Quan la Unió Soviètica existia, i amagava les seues vergonyes darrere del teló d’acer, quan els mapes públics del país ocultaven ciutats senceres, quan els gulags no havien eixit del tot a la llum (per cert, per elegància no diré qui, hui destacat socialdemòcrata, em va titllar de revisionista fa 30 anys per llegir a Aleksander Soljenitsin, a qui acusava de traïdor), quan alguns encara pensaven que el socialisme real era una opció, saber alguna cosa del que passava al país era quasi impossible.
Tot envoltat d’un desmesurat secretisme, el d’aquells que tenen coses que amagar, dificultava entendre el moviments dins de l’'establishment' del partit únic. Per això van aparèixer uns experts en la política soviètica, que rebien el nom comú de kremlinòlegs, que passaven per saber el que succeïa al Kremlin. La Casa Blanca dels rojos.
Ací a casa nostra, estos darrers dies, proliferen els nous experts en polítiques intestinals i moviments tàctics, a casa dels altres. Ara li toca al PP, que es veu que també deu tenir alguna cosa que amagar, a la vista de la quantitat de fabranòlegs, experts ens interpretar i reinterpretar, cada moviment, cada paraula, cada silenci, cada gest del Tsar de la Plaça de les Aules. Els fabranòlegs, com abans els kremlinòlegs, ho interpreten tot i ho tradueixen a un idioma entenedor per al comú dels mortals. De la mateixa manera que aquells travessaven el teló d’acer, estos travessen la pancarta d’"Agua para Todos", i s’introdueix
en dins dels budells del poder popular. Ens expliquen fins i tot el "parte médico habitual", per composar calendaris de canvis, i fer quadrar les seues travesses. Què si marxarà quan s’inaugure l’aeroport, que si aguantarà fins a les eleccions... El que importa ja no és quan marxarà, sinó qui l’ha de substituir, qui farà la perestroika al PP provincial. Qui ocuparà la presidència del politburó i qui seurà al Kremlin provincial. És una travessa amb més variants de les esperades. Moliner havia de substituir a Fabra, i hi ha cada colp menys dissimulats moviments per vore qui substituirà a Moliner a l’Ajuntament. Però s’ha obert l’incògnita de què passarà si el Fabra jove se’n va a València a fer carrera i Moliner l’ha de substituir a la ciutat, perquè aleshores queda una vacant a la Diputació, i hi ha més Vicepresidents que cadires.
El més curiós de tots estos moviments imaginats pels fabranòlegs és que tots donen al PP guanyador a la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament. No he vist una sola anàlisi on el problema siga que fer amb tant de cap, si el que falten són barrets. Ni un. Tinc la sensació, que esta nova disciplina de l’endevinació futurista en el mó
n de la política popular no és gaire científica, no planteja tots els escenaris. No crec que això de ser fabranòleg s’estudie a cap universitat, ni a la Pompeu Fabra, que per simpatia onomàstica podria, però... No, tot simplement s’ho inventen. I tots nosaltres piquem, i ens entretenim parlant d’això, quan hauríem d’estar pensant en construir un discurs polític engrescador, sòlid, realista, amb dotacions, infraestructures, serveis, capaç de guanyar el Palau d’Hivern.
Tot envoltat d’un desmesurat secretisme, el d’aquells que tenen coses que amagar, dificultava entendre el moviments dins de l’'establishment' del partit únic. Per això van aparèixer uns experts en la política soviètica, que rebien el nom comú de kremlinòlegs, que passaven per saber el que succeïa al Kremlin. La Casa Blanca dels rojos.
