en altíssima qualitat, a tot color, amb fotos de totes les persones al·ludides i d'algun contenidor. En paper setinat i no reciclat. A sobre, va grapat, amb la qual cosa, o treus la grapa abans de llençar-ho al contenidor, o tampoc no és reciclable. No és reciclat, no és fàcil de reciclar. I la profussió de tintes fa que siga mediambientalment més costos.

Òbviament, Alberto Fabra no es reciclable, i a Gonzalo Romero ja el van reciclar el 2007.

Així que... el lema que apareix en portada “Cuidar el medioambiente es cosa de todos”, sembla que no els afecta a ells. Una llàstima, perquè hi havia bona voluntat.

"LLUMINÀRIES I IL·LUMINATS" - Mediterráneo - 04.11.10

El centre de la ciutat ha anat remodelant-se els darrers anys. Al carrer de Colom li va tocar fa ja alguns anys amb l’excusa, o la promesa, que en breu hi passaria un animal mitològic que encara ningú no ha vist. L’animaló es diu TRAM i els seus apologistes diuen que resol tots els problemes de trànsit haguts i per haver. El cert és, però, que la major part de les ciutats que creen un nou sistema de transport públic de via reservada optenpel renovat i clàssic tramvia. A Castelló no. No hi ha diners per un transport de veritat, Camps ens condemna al tren de la bruixa.

El cas és que amb eixa o altra excusa el carrer de Colom va ser renovat, llambordes roges, algunes plantetes a les portes dels comerços... però quedava pendent canviar les lluminàries. El carrer l’il·luminaven antics fanals que casaven més amb una carretera comarcal que amb un carrer cèntric amb cert valor arquitectònic. A l’Ajuntament es va decidir canviar-les per fanals de ferro forjat, d’aquells recargolats, amb una certa pàtina d’antigor. Molt més bonics, sens dubte que els que hi havia, i sobretot, més adients amb l’entorn. I de la família de les que hi ha als carrers veïns. Un encert amb càrrec al Pla Confiança.

PP i PSOE, Govern i Consell, apadrinen Plans especials d’obres per als municipis, incapaços com són de resoldre d’un colp per sempre el finançament municipal. I eixos plans arriben amb unes urgències que fa que els projectes manquen de detalls. Puc intuir que este concret diria “substituir els 11 o 15 punts de llum del Carrer de Colom, pel nou model “comesdiga”. I això va fer l’empresa concessionària. Però clar, els antics fanals estaven a l’alçada d’un quart pis. Correcte per al seu disseny, però els actuals allà dalt ni se’ls veu ni fan llum suficient. Ha calgut baixar-los. Fer i desfer. L’empresa no és culpable, però algú ha de pagar 4 metres de cable per fanal, més la mà d’obra de refer el que es va fer malament. Qui ho paga? Vostés amb els impostos que els hi puja el PP. Com? Ja ho vorem, dotació pressupostària no n’hi ha.

Més factures fora de contracte o, el que és pitjor, els hi deixaran engreixar la factura d’un altra obra, per tapar la cagada. Il·luminats!