Al Fadrí toquen les 8 i mitja del matí. Plegue el patinet i entre a l’ajuntament. El guàrdia em saluda. Bon dia. Bon dia. L’ascensor lent com sempre, l’agafe i sona el meu telèfon. No conec el número. Conteste: “Bon dia, diguem” A l’altre costat em contesten el bon dia i em pregunten “és el Vicealcalde?”. Jo dubte. No sobre si ho soc o no, que sé que ho sóc, sinó perquè la veu em sembla familiar però forçada. “Sí, sóc el Vicealcalde”. “Soc el Conseller d’Educació”, “Hòstia Vicent!” I tots dos riem. Ens posem al dia. Esta setmana haviam estat parlant de la situació d’alguns col·legis a la ciutat. Herrero, Mestre Canós, Bisbe Climent… Junt amb Enric Porcar, regidor delegat d’educació, plantegem millores per als centres educatius de la ciutat. La conversa no s’allarga gaire. Tots dos som molt d’anar per feina.
A la quarta planta no hi ha moviment. Mentre trec les claus de la butxaca apareix el gerent de Reciplasa. Despatxem quasi a diari. Sempre hi ha alguna novetat. Falta una firma. Una gestió que m’ha de comentar. La gestió diària dels fems és això, diària. Marxa amb un “adéu President” al que no m’acostumaré, però ell diu que li agrada més així.
Baixe a la segona planta, parle amb unes funcionaries a les que ahir no vaig poder dedicar els 5 minuts que m’havien demanat. Afortunadament podem resoldre el tema a plena satisfacció de totes les parts. Bé.
A les 9.30 en punt entre al despatx de Secretari. Anem a celebrar la reunió setmanal per preparar la reunió del Govern dels divendres. Com a Vicealcalde i Secretari de la Junta Local de Govern, em correspon a mi coordinar les tres àrees. M’expliquen tots els temes que estudiarà el govern. En alguns ens entretenim més. Altres són més de tràmit. Reafirme el meu bon concepte professional del Secretari. També de les tres funcionàries que actuen com secretaries de les tres àrees de govern. Són les mateixes de l’època anterior. Em mereixen confiança. Els vaig demanar que continuaren.
Acabada la reunió, puge els esglaons de dos en dos, com el conill d’Alícia amb un rellotge enganxat al cul. Arribaré justet a la primera visita del matí. Un projecte cultural que m’han volgut presentar malgrat que les competències les exerceix, i val a dir que amb una desimboltura que diries que no ha fet altra cosa en la seua vida, Vero Ruiz, la regidora delegada. Acaba la reunió i sense temps a fer-me un café arriba la següent visita. Uns inversors que plantegen muntar un negoci a la ciutat. Em venen a vore a mi, perquè fa 6 o 7 anys, van vindre a Castelló també amb una proposta, i en aquell moment, el regidor d’urbanisme del PP me’ls va enviar amb aquella frase de: “explíqueselo a la oposición que son los que ponen problemas”, una frase que usaven quan no volien dir que no. Perquè quan volien dir que sí i posar-se una medalleta, com és obvi, ens ignoraven absolutament. Aquell projecte va quallar. Este no sé el que passarà. Té una part molt atractiva, però també té alguns problemes que cal estudiar amb deteniment. És a tot el que m’he compromés, a traslladar-ho al govern, i a estudiar-ho amb els tècnics. Quan marxen aprofite per fer microrreunions amb altres companys de govern sobre temes compartits.
Despatxe amb el responsable del negociat d’informàtica. Tenim que resoldre algunes qüestions. Compres d’ordinadors. Falta de personal. I des d’allí recollim a Eva i Nuri de premsa i marxem a una llarga reunió sobre el web municipal. Estem introduint canvis. En els continguts i en l’accés. El PP pensava que la transparència és posar molta informació. No és això. Informació tota, però el que fa transparent un sistema és la claredat, la facilitat de navegació, de trobar les coses. Demane als tècnics que habiliten un espai en el mateix lloc on apareixen les noticies del govern, per a que apareguen les de l’oposició. El PP mai va consentir en fer-ho, ara que estan a l’oposició tindran el dret que ens van negar. Torne al meu despatx tocades les 14.30. Signe un parell de documents, torne dues telefonades que trobe anunciades en un post-it. Em reunisc amb els portaveus de Castelló en Moviment. Qüestions domèstiques. Tenen moltes ganes de fer coses, i nosaltres de facilitar-los-hi la feina. A les 15 marxe. És la primera vesprada que no tronaré. Treballaré des de casa, hui la informàtica permet treballar des de lluny. En pantalons curts.
Fa 20 dies vaig entrar per primer cop al meu despatx, em vaig tancar per dins, i em vaig preguntar en veu alta…”Què carai deu fer un Vicealcalde?” Ho vaig descobrint poc a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada