Fa uns anys van presentar el Patecas i el Patricova. Dos mítics plans estratègics i d’infraestructures que mai han passat de ser un guanyapà per als redactors, una excusa per fer presentacions i vins d’honor, i que ara calcen alguna taula coixa en ves a saber quina Conselleria. No s’han convertit en cap realitat tangible. En cap avantatge competitiu per al nostre territori respecte a altres. Temps i diners perduts.
Ara, i després d’un munt d’anys de manca absoluta de reflexió en la política local, d’anar reaccionant a les coses que ens passen, i per tant, arribant tard a tot, sembla que toca apostar pels plans estratègics. Per ser proactius. Per fi!
Sóc un convençut, jo diria que sóc fins i tot un tant obsessiu, en la necessitat d’introduir reflexió en el dia a dia de la política. Fa tres anys vaig presentar en una conferència, les propostes estratègiques de futur fetes pel nostre grup. I en vaig entregar còpia a l’Alcalde. Aleshores es parlava poc d’estes coses. Ara, coincidint en el temps, hem vist un Pla estratègic local, un de provincial, i en la Jaume I s’està celebrant un Congrés estratègic sota el nom de Castelló 2020. Hem passat de la més absoluta improvisació a la febre dels plans estratègics. Cada organisme on s’ajunten més de tres polítics i dos assessors, tindrà un pla estratègic, igual que si continua governant el PP, cada barri tindrà un Ripollés i cada ciutat un Calatrava.
Estic inscrit al congrés i vaig assistir a l’explicació del Pla Estratègic local que va fer el Vicealcalde. Li van preguntar si hi havia un consens polític suficient per garantir la pervivència del Pla, si unes eleccions municipals canvien el govern. Moliner va dir que el clima polític dificultava eixe consens, però que tothom havia d’estar d’acord amb el 99% del que havia exposat, perquè era la realitat. Au! Esperit crític! Per Moliner, la realitat és unívoca, no és interpretable! Sembla mentida que tinga formació científica este xic! La resposta és que no hi ha consens, perquè el PP ha impedit la col·laboració de l’oposició. Ha fet un pla obviant el 45% de la ciutat. Un greu error esmenable. Nosaltres continuem oferint col·laboració, si ens necessiten que xiulen.
Ara, i després d’un munt d’anys de manca absoluta de reflexió en la política local, d’anar reaccionant a les coses que ens passen, i per tant, arribant tard a tot, sembla que toca apostar pels plans estratègics. Per ser proactius. Per fi!
Sóc un convençut, jo diria que sóc fins i tot un tant obsessiu, en la necessitat d’introduir reflexió en el dia a dia de la política. Fa tres anys vaig presentar en una conferència, les propostes estratègiques de futur fetes pel nostre grup. I en vaig entregar còpia a l’Alcalde. Aleshores es parlava poc d’estes coses. Ara, coincidint en el temps, hem vist un Pla estratègic local, un de provincial, i en la Jaume I s’està celebrant un Congrés estratègic sota el nom de Castelló 2020. Hem passat de la més absoluta improvisació a la febre dels plans estratègics. Cada organisme on s’ajunten més de tres polítics i dos assessors, tindrà un pla estratègic, igual que si continua governant el PP, cada barri tindrà un Ripollés i cada ciutat un Calatrava.
Estic inscrit al congrés i vaig assistir a l’explicació del Pla Estratègic local que va fer el Vicealcalde. Li van preguntar si hi havia un consens polític suficient per garantir la pervivència del Pla, si unes eleccions municipals canvien el govern. Moliner va dir que el clima polític dificultava eixe consens, però que tothom havia d’estar d’acord amb el 99% del que havia exposat, perquè era la realitat. Au! Esperit crític! Per Moliner, la realitat és unívoca, no és interpretable! Sembla mentida que tinga formació científica este xic! La resposta és que no hi ha consens, perquè el PP ha impedit la col·laboració de l’oposició. Ha fet un pla obviant el 45% de la ciutat. Un greu error esmenable. Nosaltres continuem oferint col·laboració, si ens necessiten que xiulen.
1 comentari:
En realitat tots aquests plans del PP es poden resumir en el PEE: Pla Estratègic Electoral: Com marejar el personal i mantindre'l entretingut sense gastar ni un euro, i poder així arribar a les eleccions del 2007 amb garanties d'èxit. No oblidem que el PP, en comptes de ser un partit polític que es dedica a governar, és en realitat una empresa de col.locació dedicada al màrqueting electoral. I no podem negar que tenen èxit, només cal veure els resultats de les eleccions en els darrers 15 anys. Jo, de major, vull tindre el carnet del PP. Per a això no em calen ni estudis ni cap experiència laboral, només molta desvergonya i un bon "enchufe".
Publica un comentari a l'entrada