"SOBRE LA CRISI, ENCARA" -Mediterráneo- 250210

Després de deu anys de creixement sostingut, els saberuts pronosticaven un aterrament suau de l’economia espanyola. La van espifiar. El que va venir, el que patim i el que patirem, és la pitjor pèrdua de creixement i ocupació de la història recent. I tot i que en l’origen de la crisi hi trobem la desregulació financera dels EUA, sembla obvi que si s’ha acarnissat especialment en l’economia valenciana és perquè patim unes debilitats estructurals que han de ser corregides amb mesures a mig, curt i llarg termini. I la responsabilitat és compartida pels dos governs que poden influir en la nostra economia, l’espanyol i el valencià.
Tot allò del Fons Estatal d’Inversió Local, el Fons Especial de l’Estat per la Dinamització de l’Economia i l’Ocupació, les mesures per millorar la liquiditat de les Pimes, etc, és clarament insuficient. És més que el Plan Confianza, que és mentida, però continua sent insuficient. I ho és perquè este tipus de mesures no poden repetir-se una i un altra vegada pel impacte que tenen sobre la despesa pública, que ja ha tingut una evolució prou negativa darrerament, i preveuen dificultats econòmiques en els escenaris de futur. Només amb mesures afavoridores del creixement real serà possible salvar la situació present i evitar que continue creixent el dèficit públic.
Però mentrestant caldrà buscar solucions. El nostre grup a les Corts va presentar una Proposició No de Llei en la que demanàvem que tots els ERO "s’acompanyen d’un pla social que minimitze els efectes dels acomiadaments"; aquest pla contemplaria la recol·locació del personal. PP i PSOE van votar en contra. El PP al·legant falsos problemes de competències (ni accepta propostes alienes ni li interessa el futur de les famílies a l’atur), i el PSOE no sabem perquè. Van dir que compartien la diagnosi, però van votar en contra. El PSOE valencià només sap trobar problemes, però és intrínsicament incapaç d’aportar solucions, o de sumar-se a les solucions dels altres.
Atribueixen a Winston Churchill una frase dirigida als socialistes: "són vostés com Cristòfol Colom, no saben on estan, no saben on van, això sí, el viatge el paguem entre tots". Em queda el dubte, què dira Churchill de Camps?