Algú creu que podrem eixir de la crisi reforçant el mateix sistema que ens ha instal·lat en la crisi més severa que han conegut generacions? Sembla estúpid, però és el que tothom proposa. Conservadors i progressistes. La mala gestió dels bancs (facilitant crèdits incobrables) es premia amb ajudes de diners públics! Entenc que cal salvar el sistema bancari, perquè la seua fallida seria encara pitjor. Però eixes ajudes, eixos avals, no poden ser a canvi de res. No poden posar-se en mans dels mateixos gestors que han posat en perill el sistema, i que tenen, això sí, contractes blindats. Al Regne Unit les ajudes han estat a canvi d’accions, és a dir, d’un cert grau de control del sistema financer. Intervenir 3 minuts diaris, per no haver de fer intervencionisme quant les coses van maldades.Si la crisi esdevingués catarsi, i tirés fora del mercat immobiliari (un altres sector supradimensionat que ha fet fallida) les empreses dels aventurers especuladors, serviria si més no per sanejar el sector. Però no és així, aquells que s’han farcit les butxaques estan tranquils. Aquells que han reinvertit guanys en comprar nous terrenys (possiblement amb intenció de multiplicar beneficis, sí) i continuar construint, i generant negoci i creant llocs de treball, veuen que se’ls hi ha tancat l’aixeta.
La gent que es queda al carrer, sense treball, sense poder pagar la hipoteca (alguns, per haver volgut especular amb la seua pròpia casa), no són els responsables principals del que ens està passant. En canvi, els vertaders culpables, continuen als Consells d’Administració, als Ministeris, a les Conselleries, continuen asseguts als seus escons, arruïnant-nos, també, moralment. Perquè eixirem de la crisi econòmica, però la seguirà una crisi ètica, moral, política. I si no és així, és que no haurem aprés res.
De JFK es recorden algunes frases històriques; a mi, la que més m’agrada i la que ara recobra vigència, és "Let us not seek the Republican answer or the Democratic answer, but the right answer", que en versió lliure vindria a dir, que no hem de buscar la resposta d’esquerres o la resposta de dretes, sinó la resposta correcta. És temps pragmatisme, no de dogmes.
2 comentaris:
No eixirem de la crisi i si eixim, en termes del sistema, serà per caure en una altra.
En qualsevol cas estàvem vivint per damunt de les possibilitat i cada volta hi ha menys món per explotar.
Tot seria decrèixer, però açò no passarà fins que tot s'ensorre, i passarà de sobte, com sempre han passat aquestes coses.
C.V.
P.S. Em sap greu que quan escrius collonades nacionalistes tens tropecents comentaris i ara cap. Morirem de colp, com tots. El País també.
El problema de l'actual sistema econòmic és que es basa en els guanys continus: no sols no he de deixar de tenir guanys, sinó que a més cada vegada els guanys han de ser majors, i no importa si eixos guanys són reals o són ficticis(una poma val igual que una poma, o una poma ara val com ahir un basquet ple). És un sistema depredador amb els recursos, els quals no són ni molt ments inesgotables; el que sí que és inesgotable és la voracitat dels que controlen el sistema.
La solució seria deixar de créixer (no fa molt vaig assistir a una conferència que advocava per esta solució), però em tem que encara ens cal un grau de consciència que encara no tenim.
Publica un comentari a l'entrada