L'1 de gener Romania entrarà a formar part de la UE. Tots els ciutadans tenim idèntics drets en tots els països comunitaris. Votar forma part del paquet de drets, l'educació, la sanitat o el dret a l'habitatge digne, també. Molt se n'ha parlat del pes electoral que este col·lectiu pot tindre en les properes eleccions, se n'ha parlat més que de les necessitats de politiques d'integració. I això ja és trist.
Ara el ciutadà de Borriana d'origen romanes, el Sr. Agusto Tecu ha fet pública la seua voluntat de fundar un partit polític "romanés". El Partido Independiente Rumano (apadrinat per Gigi Becali, un multimilionari i polític de la dreta més populista, conegut ací per ser president de l'Steaua de Bucarest, conscient com és del bé que li aniran els vots dels romanesos a la immigració, quan torne a optar a la presidència del seu país).
El PP i el PSOE han celebrat la noticia. Jo no. Crec que és un error profund. Que un ciutadà forme un partit està bé, i ho aplaudiria en nom de la pluralitat si s'haguera presentat un "partit ideològic". D'esquerres, de dretes, ecologista... Però un partit "ètnic" em preocupa. Tecu ha afirmat: "¿Para qué dar nuestro voto a unos partidos que no sabemos si nos van a defender realmente cuando podemos conseguirlo nosotros si nos unimos?" I ha continuat: "Nuestras reivindicaciones son muy básicas: queremos bibliotecas, escuelas en dos idiomas (però això no ho teníem? supose que es referix al castellà i el romanes!), iglesias ortodoxas donde poder ir a rezar, acceso a la doble nacionalidad para poder cobrar pensiones en nuestro país... »
Trobe que la decisió, tot i que lícita, és un greu error. D'una banda constata la manca d'integració, si més no, d'una part del col·lectiu romanés. Si estigueren integrats, formarien part del sistema de partits polítics locals, votarien en funció de la seua ideologia, i participarien o no en les llistes en funció de la seua vocació. Però a més a més la creació d'un partit romanés, és la clara vocació dels seus membres i electors, de no voler integrar-se a les ciutats d'acollida. De no voler ser igual que la resta de ciutadans dels seus pobles. De voler marcar diferències. Així de simple. Així de greu.
Per que s'entenga, els immigrants tenen drets culturals i nacionals com a persones individuals, però no com a col·lectiu nacional. Com a col·lectiu nacional tenen drets al seu país d'origen. Els romanesos, el grup majoritari a Castelló, tenen tots els drets i per descomptat han de tindre també el dret a votar a les municipals, però perquè ara són ciutadans de Castelló, no perquè siguen súbdits romanesos. Si en lloc d'integrar-se, una part del col·lectiu, opta per crear getos, estan participant activament en una perillosíssima fractura social. Un partit romanés donarà vots a l'extrema dreta.
19 comentaris:
"¿Para qué dar nuestro voto a unos partidos que no sabemos si nos van a defender realmente cuando podemos conseguirlo nosotros si nos unimos?"
Esa duda también la tenemos algunos españoles. A ver si ahora resulta que nos enseñan el camino para andarlo nosotros.
Home clar, els espanyols ja tenen al PSOE i al PP.
A Borriana no se com estaran les coses, però a Castelló vaig llegir que els 13.000 romanesos poden aplegar a elegir ells sols 3 dels 28 regidors... La creació d'un partit d'aquest tipus a la capital de la Plana no em faria ninguna gracia...
Enric tu vas tindre una reunió amb "l'Associación Rumana Castellonense" com creus que estan les coses per aci?
i per pura curiositat... en quina llengua vau mantenir la reunió?
Salutacionss!!
Una qüestió que m´estic plantejant des de fa temps és si cal regular este tipus de partits "ètnics" d´altres nacionalitats de fora de l´Estat espanyol ampliant el radi d´acció de l´actual "Llei de Partits Polítics".
I es que no solament els rumans (d´això m´entere jo ara) volen formar un partit a Castelló, els peruans també s´han posat mans a la feina per tal fe formar una altra capelleta i que ens diu que no ho faràn també marroquíns o algerians, o el que és de veritat preocupant, fundamentalistes religiosos islàmics buscant una manera d´intentar influir en l´actual marc legal.
Em pareix un repte a fer front el més prompte possible i a plantejar solucions ben aviat. Però com sempre el BLOC pareix que no fa grans polítiques, espera a que PP i PSOE diguen la seua i llavors ja criticarà la que pitjor siga, això sí, sense posar de la seua part cap alternativa (recordem l´afer "Pla Hidrològic" amb l´embolic del Transvassament de l´Ebre?)
Enric tu que estàs als principals organs de direcció i que des del teu bloc estàs questionant estes coses has de tirar del carro per a que el BLOC planteje quant abans millor la seua proposta. De segur els ciutadans ens ho agrairàn.
"Però com sempre el BLOC pareix que no fa grans polítiques"
Home, el Bloc té representació a molts ajuntaments, però pense que les "grans polítiques" no es fan des dels ajuntaments. Supose que açò cambiarà quan el Bloc començe a tenir representació a les corts valencianes o fins i tot al parlament espanyol.
La reunió va ser mig en castellà mig en valencià. Nicole i Diana entenen perfectament el valencià, totes dues son persones amb formació universitària i amb anys suficients a Castelló per entendre les dues llengües, tot i que no parlen la nostra.
A tall d'exemple, he de dir que ens van demanar un gestió (que ja estem fent) per facilitar-los-hi una professora o professor de valencià per la seua associació. Ens diu que molts pares i mares, tenen dificultat per ajudar als fills a fer els deures al ser en valencià, i que necessiten un curs en esta llengua. Són receptius al fet que estan en un País bilingüe. Les generacions escolaritzades no tindran cap problema. He pogut participar en taules rodones amb ensenyant i representants del col·lectiu romanés, i tothom està d'acord, que els crios d'origen romanés són bons estudiants i s'adapten a la situació de bilingüisme sense problemes.
L'Associació voldria que s'ensenyara el romanés a les escoles. Nosaltres vam dir que estem en contra que siga una llengua vehicular, però que recolzaríem que s'ensenyara com s'ensenya l'italià o el portugués en alguns instituts de la capital. O com s'ensenya francés i anglés. També els recolzem en la demanda de cursos de romanes a l'Escola Oficial d'Idiomes.
La presidenta ens va dir que ella no era partidària de la creació d'un partit "ètnic", però que la majoria dels romanesos abans votarien un romanés en una llista romanesa que un romanés en una llista d'un partit d'ací. Així, que podria tindre un cert èxit.
Jo no crec que els vint i molts mil romanesos censats vagen a votar. D'entrada la meitat (més o menys) seran menors d'edat. I de la resta hi ha l'abstenció dels joves, que si la gent d'ací no vota, cal suposar que ells tampoc. A més a més, per votar cal que vagen a inscriure's al cens d'electors; i després, cal suposar que hi haurà romanesos d'esquerres, de dretes i fins i tot algun (no ho dic de conya, conec un parell de casos) que ens podrien votar a nosaltres. Així que en realitat crec que el fenomen quedarà més diluït.
Per últim, si que tinc intenció de demanar a l'executiva un debat seré sobre este tema. Crec que hauríem de tindre un document marc de treball que mostrara clarament quin és el posicionament del BLOC en esta matèria (com en tantes altres). De la meua opinió personal (consultada amb gent del meu col·lectiu) a l'article en teniu un esbós.
Así vamos a quedar con tanta historia de nuevos cambios en el panorama político con vista a las próximas elecciones 2007.
He leído por planet sobre la creación del Partido Político Rumano, con idea de presentarse a las elecciones municipales del 2007.Si esto es así, Bienvenido sea.
Pero cabria pensar quien esta detrás de ese legitimo derecho, y a quien beneficia.Ya lo dije con mucha anterioridad. Soy partidario del derecho al voto de los extranjeros, pero de todos los que están en nuestra ciudad que entraran legítimamente y llevaran un tiempo razonable.
