17 de juny, 2015

"EL PATINET" CSN 17.06.15



En Nadal farà dos anys que em vaig comprar un patinet. En principi era per a poder seguir a la meua filla quan ella agafava el seu, però també vaig pensar que en una ciutat com Castelló, no massa gran, i amb unes pendents no gaire pronunciades, podia ser un mitjà de moure’m en distàncies curtes.
Abans usava amb freqüència el BicCas, del que sóc soci des del primer dia, i al que pague la quota des de que el PP la va posar. Encara ara, si he d’anar una miqueta lluny, en faig ús. També gaste el meu cotxe per moure’m. Ara per exemple que estem passant unes setmanes a Benicàssim, vaig i vinc amb el cotxe, i el patinet al maleter. Per anar a Diputació, o a altres llocs el gaste. He calculat que estalvie aproximadament 40 minuts diaris, respecte als mateixos trajectes a peu.
Durant molt de temps el PP m’ha faltat al respecte per anar en patinet. Ells són més d’agafar el BiciCas el dia mundial de la bici, amb corbata i tot, i fer el postureo. Però es permeten criticar-me. Joan Ribó, flamant alcalde de València, va en bici a l’ajuntament. Exactament igual que hi anava quan era regidor de l’oposició. I crec que és precisament ací on està el quid de la qüestió. No canviar.
Si jo hagués anat sempre en vehicle oficial, i ara per a fer-me el guai anés en patinet, seria un brètol. Si hagués anat sempre en patinet i ara agafés el cotxe oficial, seria un bròquil.  Doncs ni brètol ni bròquil. Sóc regidor de la ciutat per voluntat popular, i em van votar sabent que anava en patinet, i que m’agraden els pantalons de colors vius.
Ara sóc el Vicealcalde, i continuen agradant-me els pantalons de colors vius i anar en patinet. I això no vol dir que no siga conscient que hi ha determinats actes i moments que demanen un mínim protocol. Ho compliré. De fet, a mi les corbates m’agraden...però no els uniformes.
En molts països amb la democràcia més avançada, este debat no existiria. No crec que se’ns haja de criticar per anar en patinet, ni tampoc que se’ns haja d’alabar per fer-ho. És tot simplement un acte de normalitat. I supose que és això el que xoca de vore, gent normal governant la ciutat.