Recorde
una fantàstica història de Quim Monzó sobre el significat de les
paraules. Sobre el significat profund. Sobre com allò que diem,
escrivim, té un significat molt més potent que el significat
estricte de la pròpia paraula. Perquè les paraules mai no són
neutrals. Si els diccionaris estan plens de mots, és perquè el
llenguatge està ple de matisos. Els sinònims, mai no ho són del
tot. Hi ha sempre alguna peculiaritat que ha fet que el llenguatge
haja creat dos mots diferents per al que sembla ser una mateixa cosa.
El
periodisme és un ofici de paraules. De buscar-les, triar-les,
ordenar-les, per explicar les coses. Els mitjans tenen ideologia, i
la tenen dipositada al compte de resultats. Això condiciona el
llibre d’estil, i este, la redacció. Els periodistes també tenen
ideologia i la majoria intenten deixar-les al marge quan fan
informació política. Per professionalitat. Però no sempre resulta
possible escapolir-se de la ideologia del mitjà, ni tan sols obviar
determinats marcs cognitius. Llocs comuns. Idees preestablertes que
perduren perquè ningú no les repensa.
Durant
24 anys he vist escriure “el govern”, o “el govern popular”,
per referir-se al govern local del PP. Mai he llegit “el govern
monopartit”, o “el govern de dreta”. Ara en canvi, resulta
gairebé impossible llegir un titular on diga “el govern” per
referir-se al nou govern de la ciutat. Sempre és “el govern
bipartit”, “el govern d’esquerres”… La diferència de
tractament a un i altre govern, no és gratuïta, no és innocent (no
dic que hi haja maldat en el redactor, però sí dic que accepta un
marc conceptual que no és neutral).
Al
final, si a un govern, l’actual, necessites posar-li cognom
(“d’esquerres”, “bipartit”) és perquè el vols diferenciar
d’un altre. Del govern natural, lògic, el dels altres. Aquell que
no necessita cognoms.
La
dreta ha aconseguit clavar dins de l’imaginari col·lectiu, i
especialment en la premsa que amplifica la idea, eixa lectura
determinista per la qual el poder li correspon a la dreta per ordre
natural, per això quan governem uns altres no ens diuen “el
govern”. Han de buscar alguna postil·la per remarcar la
singularitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada