El parlamentarisme occidental manté una tradició d’origen britànic,
d’atorgar als nous governs una mena de període de gràcia de cent dies, abans de
començar les crítiques dures.
Cent dies perquè tothom entén, que assumir la tasca d’un govern no és un
procés senzill. Cal un mínim d’aclimatació. Jo posaria l’exemple dels bussos.
Quan porten molt de temps submergits a gran profunditat, no poden pujar de colp
a la superfície. Han de fer-ho pausadament. Aturant-se. Acostumant el cos. Poc
a poc. A bon ritme, però sense imprudències. Per a finalment, treure el cap
fora de l’aigua i tornar a respirar sense ajuda de les bombones, i sense risc
d’accident cardiovascular per la diferència de pressió.
Ja és ben bé això. Portàvem anys submergits a l’oposició. Respirant a un
ritme determinat. Sotmesos a unes condicions ambientals determinades. Amb una
certa limitació de moviments. I ara, no podem, en bona lògica, d’un dia a
l’altre, governar amb tanta desimboltura com voldríem.
La nostra capsula de descompressió són els tècnics municipals. Ens estan
ajudant molt a l’aclimatació, i francament crec que va ràpida, i és tan àgil
com pot ser, sense caure en la imprudència.
Que l’oposició respecte o no eixos 100 dies de pacte no escrit, és més cosa
d’ells que no pas nostra. Si volen criticar a mi em
sembla bé. O en tot cas, encaixe amb esportivitat les crítiques, perquè de les
crítiques sempre se n’aprén. De vegades aprens sobre tu. D’altres aprens sobre
qui critica.
Els nous actors de la política municipal critiquen. Bé està. Personalment
he decidit que si no ens atorguen els 100 dies, jo a ells sí. Perquè aprendre a
governar no és senzill, però aprendre els mecanismes de la política
institucional tampoc ho és.
El PP és un altra cosa. El PP coneix perfectament els ritmes de la casa.
Així que les seues eixides de to, alguns d’un nivell molt miserable, val a dir,
no tenen excusa en la inexperiència o manca de perícia. Són fruit de la seua
lamentable forma d’entendre la política. A ells si que els contestaré.
Ja entenc que passar del govern a l’oposició és dur. Molt dur. Però s’hi
hauran d’acostumar. Va per a llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada