"PARLEM DE GOVERNAR" Levante-EMV 30.05.15

A mi parlar de govern tripartit no m'agrada gens. I no m'agrada per les mateixes raons que li agrada parlar-ne al PP, i alguna més. Bàsicament el PP gasta el terme perquè havia aconseguit identificar-lo amb un fracàs. Els tripartits catalans es van saldar amb pèrdua de vots i descrèdit. Ara la cosa canvia. El tripartit (quadri-partit de fet) de Vila-real s'ha saldat amb prestigi social i millors resultats globals a les urnes. El resultat de Castelló, usant el mateix mètode deductiu del PP, demostraria que els governs monocolors són un desastre absolut. Tot plegat ben ridícul. Segurament els motius d'una cosa i altra són més complexes.

Però hi ha un altra raó per la que a mi no m'agrada parlar de govern tripartit, i és perquè això dibuixa en l'imaginari col·lectiu, tres minigoverns temàtics, intentant entendre's i competir. Jo sóc partidari d'un govern cooperatiu, li podem dir de progrés o ja li buscarem un nom; però amb metodologia cooperativa.

L'altre dia el portaveu de Castelló en Moviment reclamava el dret del seu partit a auditar el que feren els altres partits en les àrees de gestió. Clar que tenen dret. Ells, i nosaltres, i els altres partits, i la ciutadania... No només tenen dret, sinó que Compromís porta anys lluitant (i ara ho aconseguirà) polítiques d'absoluta transparència. Però el mètode no és que un partit intente esdevindre jutge dels altres, o que tinguem que passar exàmens... Siguem seriosos, rigorosos, clars.

Un dels problemes dels governs multipartits és que cada àrea de govern esdevé un compartiment estanc del partit que la controla. Té el seu pressupost, té la seua línia de treball, fa les seues contractacions... I això implica dues coses, la primera la sensació de que no hi un govern, sinó tres. La segona la possibilitat de contradiccions i la pèrdua de sinergies que generen estalvi (econòmic, comunicatiu...)

Hi ha un altre model que a mi m'agrada molt més. El cooperatiu. Si un partit té la màxima responsabilitat en una àrea (posem per cas que el Partit A té el Conseller de la conselleria X), un altre partit assumeix el segon grau de representació (en la Conselleria X, el Director General és del Partit B), i així en totes les àrees de govern. De forma i manera que tots els partits són corresponsables de totes les polítiques que fa el govern unitari. El control que tots reclamem sobre el conjunt de l'acció de govern s'exerceix dia a dia, donant així sentit a eixe avantatge respecte als governs monocolors, de saber que si algú fa una malesa, serà automàticament desemmascarat. 

Això és traslladable a la vida municipal? Absolutament sí. Primer perquè el govern local (actualment ja és així) està dividit en tres grans àrees, i cadascuna d'elles té un president o presidenta. Si cadascú és d'un partit, ja hi ha un eficient primer grau de control cooperatiu. Dins de l'àrea X, hi haurà regidors i regidores delegats, de diferents partits, però tothom estarà al dia del que fa tothom.

El segon nivell de control és l'actual Junta Local de Govern, que a nosaltres ens agradaria que rebera el nom del dret foral valencià, Consell de Govern. D'este òrgan en formen part totes i tots els Tinents d'Alcalde, i òbviament l'Alcalde. I es reuneix setmanalment, i aprova de forma col·legiada tots els grans temes de la governabilitat de la ciutat.

I queda el tercer nivell de control que són les comissions informatives i el plenari, tot i que estos estan més enfocats a l'oposició. A Compromís som ferms partidaris de millorar eixos mecanismes de control de la gestió, facilitant a l'oposició la seua imprescindible tasca de control. I també, d'implementar mesures de transparència que permeten a la societat participar activament de la gestió pública. Opinant, proposant, fent seguiment, i controlant. Ho portem demanant des de fa anys, ara ha arribat l'hora de fer-ho realitat.

Però tornem al govern local per acabar.  Castelló tindrà un govern progressista. I plural. I no podrà ser només un gestor de la crisi, amb consciència social. Haurà de ser un govern transformador, amble però constant i decidit, o cas contrari, tants anys de picar pedra, hauran servit de ben poc.