En la seua Sàtira, el poeta Juvenal (segle I) va descriure el costum dels emperadors romans de regalar blat i entrades pel circ, per tal de mantenir el poble distret de la política. Ho va resumir encunyant una frase que va fer gran fortuna, i que ha perdurat en el llenguatge vint segles després: Panem et Circenses.
Efectivament, la història ens ensenya que Juli Cèsar manava distribuir blat gratuïtament, o vendre’l molt més barat, als més pobres, cosa que afectava unes dues-centes mil persones. Tres segles més tard, Aureli seguiria amb este costum, repartint de franc dos pans cada dia a unes tres-centes mil persones.
Han passat desset segles des d’Aureli i vint des de Juli Cèssar, però el nou emperador Francisco Camps, continua fent el mateix.
Els antics emperadors construïen amfiteatres i circs, per oferir al poble carreres de quàdrigues, lleons cruspint-se els cristians, baralles de gladiadors... Camps construeix el coliseum anomenat Palau de les Arts, apadrina les modernes quàdrigues amb el "cavallini rampante" de la Formula I, es preocupa pel bou embolat, els focs d’artifici i el parany, però s’oblida de donar blat. Circenses si, Panem no.
No dóna blat als 500.000 aturats valencians. Mig milió de compatriotes sense pa, als qui ofereix carreres de cotxes que mai no podran conduir, campionats de vela en vaixells que mai no pilotaran, o es gasta 4’5 milions d’euros en la contractació del (per altra banda excel·lent) directors d’orquestra Lorin Varencove Maazel. Cada aturat valencià hauria de pagar 9 euros per contractar al director.
Mentre, el menjadors escolars cobren tard i malament, el sector teatral està sense ajudes, el doblatge en valencià sota mínims, els únics diners que dediquen al taulell és per a prejubilar gent, no per crear llocs de treball, la sanitat pública són llistes d’espera...
El perfil econòmic del govern Camps és nul. La gestió econòmica un desastre majúscul. Plora l’emperador davant la metròpoli, davant el Cèsar ZP, perquè l’AVE arribarà més tard que enlloc, però l’Ajuntament de Castelló ha d’avançar els diners de les poques obres que l’administració de Camps hauria de fer a la ciutat. També per un TRAM que porta anys de retard.
Només els mals governants, només els governants incapaços i innobles, tenen l’insensata desvergonya d’aprofundir la crisi econòmica, gastant diners en circs mediàtics, per vendre fum, per enganyar la gent, per distraure el mig milió d’aturats, les desenes de milers de famílies valencianes que han perdut el treball, la font d’ingressos, els estalvis, alguns la casa, i m
olts les esperances. Circ i més circ, davant la incapacitat d’este govern, de donar pa.
Però l’imperi romà va caure, fill de la seua pròpia perversió. I en el cas valencià, el problema no és que la realitat ha demostrat que, com al conte l’emperador va nu, ací és pitjor, ací ningú no sap qui li paga la roba.
Efectivament, la història ens ensenya que Juli Cèsar manava distribuir blat gratuïtament, o vendre’l molt més barat, als més pobres, cosa que afectava unes dues-centes mil persones. Tres segles més tard, Aureli seguiria amb este costum, repartint de franc dos pans cada dia a unes tres-centes mil persones.
Han passat desset segles des d’Aureli i vint des de Juli Cèssar, però el nou emperador Francisco Camps, continua fent el mateix.
Els antics emperadors construïen amfiteatres i circs, per oferir al poble carreres de quàdrigues, lleons cruspint-se els cristians, baralles de gladiadors... Camps construeix el coliseum anomenat Palau de les Arts, apadrina les modernes quàdrigues amb el "cavallini rampante" de la Formula I, es preocupa pel bou embolat, els focs d’artifici i el parany, però s’oblida de donar blat. Circenses si, Panem no.
No dóna blat als 500.000 aturats valencians. Mig milió de compatriotes sense pa, als qui ofereix carreres de cotxes que mai no podran conduir, campionats de vela en vaixells que mai no pilotaran, o es gasta 4’5 milions d’euros en la contractació del (per altra banda excel·lent) directors d’orquestra Lorin Varencove Maazel. Cada aturat valencià hauria de pagar 9 euros per contractar al director.
Mentre, el menjadors escolars cobren tard i malament, el sector teatral està sense ajudes, el doblatge en valencià sota mínims, els únics diners que dediquen al taulell és per a prejubilar gent, no per crear llocs de treball, la sanitat pública són llistes d’espera...
El perfil econòmic del govern Camps és nul. La gestió econòmica un desastre majúscul. Plora l’emperador davant la metròpoli, davant el Cèsar ZP, perquè l’AVE arribarà més tard que enlloc, però l’Ajuntament de Castelló ha d’avançar els diners de les poques obres que l’administració de Camps hauria de fer a la ciutat. També per un TRAM que porta anys de retard.
Només els mals governants, només els governants incapaços i innobles, tenen l’insensata desvergonya d’aprofundir la crisi econòmica, gastant diners en circs mediàtics, per vendre fum, per enganyar la gent, per distraure el mig milió d’aturats, les desenes de milers de famílies valencianes que han perdut el treball, la font d’ingressos, els estalvis, alguns la casa, i m
olts les esperances. Circ i més circ, davant la incapacitat d’este govern, de donar pa.Però l’imperi romà va caure, fill de la seua pròpia perversió. I en el cas valencià, el problema no és que la realitat ha demostrat que, com al conte l’emperador va nu, ací és pitjor, ací ningú no sap qui li paga la roba.
9 comentaris:
Tens més raó que un sant Enric, ademés fixa´t en Canal 9 no fan més que traure´nos restaurants de luxe, coches de luxe, el grans barcos, mentres que la resta de mortals no podem ni anar una nit a sopar en la dòna, ni al teatre o al cine, perque això supon un gast massa alt per a les nostres bojaques, i ya fem maravelles per a arribar a la fi del mes de la milor manera possible.
L'imperi Romà va caure després d'alguns segles de dominació, però el PP dú casi vint anys amb amplies majories al Pais Valencià governant amb absoluta complacència perquè en el fons saben que dificilment algú va a poder treure'ls del poder els pròxims vint anys. És aixina de trist.
Nomdedeu, ens haguera agradat molt que haguere vingut algun càrrec valencianista a la fira de la trufa a benassal. Ací sols hem tragat amb pperos, ja estem farts que quan fan "grans eventos" per ací dalt sols vénen representant del pp, mos teniu abandonats.
I no vingues amb excuses que no t'han invitat, perquè per ací dalt només hi han alcaldes del pp, aixina que no sé si t'invitaran mai.
Per la meua part estas sempre invitat, però jo no sé si la meua invitació és suficient perquè no sóc cap càrrec ni mos coneixem personalment.
salutacions
No m'excusaré perquè no hi ha excusa. Tens raó.
És cert que resulta més senzill presentar-se a un acte com eixe si t'ha convidat algú (i la teua invitació és més que suficient, no necessite que m'invite algú amb "galons") perquè sinó, vas un poc de turista.
De totes formes, no esperem a un nova fira de la trufa. Jo estaré ecantat de Benassal (o a la comarca on vaig festejar molts anys). Inventem-se una excusa per coneixer-nos personalment. Encara que siga un café. Pose'm dia i hora. I si no ho vols fer per ací, gasta el meu correu (enric.nomdedeu@castello.es). T'assegure que és una espineta clavada, saber que hi ha gent amb qui compartim valencianisme, que estan un tant aïllats.
Posat en contacte amb mi i pujaré encantat. Igual podem muntar alguna xerrada al poble o alguna cosa així.
En això de Benassal, si puc arreglar alguna cosa...
segur que sí. Tenim pendent la conversa dels pobles de paina
Ara a la primavera que ja farà més bon temps ja quedarem per estos pobles del nord. Tu et compromets a pujar un dia i coneixer un poquet el nostre patrimoni i saberles inquietuds de la gent? Jo m'oferisc a acompanyar-te de bon grat.
Salutacions.
no només em compromet sinó que t'ho agrairé molt. Quede pendent del bon temps.
Salutacions
Si, la mateixa indignació està provocant l'alcalde Hereu a Barcelona, amb motiu dels jocs d'hivern. Els politics de l'oposició callen. Hi ha una llei no escrita que diu que aquestes coses s'han de deixar fer, l'alcalde es l'amo.
Publica un comentari a l'entrada