"EL QUE ESTEM TROBANT" Levante-EMV 17.06.15

Dijous vaig anar a visitar la Casa de Cultura. Vaig entrar en una sala on hi ha plens de molsa, podrint-se, centenars d’exemplars dels tres primers volums de l’obra completa de Bernat Artola publicada per l’ajuntament. Hi havia més coses…desenes que quadres. Amuntegats, polsos, bruts. En una sala sense ventilació, amb una calor que fà malbé la pintura. Hi havia de tot. Uns quants Premi Nacional de Pintura Ciutat de Castelló, de cara a la paret, mal embolicats amb un paperot brut. Uns quadres pels que hem pagat milers d’euros en concepte de premi. La major part de l’obra dels becats d’Hàbitat Artístic en un altre muntonet. Brut, sense catalogar. Tot barrejat amb obra menor d’aficionats, d’aquells als que els hi reclamàvem que regalaren una peça a canvi de deixar-los exposar. I entre tot això, barrejat i abandonat…vaig trobar un Vicent Castell! És una realitat, i també una metàfora del que estem trobant estes primeres setmanes de govern.

Per exemple, la gent que ve i et diu que li havien cedit la Pèrgola per fer un acte i que ara ho volen allargar d’un a tres dies, i quan els reclames que paguen les taxes, et diuen que els altres no els hi cobraven… I mires, i efectivament, no els hi cobraven. Alegrement. Donaven permís per a fer actes en un recinte que no compleix els requisits legals de seguretat, per celebrar-hi res, i a sobre no els hi cobren, contravenint les ordenances municipals.

O en el tema de les festes, on el voluntarisme de la gent que s’esforça en que funcionen les festes de carrers, de Sant Pere o de la Magdalena, necessiten una protecció legal. Un marc jurídic amb el que treballar. Fins ara, hi ha hagut un altíssim grau de descontrol que el PP justificava amb “autonomia del món de la festa”, quan en realitat moltes, moltíssimes coses i actituds eren d’una enorme irresponsabilitat. No tant pels voluntaris que gestionen, sinó pels poder polítics que han permés este model de gestió, al marge de la norma. Un model que ha estat constantment criticat per l’auditoria interna que ja fan els tècnics municipals. 

Creuran vostés que hi ha local pagats amb diners públics, cedits a associacions, sense cap tipus de contracte? Només per la decisió que va prendre alegrement, i irresponsable, un bon dia el regidor o regidora de torn? O que hi ha pisos municipals buits, en un estat d’abandó absolut, perquè no s’han fet les reparacions oportunes mentre hi ha famílies a les que no els podem oferir una casa? O contractes vençuts que impedeixen prestar de forma legal serveis públics?

Els assegure que jo sóc poc amic del discurset aquell de l’herència rebuda i tal i qual, i els promet, que un cop este govern haja aprovat els seus primers pressupostos, i haja començat la tasca de revisió de les diferents ordenances fiscals, i d’altra mena, no em tornaran a sentir dir que la culpa és dels d’abans. Però encara no fa 15 dies que hem assumit la responsabilitat de gestió, i ara com ara, no hem fet més que trobar bonys. Els anirem fent públics. Auditarem amb pública transparència i participació els contractes de serveis, obres i subministraments. I diagnosticarem l’estat de la ciutat després d’un quart de segle de depredació popular, populista i amb una relació tempestuosa amb la legalitat vigent.