De esta manera nos aseguramos su plena integración; Y su voto seria basándose en sus ideales, de como entiende que la ciudad este manejada. Pero, nunca sobre el manejo de intereses ocultos, por personas que saben muy bien desde que han desembarcado en nuestra ciudad, como manejarles con instancia de ayuda al inmigrante.
Creo que, no-se tendría que permitir la discriminación con los demás extranjeros que están mucho mas tiempo entre nosotros, y que no son europeos, y nunca lo serán, pues IBERO-AMÉRICA, aunque con mas lazos mas afines a nuestra historia, quedaran sin ese derecho, por lo tanto no podrán equilibrar con su presencia el voto razonado.
Leer mas en
http://castellonopina.blogspot.com/2006/10/hongos-y-mohos.html
De la misma forma que un extranjero con derecho a voto puede votar a un partido de aquí, los españoles también pueden votar a un partido extranjero. ¿O nó?.
Anem a veure, Castellón Opina, son dos debats diferents crec. És cert que estan íntimament relacionats, però son diferents.
Ara jo no parle de si els nouvinguts han de tindre o no dret al vot. L'ordenament jurídic establix que els ciutadans de tots els països de la UE tindran dret a votar en les eleccions municipals, al poble de l'estat membre on estiguen empadronats. Si entra a formar part de la UE l'1 de gener podran votar.
Jo crec que no és una bona idea un partit "ètnic". Crec que crea divisió social, i evidencia la manca de voluntat d'integració. I per a mi, que com ja he manifestat en este bloc, que no crec en la multiculturalitat això no és bo.
L'altra persona diu que podrem votar eixos partits, obvi. Però segur que no se li amaga que eixe no és ni el problema ni la solució.
Respecte a si haurien de votar tots els nouvinguts amb independència del seu país d'origen, també tinc una opinió formada. Reconec que és un tema difícil, i que actualment hi ha un debat intens arreu Europa sobre el particular. En principi, crec que si que haurien de tindre dret al vot, sempre que es complisquen algunes condicions, com així ho reclamen tots els estats membres. Ho explica molt bé Vicenç Villatoro en un article seu:
"El debat sobre el vot immigrant és una part d'un debat més general, que s'està produint arreu. Jo diria que hem arribat a un cert consens teòric -no sé si pràctic- que l'objectiu és aconseguir que les persones que provenen de la immigració tinguin els mateixos drets i els mateixos deures que la resta de la població. Votar forma part del paquet dels drets. A l'altra banda hi ha el paquet dels deures. I arreu s'està intentant definir quin seria aquest paquet de deures. Arreu, surten dos conceptes que apareixen com a condicions necessàries per a la ciutadania: llengua i lleis. Arreu, l'acollida a la immigració demana aquest doble sedàs: la llengua -com a mínim-, com a vehicle imprescindible de comunicació, però també com a especificitat pròpia del país d'acollida, i les lleis, el sistema polític, els valors democràtics, com a requisit per a la ciutadania. Conèixer la llengua i acceptar el sistema polític. No sembla excessiu, com a deure. I amb més o menys intensitat, són els deures que es fixen arreu."
Per últim, discrepe profundament, però molt profundament d'això que Ibero-amèrica té més llaços de proximitat amb nosaltres que Europa. En el meu cas no és així en absolut. Estic infinitament més prop dels costums, la cultura, la tradició politicodemocràtica, d'un anglés, una belga o un italià; que d'un mexicà o d'una colombiana.
Els meus referents culturals son absolutament europeus, i no ho son gens iberoamericans.
Se'm dirà que tinc una llengua comuna o alguna cosa així, supose. Però no se'm podrà negar que un senyor de Londres té molt més a veure amb una senyora de Grenoble, que no pas amb un de Pennsilvània. Per molt que la llengua del primer i el tercer siga la mateixa, i la de la senyora no. Té més a veure un tipet de Nova York amb algú del Quebec que parla francés, que amb algú de
Gibraltar que parla anglés. I algú de la Polinèsia francesa, que "és" França, té més en comú amb la cultura de l'Illa de Rapa Nui, que "és" xilena, que amb un senyor de Chatelerault.
