Tenim un oposició instal·lada en el nacionalcatolicisme. Faig un repàs de les seues declaracions a premsa, dels seus articles d’opinió, i m’adone, sense gaire sorpresa, que es passen el dia parlant de banderetes, himnes i de si els membres del govern anem o no a missa. Veges tu quines coses!
Si es preocupen per la meua ànima, jo els estic agraït, però que ho deixen estar. Val més que es preocupen per la seguretat jurídica i la situació judicial del seu partit en conjunt, i d’un bon nombre del seus càrrecs públics, perquè el que els hi ve per davant, si que és un via crucis (judicial) i serà més llarg que el rosari de l’aurora. No hi ha pecat sense penitència.
He llegit declaracions i articles sobre el fet que no sonés la Marcha Real a una processó. És que ho va prohibir una llei que va fer Aznar! Recorden a Aznar els del PP? Aquell President del seu partit, ultranacionalista, i que malgrat tot va legislar dient que no pot sonar l’himne en una processó. I ells ho sabien. Havien estat advertits pel Cap de Protocol, però incomplien alegrement la llei. Així és el PP. Nosaltres la fem complir, i ells protesten. El món al revés!
Han dedicat també un grapat de comentaris al fet de que penjarem la bandera LGTB com una reivindicació social important... Ells, que durant anys van incomplir la legislació negant-se a que en la casa consistorial lluís la bandera europea, al costat de la resta. La bandera LGTB no incomplia cap llei, norma, ordenança o reglament. La manca de l’europea incomplia la llei. I només es va penjar quan Compromís (el BLOC en aquell moment) anuncià mesures judicials, davant el nul èxit de les sol·licituds formals.
En fi, bé està. Mentre, la policia patrulla, els carrers s’agranen cada matí, creem un pla per invertir en les escoles públiques, una oficina de l’habitatge, estalviem en sous del govern, reparem les deficiències del Gaetà Huguet, posem ordre del descontrol de locals cedits sense contracte... En definitiva, governem. Però ells d’això no en volen parlar, perquè cada acció del govern posa en evidència el que ells feien. A mi ja m’està bé que parlen de banderetes i himnes, però no sé que en pensarà el seu electorat. El que li queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada