"QUE VENEN ELS ROJOS!" www.castelloninformación.com 03.05.15

Ma mare està a punt de fer els 82 anys, té una pensió justeta guanyada a base de treballar com una mula de càrrega durant dècades per treure’ns endavant. Quan té sort i li toca per sorteig, va a la piscina als cursos que organitza l’ajuntament. Li va bé. A més, ma mare ha ensenyat a nedar a mig Castelló. La piscina és la seua segona casa. Quan va a vore als seus besnéts, hi va en autobús, i té una tarifa reduïda per la seua edat.

La meua sogra és una miqueta més jove. En té 73 (però passaria perfectament per 72) i ella va a pintar a una escola d’art subvencionada per l’ajuntament, per a gent gran. També té el carnet d’autobús amb descompte. És xilena, i li parla en castellà a la meua filla, per això quan Gal·la parla en castellà, en lloc de cul diu “poto”, en lloc d’advocat diu “palta”, si li fa mal la panxa diu “me duele la guata”, i si li pareix alguna cosa diu que “le tinca que…”

La xiqueta i la meua dona, es van fer vestits tradicionals per a la Magdalena, perquè a mi m’agrada molt vestir saragüells eixos dies. Tot i que també tinc un vestit de torrentí per si m’he d’arreglar més, o pantaló i brusa, i capa, i capell, i un parell de jupetins i bona cosa de calces de colors.

La meua germana major va morir fa un parell d’any per culpa del càncer. Tenia una casa a mig pagar, que finalment se l’ha quedat el banc, perquè la seua filla única, la meua neboda, no va poder assumir el cost, embolicada com està en la hipoteca del seu de pis. 

No sóc cristià, però quan vivia al carrer d’Enmig, uns veïns que volien recuperar les festes del Portal de la Puríssima, em van demanar de participar-hi, i jo que sóc més de sí que de no, i que m’agraden les festes i les tradicions, vaig fer un pas endavant i em vaig fer de l’associació. Em vaig comprar la medalleta i des d’aleshores participe sempre que puc en les festes i la processó. Que és, crec, la més curta de Castelló.

Vaig estudiar en castellà, no vaig tindre altra opció. I vaig aprendre a escriure en valencià, quasi d’amagat, gràcies a Lo Rat Penal (això sí, abans que es convertís en Batman), i poc a poc n’he aprés, llegint i escrivint. Però també parle una miqueta d’alemany, perquè vaig tindre una parella que ho era, i a casa parlàvem la llengua de Goethe. Vaig aprendre llenguatge de signes per pura curiositat. Tinc un molt bon nivell de francés gràcies als tres anys que vaig viure a París. I el meu professor d’anglés, diu que ja se’m entén bastant en la llengua de Shakeaspeare.

I vostés diran…”a mi tot això què m’importa?” Doncs els hauria d’importar. Sobretot si són d’eixe grup de pocasoltes que diuen que amb un govern de progrés a la ciutat, s’acabarà el món. Els rius es secaran. Els arbres no donaran ni ombra. Les ones del mar aniran al revés. I el Fadrí en lloc de donar l’hora, donarà vi. De Les Useres.

O si són del grup d’incautes disposats a creure qualsevol bestiesa que els diguen els pregoners del PP.

No. No tinc intenció de llevar-li ni a ma mare ni a la meua sogra els descomptes en el transport públic. Ni tampoc anul·lar els cursos de natació o pintura, o del que siga, que fan feliç a la generació que ens ha donat la vida a nosaltres. Tampoc no prohibiré a la meua filla que parle amb la seua “yayita”,  perquè li parla castellà.

No tinc cap intenció de botar-li foc a l’armari on tenim guardats els vestits de Magdalena, perquè són les nostres festes i ens agraden les nostres tradicions. Per això tampoc prohibiria les processons de qui vulga fer-ne, i si em ve de gust, hi aniré. 

Si la meua neboda hagués pogut heretar la casa de sa mare, els assegure que no la consideraria una “capitalista immoral” i no pretendria expropiar-li l’herència. Comprendran que si m’he esforçat en parlar idiomes, no tinc absolutament res en contra, tot el contrari, a que a les escoles s’ensenyen idiomes. I de fet, la meua filla ja estudia anglés, a banda del valencià i el castellà. Però m’agradaria que es fes bé. Millor que ara. 

Sóc de Castelló. Guineo per més senyes. Amant de les tradicions, fill d’una bona mare, pare d’una bona filla, casat amb una mestra d’escola. Estime esta ciutat. Estime la gent que hi viu. Quina classe de gent pot creure que anem a destrossar les nostres famílies, la nostra ciutat?