No, jo tinc molt de respecte per Iberoamèrica, com el tinc per l'Orient Mitjà, però francament la meua cultura és europea i no m'hi trobe identificat amb els americans de cultura hispana.
Quisiera saber si a partir del 1 de Enero próximo, los gastos sanitarios que un ciudadano español origine en Rumania, los abonará Rumanía o España, o los tendrá que costear de su bolsillo (el ciudadano español), como hasta ahora.
El primer que cal tindre per viatjar per la UE és l'anomenada tarja sanitària europea. Tots els estats membres (Romania ho serà des de l'1 de gener) tenen un conveni de col·laboració mútua, pel que tots els nacionals dels estat membres han de sert atesos al país on es troben. Després depén del sistema de seguretat social del país on es viatge. És més que probable que a Romania no ens toque pagar res. El seu sistema cobrix més contingències que el nostre. En qualsevol cas, la tarja europea el que fa, és assimilar-te al sistema de seguretat social del lloc on estigues. Idèntics drets. Per tant, si visitem un d'eixos països on funciona pagant primer, cal demanar la factura i després serà el sistema de seguretat social d'ací qui ho reemborsa.
Salutacions
Leyendo los dos últimos mensajes, se me ocurre una pregunta.
¿Aquí funciona eso de los extranjeros de paises miembros paguen y luego recuperen en su pais?.
¿O no pagan y luego no recuperamos?.
Bon dia.
És complicat. Se suposa que l'estat central reclama l'import de les prestacions a residents ací d'estats membres, als seus governs d'origen. I dic se suposa perquè no es recupera ni un 30%. Sovint perquè els governs autonòmics no informes al govern central de quines son les accions sanitàries prestades a comunitaris ni del seu import. El govern de Madrid se n'ha queixat algunes vegades. I després hi ha un altre problema. Aquells imports que cobra el govern central, després no son repartits entre les autonomies. Per dir-ho clar. Al País Valencià, especialment al sud on hi viuen molts anglesos, holandesos i alemanys, la Conselleria atén estes persones i té una despesa. Després no ho comunica a Madrid (que és qui té competències en matèria exterior) per que ho reclame al país d'origen. I l'ífim percentatge que reclama i cobra, després no el torna a la Generalitat, que és qui, pel mig de la Conselleria de Sanitat ha efectuat la despesa. Està clar, no? Patim una administració tan desorganitzada i incompetent, que perdem fins i tot els diners que els convenis internacionals deixen clar que hem de recuperar.
Se sabe el importe de lo no reclamado?
Porque si es el chocolate del loro, no hace falta calentarse la cabeza, pero si recuperando ese dinero se pueden contratar mas personal sanitario .... es otro cantar.
Estoy calentándome la cabeza.
O sea que si al 70% (es un decir) no reclamado a los estados miembros por los gastos originados por sus ciudadanos, añadimos los gastos originados por extranjeros que no pertenecen a la Comunidad Europea, tenemos que los gastos de unos y otros pueden suponer una millonad. ¿Es así?.
Espero que antes de amenazar con rebajas de pensiones, saneen el tema de referencia.
Ara mateix com a partit no tenim capacitat per averiguar-ho, però evidentment les xifres estan. I són xifres que s'evita fer públiques perquè seiren massa cridaneres. Pensem en la població comunitaria que viu permanentment al País Valencià, però pensem sobretot en els milions de turistes comunitaris que ens visiten els estius. Parlem de molts diners. De molts. No eixugarien el deficit sanitari, però ajudaria. I sobretot, una bona gestió, només cal una bona gestió, no seguiria alimentant el dèficit sagnant que patim.
Tota pedra fa pared.
Ese puede ser un buen punto de la campaña que se avecina.
"Una buena gestión, e información al contribuyente"
Peñella, Porcar y Nomdedeu son buenos para numeros dos de los comunistas
Publica un comentari a l'entrada