"LA SELECTIVITAT" Mediterráneo. 20.06.15

Laura, va acceptar anar en la nostra llista electoral, plena d’entusiasme, tot i saber que ocupava un lloc que feia del tot impossible que isqués elegida regidora. Això sí, va ser molt clara. “He de preparar la selectivitat i no podré ajudar tant com voldria”. Ens va semblar perfecte, perquè precisament això demostrava que era el perfil que buscàvem. Gent responsable i compromesa, que sap que el dos va després de l’u.

El més graciós és que molts dies venia a ajudar-nos sa mare, dona compromesa de fa anys, i ens deia que l’enviava la filla perquè estava estudiant. I tot l’equip de campanya preguntàvem com ho portava. Volíem que la selectivitat li anés tan bé com el batxillerat fins eixe moment. Li va anar molt bé. Clar. Quan treballes de valent, tens èxit. Tot Compromís va celebrar el seu èxit, i amb ella, vam celebrar l’èxit de Compromís.

Estos primers dies com Vicealcalde senc el mateix vertigen que imagine sentirà Laura quan comence el nou curs. Els resultats diuen que està preparada, els nostres també ho diuen. Estudiar no li és nou, com no m’és nova la política a mi. Però la Universitat no és el Institut, i el Govern no és l’oposició. En fi...que pense molt Laura estos dies.

"EL PATINET" CSN 17.06.15

En Nadal farà dos anys que em vaig comprar un patinet. En principi era per a poder seguir a la meua filla quan ella agafava el seu, però també vaig pensar que en una ciutat com Castelló, no massa gran, i amb unes pendents no gaire pronunciades, podia ser un mitjà de moure’m en distàncies curtes.

Abans usava amb freqüència el BicCas, del que sóc soci des del primer dia, i al que pague la quota des de que el PP la va posar. Encara ara, si he d’anar una miqueta lluny, en faig ús. També gaste el meu cotxe per moure’m. Ara per exemple que estem passant unes setmanes a Benicàssim, vaig i vinc amb el cotxe, i el patinet al maleter. Per anar a Diputació, o a altres llocs el gaste. He calculat que estalvie aproximadament 40 minuts diaris, respecte als mateixos trajectes a peu.

Durant molt de temps el PP m’ha faltat al respecte per anar en patinet. Ells són més d’agafar el BiciCas el dia mundial de la bici, amb corbata i tot, i fer el postureo. Però es permeten criticar-me. Joan Ribó, flamant alcalde de València, va en bici a l’ajuntament. Exactament igual que hi anava quan era regidor de l’oposició. I crec que és precisament ací on està el quid de la qüestió. No canviar.

Si jo hagués anat sempre en vehicle oficial, i ara per a fer-me el guai anés en patinet, seria un brètol. Si hagués anat sempre en patinet i ara agafés el cotxe oficial, seria un bròquil.  Doncs ni brètol ni bròquil. Sóc regidor de la ciutat per voluntat popular, i em van votar sabent que anava en patinet, i que m’agraden els pantalons de colors vius.

Ara sóc el Vicealcalde, i continuen agradant-me els pantalons de colors vius i anar en patinet. I això no vol dir que no siga conscient que hi ha determinats actes i moments que demanen un mínim protocol. Ho compliré. De fet, a mi les corbates m’agraden...però no els uniformes.

En molts països amb la democràcia més avançada, este debat no existiria. No crec que se’ns haja de criticar per anar en patinet, ni tampoc que se’ns haja d’alabar per fer-ho. És tot simplement un acte de normalitat. I supose que és això el que xoca de vore, gent normal governant la ciutat.

"AL RACÓ DE PENSAR" CSN 11.06.05

Volem fer les coses bé. És així. A mi com a ciutadà i com a regidor d’esta casa m’ha fet molta vergonya vore a la Guàrdia Civil entrant als despatxos a buscar documentació, dins de la coneguda com Operació Púnica. Supose que a vostés també.
Així explicat ràpidament l’Operació Púnica és un operatiu de l’UCO de la Guàrdia Civil, ordenat pel jutge instructor en el que ja s’ha arrestat 51 polítics, funcionaris i empresaris, suposadament implicats en una trama corrupta que adjudicà serveis públics per valor de 250 milions en dos anys i que generava comissions il•legals del 2-3%, que posteriorment era blanquejat.
Quina relació hi té Castelló? Doncs que va contractar serveis amb empreses de la xarxa, per més de 6.000 euros. Quan l’oposició ho vam advertir, s’aturà el pagament. Però la pregunta és...per quina raó se’ls havia contractat? Qui ho va decidir?
En este cas era publicitat en uns diaris digitals que res tenen a vore amb Castelló i que tenen un tràfic de visites menystenible a nivell estadístic. I la cosa va així, un senyor amb una cartera visita a una regidora, o a la cap de premsa del PP i li demana publicitat, i eixa persona decideix alegrement que sí o que no. Amb quins criteris? Doncs sembla que en este cas el criteri era que venia recomanat. Sis mil alegres euros!
Se va fer sabent que el 2-3% aniria a les butxaques d’algun “amiguito del alma”, o al partit? No ho sé. Però si no és així, amb vocació de delinquir, aleshores com a poc, és va fer sense cap mena de control i amb absoluta discrecionalitat.
La imatge d’ahir amb 18 periodistes durant quatre hores a la porta esperant que Bataller isquera per anar a declarar davant la Guàrdia Civil, és vergonyosa. Indecent.
Això s’ha acabat. Hi haurà un “pla de mitjans” on s’especificarà a primers d’any, qui posa publicitat a on, per quina raó, a quin preu, i de forma justificada. I quan vinga el senyor del maletí a “por lo mio, me manda Don Tal”, puntelló al cul i escales avall.
Ja està bé de passar vergonya. Bataller i el PP marxen a l’oposició. Al racó de pensar. Ve la legalitat i la transparència.

