Hui és jornada de reflexió. En altres democràcies avançades, esta jornada no existeix. Al Regne Unit, per exemple, es pot fer campanya fins el mateix dia de les eleccions i fins a la porta d’entrada dels col·legis electorals. Això sí...dins del recinte de votacions, la intimitat és sagrada. No hi ha interventors de partits intentant condicionar el vot a última hora. Ací el PP ho fa sense dissimular gens ni miqueta. A altres llocs del món, alguns països de l’Amèrica llatina, per exemple, s’arriba a prohibir la venda d’alcohol 48 hores abans, i l’ús i exhibició d’armes de foc. Ací estem a mig camí d’uns i altres.
Perquè francament, a la vista dels resultats d’algunes eleccions un es pregunta si la jornada de reflexió ha servit de res, o més encara, si no seria millor celebrar-la després per a reflexionar el que hem votat, i on ens porta eixe vot.
Perquè...reflexió, exactament què és? En astronomia, per exemple, una nebulosa de reflexió, és un conjunt de núvols de pols que simplement reflecteixen la llum d’una o diverses estrelles veïnes. I molt em sembla que per a bona part del cos electoral, la jornada de reflexió ja és ben bé això, una nebulosa de pols que impedeix que la llum d’estrelles veïnes (idees, persones, partits, programes...) l’il·luminen, perquè tot simplement, reflecteix la llum.
En física, en canvi, entenem el concepte reflexió, com el fenomen pel quan una ona incideix sobre una superfície i pren un altra direcció de propagació. Que sent un concepte diferent, d’alguna forma té el mateix resultat que d’anterior. La informació que t’arriba, rebota sense esquitar-te i va a parar a ves a saber on.
Els informàtics al seu torn defineixen la reflexió com la capacitat d’un programa d’examinar i eventualment modificar, les seues estructures internes d’alt nivell durant la seua execució. I esta accepció ja m’agrada molt! Molt perquè em recorda la que practiquem a Compromís tot l’any, i també en període electoral. Escoltem, som porosos, analitzem (com faria un programa informàtic) i si el que observem, el que ens diuen, entenem que és just, i que millora el nostre projecte i el nostre discurs, aleshores, modifiquem el “programa” en plena execució. Tenim eixa capacitat, que en política és imprescindible. A diferència dels que tenen un programa tancat i no escolten convençuts de que tenen raó, i a diferència dels que no tenen ni programa i prometen fer el que diga “la gent”! Com si “la gent” fora un concepte unívoc, un grup homogeni, una massa compacta.
En matemàtica s’entén per reflexió la funció que transforma un objecte en la seua imatge especular. Tampoc no em desagrada com metàfora de la reflexió de Compromís. De la forma que té Compromís de voler fer política. Els representants públics, com imatge especular de la societat. Reflectant a les institucions, als òrgans de debat, de govern, allò que la societat és. Allò que ens encomana que fem i diem.
I per últim la lectura que de la reflexió en fa la psicologia, tot equiparant-la a la meditació, a l’acció de centrar l’atenció sobre un fet o objecte per tal d’elaborar una idea sobre ell. Així treballem nosaltres. La meditació, i la reflexió, són un mètode de treball previ a la presa de decisions per a nosaltres. En política s’ha de tindre la capacitat de ser dúctils, però no s’ha d’improvisar. És una cosa massa seriosa, massa important, pesa massa sobre la vida de les persones.
Hui, ja ha estat dit, és jornada de reflexió, i m’agradaria pensar que vostés apostaran per la definició psicològica, i centraran la seua atenció a les diferents ofertes, i acabaran triant aquella que més els hi convinga. Sense deixar-se influir per eixe patètic discurs de la por que està fent el PP estes setmanes. Pensen en llibertat. Val més 24 hores de reflexió que 4 anys més de genuflexió. Ens veiem a les urnes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada