"LA PARÀBOLA DELS TALENTS" - Mediterráneo - 10.03.11

Un amo deixa la seua riquesa repartida entre tres servents: a un li dóna cinc talents, a l'altre dos i al tercer un de sol. Quan torna els demana comptes de la seua gestió: els dos primers han multiplicat la seva suma per dos i reben iguals elogis, mentre que el tercer, per por a perdre els diners, havia guardat en un lloc segur el talent. L'amo s'enfada amb aquest servent, li treu el talent per donar-lo a qui tenia cinc i el fa fora de les seues terres (Mt, 25:14-30).

L’amo són vostés, els servents els partits polítics, nosaltres. Vostés ens van prestar l’any 2007 talents justets per aconseguir un sol regidor. Sens dubte no en mereixíem més. Ni menys. A diferència del que fan altres responsables polítics, jo mai no diré que vostés s’enganyen. Els vots són seus i els inverteixen on creuen oportú.

En estos quatre anys, nosaltres no hem fet com el servent de la paràbola. No hem deixat immòbils els seus vots, com deia aquell vell eslògan, els hem posat a treballar. A treballar en millorar les condicions de vida de la gent de Castelló. En millorar la ciutat. Perquè des de l’oposició també es pot fer. Costa més, però es pot.

Hem aconseguit amb molt d’esforç fer canviar d’opinió algunes poques vegades a l’equip de govern. Hem presentat esmenes, mocions i declaracions institucionals. Hem participat en la redacció de reglaments i ordenances. I ho hem fet assumint riscos. Sempre posant per davant intentar ser justos i útils, als interessos electoralistes.

En estos dies en els que la gent viu entre el cabreig i la perplexitat, hi ha qui té la temptació de trobar la resposta retòrica que només interessa als convençuts. No és el cas del BLOC. El nostre discurs és més obert, busca ser útil, fuig de dogmatismes. Votem en funció de la bondat de la proposta, no en funció de qui la fa. A la política sobra retòrica, i també frivolitat i tacticisme. No cal que n’afegim més.

En menys de cent dies hauran de decidir a qui presten els seus talents. Si a aquells que s'han quedat paralitzats perquè van perdre, a aquells que estan immòbils perquè sempre guanyen, o a nosaltres, que treballarem amb igual determinació, estem al govern o a l'oposició.

"EL PLE MUNICIPAL DEVALUAT" - COPE Castelló- 07.03.11

Em sap greu dir-ho, però el nivell ha baixat molt. Els grups municipals popular i socialista han baixat el seu nivell d'ètica i rigor polític respecte als seus propis grups en corporacions anteriors. No cal portar massa temps a la casa per adonar-se'n i, en tot cas, amb fer una ullada a les actes del plens n'hi ha més que suficient per corroborar la meua afirmació.

Jo recorde haver debatut amb socialistes i populars, amb populars i socialistes, sobre les més diverses qüestions, i recorde certa incomoditat en temes puntuals d'algun portaveu, que havia de defensar la postura del partit a Madrid o València, tot i que la proposta del BLOC li pogués semblar assenyada. En privat et deien que era per coherència, que el grup municipal no podia entrar en contradicció amb el que deia el grup parlamentari a les Corts o al Congrés. Jo sempre contestava que la principal coherència l'hem de tenir amb els ciutadans que ens han triat, en el nostre cas, els de Castelló. En la meua proverbial innocència, pensava que este posicionament polític de privilegiar les sigles a les necessitats de la ciutat no podia empitjorar.

Els actuals grups municipals m'han demostrat com anava d'errat. Han rebaixat el nivell de coherència al subsòl de l'ètica. Ara ja no importa votar el mateix a l'Ajuntament que a les Corts, però no perquè els hi haja agafat un rampell de castellonerisme militant, que avantpose les necessitats ciutadanes als conflictes interns. No, no. Tan de bo fos això, però què va! El que passa és que han assumit i acceptat que els acords municipals no tenen cap recorregut, no tenen cap sentit, no tenen cap pes polític, cap importància.