"NEGOCIAR, PACTAR I GOVERNAR" -www.castelloninformación.es - 10.06.15

Durant molts anys els resultats electorals del meu partit han estat discrets, quan no roïns. Fa uns quants anys el cicle va començar a canviar. Contra tot pronòstic (demoscòpic i interessat) Compromís va sobreviure als seus primers i convulsos anys, i el 2011 es consolidà com una formació política a tindre en compte.

Estos quatre anys hem patit alguns moments de gran tensió coincidents amb les decisions relatives al model i reglament de primàries. Però contra tots els editorials que ens donaven per morts i pelats, vam fer unes primaries suficientment democràtiques, i que en qualsevol cas, no tenien res a envejar a les d’altres formacions. Tot el contrari.

Finalment han arribat les eleccions del 2015 que han posat punt i final a l’hegemonia del PP a pràcticament tot el país. Poble a poble, diputació a diputació, i evidentment, a les Corts.

Això s’ha produït dins d’un escenari novedós, on d’entre les forces amb representació, només Compromís ha eixit reforçat. La patacada del PP és històrica i només se m’acut com fita a superar, la del seu dia d’UCD. El PSOE ha mostrat la seua major feblesa històrica. 

A Castelló per exemple. Fa 4 anys i un dia, PP i PSOE sumaven 26 dels 27 regidors de la ciutat. Hui sumen 15, que és el que tenia abans d’ahir el PP en solitari. Com per a reflexionar, diria jo. El nostre creixement ha estat important, molt important. I regular en tota la ciutat. Sent primera força en moltes meses electorals del barris més joves. 

La nit electoral, va descartar majories absolutes, i ens abocà a un panorama de governs de coalició. I els governs de coalició es fan amb pactes. I heus ací la paraula clau: pactes.

La gent s’està posant molt nerviosa. Molt, molt nerviosa. I no crec que siga ni just, ni lògic. Hem aguantat 24 anys de PP a l’ajuntament i una 20 a la Generalitat. Segur que no podem esperar 20 dies a tancar el millor acord possible? Per quina raó és millor tancar un acord precipitat en 10 dies que un de més elaborat en 20 dies? Si total, a governar es començarà el mateix dia! 

Recordeu les nits electorals on no hi havia res que pactar? Recordeu les setmanes postelectorals on esperàvem la investidura com un tràmit per seguir fent oposició? Tot això ha canviat!

Però per a tancar pactes, cal negociar. I negociar demana temps. És així. Cal casar programes electorals, i això ni és ràpid, ni ha de ser-ho. No se li val a  agafar tres propostes d’un, dos de l’altre i un d’aquell que mira des del cantó. Cal un programa homogeni, que garantisca bones solucions per la ciutat o el país, i que acontente a totes les parts.

Cal també una estructura de poder, un organigrama. I no tots els partits hi havien pensat en això (sorprenentment!), ni tots tenen les mateixes propostes. I cal negociar també això, sense contradiccions amb el programa. Tampoc no és senzill. Compromís ací i allà, hem volgut fer això. Primer el què, després el com…i clar, després el qui.

I és que el qui no és menys important que la resta. I això és el que la gent li diu cruelment “juego de tronos” o “ball de cadiretes”… Algú seria tan amable d’explicar-me com es reparteixen les competències, com s’associen a persones sense negociar? Com ha fet sempre el PP els sembla millor! “Ordeno y mando”?

Jo ho lamente, però no conec millor manera que parlar-ho, buscar els perfils més adequats per fer funcionar un govern (local o no), una àrea de govern. Cal analitzar les aptituds, les actituds, les capacitats… No és senzill, ho entenc. Però no hi ha un altra forma. Puc assumir que algunes persones resulten pesades, resulten massa protagonistes, massa…el que vulguen. Però hi ha que negociar qui ocupa cada responsabilitat. Perquè no és igual un, que un altre. De veres que no és igual.