És dissabte, i per fi la meua neboda i el seu nuvi han trobat un forat per vindre a dinar a casa. És el primer en 5 que Pascual no treballa. Hi ha mesos que arriba a fer 45 hores extres a la fàbrica. Mireia treballa a temps parcial i ho compagina amb treballs autònoms d’interiorista. Són ingressos irregulars, però un més per l’altre, entre tots dos ingressen al voltant de 2000€. Són la típica parella jove "mileurista", i busquen pis. Ara viuen de lloguer i paguen 500€. Mireia s’accelera quan m’ho explica. "Saps tete? Per un pis nou demanen entre 240 i 360 mil €. I no menys de 42 mil d’entrada, quantitat que no tenim". "Heu mirat els de segona mà?", pregunte. "Per un de 30 anys demanen més de 180 mil €, i amb la reforma ens hi ix com un de nou".
"Mireu els VPO", dic inocent de mi. " Al PROP, -diu Pascual- ens envien a les constructores, i els pisos que apareixen en el llistat oficial estan exhaurits des de fa dos anys". "Podríen actualitzar els llistats i no fer-nos perdre el temps", es queixa amarga Mireia. Diuen que s’han apuntat a la llista d’espera. Són mil sol·licituds per a 10 habitatges. M’expliquen que la web del IVVSA informa que a Castelló no queda res. I que si vols saber quan tornarà a obrir-se el termini d’inscripció has d’anar entrant regularment que ells no avisen.
"I fora de Castelló? Heu mirat?" „A Almassora, amb vistes al poligon del Serrallo –ironitza ella-, o a Borriol, els preus són similars". I clar, els interessos del banc inassumibles.
No se com ho faran. Els hi ho pregunte. "Doncs mira, -diu Mireia- estem pensant que caldrà decidir entre comprar un pis o tindre fills". Ningú no riu. Ho diuen tristament de veritat.
"Mireu els VPO", dic inocent de mi. " Al PROP, -diu Pascual- ens envien a les constructores, i els pisos que apareixen en el llistat oficial estan exhaurits des de fa dos anys". "Podríen actualitzar els llistats i no fer-nos perdre el temps", es queixa amarga Mireia. Diuen que s’han apuntat a la llista d’espera. Són mil sol·licituds per a 10 habitatges. M’expliquen que la web del IVVSA informa que a Castelló no queda res. I que si vols saber quan tornarà a obrir-se el termini d’inscripció has d’anar entrant regularment que ells no avisen.
"I fora de Castelló? Heu mirat?" „A Almassora, amb vistes al poligon del Serrallo –ironitza ella-, o a Borriol, els preus són similars". I clar, els interessos del banc inassumibles.
No se com ho faran. Els hi ho pregunte. "Doncs mira, -diu Mireia- estem pensant que caldrà decidir entre comprar un pis o tindre fills". Ningú no riu. Ho diuen tristament de veritat.
9 comentaris:
Mira sin que sirva de precedente. En esto te tengo que dar la razon. Todo el mundo se moria porque pagaban a tropecientos millones la tierra para hacer fabricar, porque aquel que tenia un terreno y le hacian unos pisos se retiraba de trabajar.
Pero esos beneficios fastuosos alguien los tenia que pagar.
Ya tenemos paganos con hipotecas a 50 años.
Este verano estuve en Chile y tuve la ocasión de hablar con mucha gente, entre ellos un director de banco. Cuando le contaba que teníamos hipotecas a 50 años no daba crédito (y esto no es un chiste de banqueros). Le decía que antes se heredaban las casas, ahora las hipotecas. Antes las propiedades, ahora las deudas. Es evidente que alguna cosa se ha hecho mal.
Esa teoría liberal según la cual a mayor oferta de suelo, menor precio de las viviendas ha sido un autentico fracaso. Los ayuntamientos, todos, mal financiados por el estado central (esa segunda descentralización económico-administrativa sigue pendiente) se ven abocados a la venta del suelo para poder financiarse. Un error estratégico, una locura, un drama. Estamos quedándonos sin patrimonio público. Sin futuro pues.
Tal como yo lo entiendo, los poderes públicos deben intervenir (y le aseguro que no soy nada intervencionista en general) en el mercado del suelo. Y deben hacerlo, obligando por ley a que cada nuevo PAI tenga, cuanto menos, un 25% de vivienda de protección social. Si es así, si un porcentaje importante de las nuevas viviendas tienen un precio tasado o limitado, los promotores no podrán seguir pagando los precios que pagan por el suelo, y los precios se tendrán que moderar obligatoriamente. Creo que estamos en una situación de peligro social. Si el ciclo económico se agota y vienen unos años de vacas flacas (que vendrán seguro, estadísticamente no tardarán demasiado) muchas familias no podrán seguir pagando las hipotecas, y eso va a ser un problema serio. Muy serio.
El pasado Marzo se sortearon 138 viviendas de protección oficial en Castellón. Zona UJI.
Si. Lo se. Pero el plazo para inscribirse ya estaba cerrado cuando hicieron la consulta estas personas. Gracias por la información
Encara que hagueren arribat a temps per a inscriure's, i hagueren sigut agraciats amb el sorteig, actualment estarien igual.
No se si t'entenc.
Enric. M'agradaria saber si hi ha alguna persona que no siga mileurista. El mileurisme pareix que vaja unit a ser jove. No tinc l'edat de la teva neboda pero tampoc la teva. Soc casat, tinc dos fills. La meua dona va a fer feines a cases, tinc quintze anys d'antigüetat, he tingut que rehipotecar la meva casa, i amb el meu sou i el que pot treure la meua dona, podem juntar dos mil cent euros de mitja mensuals. I el que es pijor, com a mol doscents euros ens poden quedar per estalviar.
creus que som una excepció?
Yo no insulto Enric querido, expreso opiniones sean o no de tu agrado. ¿Acaso he dicho que rebuznas o que eres un descerebrado y un miserable? Ha sido a ti, mi descarado lenguaraz a quien, como siempre, falto de argumentos se le escapa ese endemoniado talante airado más próximo al de maltratador violento e irracional que al sereno y reflexivo político liberal que no eres. Por lo que eres (sois), opino, no insulto: El Bloc es puro centro; en Castellón va de la mano de D.Carlos Fabra y en valencia pacta con los comunistas
Home, si que hi ha gent que no és "mileurista", molta. Però és cert també que no és una condició associada a la joventut. O a una franja d'edat determinada.
No, no sou cap exepció. Sou la mostra d'una realitat majoritària a la societat. He posat l'exemple de la meua neboda, que per cert està més pro dels 30 que dels 20 ja, perquè és un exemple real; per`no és més que això un exemple que em va servir per parlar d'un tema que clama al....govern.
Publica un comentari a l'entrada