Amb la seua actitud mesquina han devaluat l'element més important de la democràcia local, el Ple Municipal. Un exemple, només un. L'octubre el BLOC va presentat una declaració institucional que pretenia protegir el parc natural de les Columbretes de les prospeccions petrolíferes. S'aprovà per unanimitat (tot i que en junta de portaveus el PSOE va rondinar dient que era ociós, que no es faria res). En febrer, el PP va presentar una declaració calcada a la ja aprovada (la qual cosa ja demostra l'escassa importància del que ací aprovem, cas contrari no caldria aprovar allò que ja està aprovat), amb voluntat demagògica d'encapçalar una queixa front al Govern Central. Es tornà a aprovar per unanimitat.

Però... Pere Sampol, Senador del BLOC per Mallorca va presentar el dia 17 de febrer una esmena al Projecte de Llei d'Economia Social que derogava els Reials Decrets Llei que autoritzaven les prospeccions. Els senadors de la província de Castelló del PP i del PSOE van votar en contra, avalant per tant de forma explícita que es busque petroli en la nostra costa.

I ara què? L'Alcalde es va reunir amb un munt de gent, per dir-los-hi poc més o menys que ell era del Greenpeace, i que Zapatero era el Dr. Xapapote, que enviscaria de negre petroli les gavines (fins i tot les del PP). Es reunirà ara per dir-los-hi que com Coordinador General del PP valencià va a demanar explicacions als senadors? Em tem que no.

I el PSOE? Què explicaran?

Per a nosaltres no es tracta tant de ressaltar la incongruència i el cinisme de PSOE i PP, com de posicionar-nos en favor d'allò que és bo per a Castelló. I en este cas, el que és bo, és el que va aprovar l'Ajuntament. Per això hem presentat una declaració institucional demanant la reprovació del senadors populars i socialistes, per haver votat en contra dels interessos de la ciutat.

I francament, no sé que és pitjor, si que el PP i el PSOE veten la declaració, o que tinguen la barra de votar a favor de la reprovació, sabedors que els acords municipals s'han devaluat no sé si definitivament, per culpa de la seua hipòcrita actuació.

"MODELS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA" - Levante-EMV- 05.03.11

El dijous passat vaig participar a la Universitat Jaume I en una taula rodona organitzada per l'ACV-Tirant lo Blanc. Vaig compartir taula amb dos professors universitaris. Un d'ells és a més a més, president d'una Associació de veïns; l'altre treballa també com agent de desenvolupament local i actua en l'àmbit de la participació ciutadana.

Parlàvem precisament d'això, dels mecanismes que han de permetre a la societat civil organitzada participar de forma més activa en política. Els altres ponents van fer aportacions força interessant tant des del punt de vista teòric, tot repassant els diferents conceptes de ciutadania, i des de l'experiència pràctica.

En la meua intervenció, vaig voler centrar el tema en la nostra ciutat.

La meua tesi és que l'actual model de participació ciutadana està obsolet, és inoperant i profundament inadequat. I que això és un problema, perquè la política sense la gent no té cap sentit. I a Castelló tenim un problema greu en este sentit.

Aquell vell costum de l'esquerra tradicional i dogmàtica, d'usar en benefici propi l'associacionisme civil, com a “corretja de transmissió”, ha estat redefinit i millorat per un PP que ha fet de bona part del moviment veïnal una dòcil ferramenta per mantenir-se en el poder. A canvi de què? A canvi de diners. En forma de subvencions, en forma de locals, i de vegades en forma de rellevància social (cada u coneix les seues pròpies misèries). Això va així, què hi farem! La dependència econòmica (filla de la nul·la capacitat d'autofinançament, filla al seu torn de la manca d'afiliats interessats en el que fa l'associació) és molt soferta.

El Consell Social de la Ciutat, tot i que no té la composició que el BLOC hagués volgut, ni totes les competències que nosaltres els hi haguessem atribuït, és un instrument molt important per fer particip de la vida política a la societat civil. Llàstima que el PP el tinga hivernat.

I clar, hem parlat dels pressupostos participatius. He comparat el ridícul simulacre que es fa a Castelló amb el sistema que usa Elx. D'entrada allà hi ha definit un percentatge sobre les inversions que els ciutadans decideixen. Ací, no. Ací no hi ha normes, que és la millor forma per tal que l'equip de govern puga actuar amb absoluta discreció. Canviant, o fent canviar, les propostes ciutadanes. El calendari d'Elx és molt precís, el 16 de gener són les jornades d'avaluació i es redacta el reglament i l'informe de situació. Durant tot el mes de febrer es reparteixen les fitxes de propostes i se'ls hi dóna difusió. El

mes de març serveix per recollir les propostes. I el mes d'abril s'entreguen les propostes als tècnics perquè estudien la viabilitat tècnica i les valoren econòmicament. Ja a setembre es convoca als grups motors, l'assemblea de veïns, la comissió de baremació i l'assemblea de priorització. El nom de cada organisme és el suficientment eloqüent per a que no calga explicar a que es dedica. I finalment en novembre s'entreguen les propostes prioritzades, per tal que s'incloguen al pressupost.

Com es veu un procés perfectament reglat i pautat, amb òrgans especialitats i temps suficient per estudi i debat.

A Castelló la cosa va així: la web et convida a fer propostes fins al 24 de novembre. De novembre! Però si el pressupost ha d'estar llest a desembre! Però tranquils, que si algú creu que no hi ha temps s'enganya. El PP ho té tot pensat. A la web municipal llegim que el dimecres 24 de novembre a les 19'30 es reuniran simultàneament les Juntes Municipals de Districte per al debat i aprovació de les propostes. El dia 25 a les 11, es reunirà la Comissió Mixta formada pels Tinents d'Alcalde presidents de Junta de Districte, els tècnics municipals i la Comissió Especial de Pressupostos Participatius (4 membres del Consell de Participació Ciutadana). I el dia 26 les propostes aprovades seran presentades a l'Alcalde. Fantàstic! Allò que a Elx els costa exactament 11 mesos, a Castelló es ventila en 72 hores!

Dos models, és ben palès, que s'assemblen tant com un ou a una castanya.

El PP ja ha triat. El BLOC també. Ara han de triar vostés. Han de triar entre algú que els garantisca la seua participació directa en el govern municipal, algú que aporte racionalitat i esperit crític; o pel mateix que tenim: Nepotisme, despotisme i un morro que se'l xafen.

"ESTADÍSTICA BELGA" - Mediterráneo -3.03.11

L'altre dia a classe d'estadística el professor explicava (espere que no llisca este article perquè jo ho explicaré fatal) que quan dones la mitjana d'una sèrie de dades, si no l'acompanyes de la variança, la informació que dones tot just si diu res. Per il·lustrar-ho, va començar una frase: "es com si un polític digués...", s'aturà em mirà, va fer com una mena de gest amb les celles que jo vaig interpretar com una disculpa (innecessària d'altra banda, entenc i compartisc el que volia dir), i va recomençar l'exemple explicant que si dones una informació parcial, sense inscriure-la en un marc que la relativitze, en realitat pots estar desinformant més que no pas el contrari.

Em ve al cap un exemple bo. L'altre dia sentia dir que a Bèlgica han batut el record mundial d'un país sense govern, que si mal no recorde abans tenia l'Afganistan d'entre guerres i invasions. Tintín i Jacques Brel veuen des de ves a saber on com el seu país es mostra incapaç de posar en peu un dels tres poders primigenis de l'estat democràtic: l'executiu. A la ràdio deien que Bèlgica funciona perfectament sense polítics, i que està en mans de tècnics. Una fal·làcia argumental enorme, per la via d'escamotejar una part fonamental de la informació. Perquè és cert que no hi ha govern central, però Bèlgica és un dels països més descentralitzats del món. I tant Valònia com Flandes tenen els seus executius treballant a plena normalitat. Com funciona el segon escalafó de poder del nonat govern central, i funciona amb absoluta regularitat tota l'administració local. Vet ací doncs, com la boutade del periodista que ve a dir que sense polítics tot funciona igual, es regira per subratllar un altra realitat molt més important. Si un estat membre de la UE funciona, i funciona a normalitat, sense que els administrats noten la manca del Govern Central, és perquè funcionen altres nivells de l'administració. Si això va així, el que evidencia la manca d'un govern central, no és que sobren els polítics, és que no cal el govern central.

I si a un estat membre li funciona, per què no ha de funcionar en un altre? Ara que tant es parla d'estalviar tot aprimant l'administració per evitar duplicitats, pensem-hi.