Ací a casa nostra, estos darrers dies, proliferen els nous experts en polítiques intestinals i moviments tàctics, a casa dels altres. Ara li toca al PP, que es veu que també deu tenir alguna cosa que amagar, a la vista de la quantitat de fabranòlegs, experts ens interpretar i reinterpretar, cada moviment, cada paraula, cada silenci, cada gest del Tsar de la Plaça de les Aules. Els fabranòlegs, com abans els kremlinòlegs, ho interpreten tot i ho tradueixen a un idioma entenedor per al comú dels mortals. De la mateixa manera que aquells travessaven el teló d’acer, estos travessen la pancarta d’"Agua para Todos", i s’introdueix
en dins dels budells del poder popular. Ens expliquen fins i tot el "parte médico habitual", per composar calendaris de canvis, i fer quadrar les seues travesses. Què si marxarà quan s’inaugure l’aeroport, que si aguantarà fins a les eleccions... El que importa ja no és quan marxarà, sinó qui l’ha de substituir, qui farà la perestroika al PP provincial. Qui ocuparà la presidència del politburó i qui seurà al Kremlin provincial. És una travessa amb més variants de les esperades. Moliner havia de substituir a Fabra, i hi ha cada colp menys dissimulats moviments per vore qui substituirà a Moliner a l’Ajuntament. Però s’ha obert l’incògnita de què passarà si el Fabra jove se’n va a València a fer carrera i Moliner l’ha de substituir a la ciutat, perquè aleshores queda una vacant a la Diputació, i hi ha més Vicepresidents que cadires.El més curiós de tots estos moviments imaginats pels fabranòlegs és que tots donen al PP guanyador a la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament. No he vist una sola anàlisi on el problema siga que fer amb tant de cap, si el que falten són barrets. Ni un. Tinc la sensació, que esta nova disciplina de l’endevinació futurista en el mó
n de la política popular no és gaire científica, no planteja tots els escenaris. No crec que això de ser fabranòleg s’estudie a cap universitat, ni a la Pompeu Fabra, que per simpatia onomàstica podria, però... No, tot simplement s’ho inventen. I tots nosaltres piquem, i ens entretenim parlant d’això, quan hauríem d’estar pensant en construir un discurs polític engrescador, sòlid, realista, amb dotacions, infraestructures, serveis, capaç de guanyar el Palau d’Hivern. 
5 comentaris:
No sé el que passarà després de fabra (si és que hi ha un després), però si passa com a Rússia, tot seguirà igual.
A Rússia, com abans amb l'URSS, els txetxens segueixen patint, però ara ja no és Stalin sinó Rússia, els amos de tot ja no són al PCUS, sinó a les grans companyies de gas o petroli i als periodistes ja no se'ls envia al gulag, senzillament se'ls assassina (com ja assassinaren al comunista catlà Andreu Nin a ca nostra).
No crec que Moliner ni cap dels actuals "gerontòcrates" tinguen cap gana de fer una Perestroika a la castellonera; per fer això primer s'ha de denunciar els fets del passat, com va fer Khrusxov, o obrir les portes a la llibertat, com va fer Gorbatxov, i no els veig fent eixes coses. Més be crec que continuaran amb els nostres particulars gulags (com el que sotmeten a certs mitjans de comunicació, tal com denunciareu Colomer, Mulet i tu mateix l'altre dia a Radio castellón) i amb alguna que altra purga per mantenir l'ortodòxia del partit.
Només tinc una pregunta: qui són ara per ara els més destacats "fabranòlegs"?
La primera foto de Don Carlos molt bona, el gest de buscar amb la maneta la cartera o la butxaca pareix indicar moltes coses.
Són molts Enric, en cada diari n'hi ha dos o tres, entre periodistes i columnistes, que com jo mateix, elucubrem.
Curiosa foto, sí, Tonet.
Són molts Enric, en cada diari n'hi ha dos o tres, entre periodistes i columnistes, que com jo mateix, elucubrem.
Curiosa foto, sí, Tonet.
Aquest home ve molt a Vilanova d'Alcolea, fa poc que va ser acovidat ( per 4 gats ) per Sant Antoni. Està intentant acabar la vida dels petits pobles del voltant, sobretot, Vilanova es el més perjudicat que està situat a 2 km de l'aeroport il.legal. Aquest poble ja no podràn gaudir de la natura amb activitats a l'aire lliure ( pur i sà ), filtraràn gas contaminant amb els pulmons de les persones: una combinació d'aire tòxic i altres substàncies. Tenia que ser al terme de Vilanova-Benlloc...I per què no al terme de Cabanes o d'Alcalà que es més extens?. Ja no me veig que disfrutarem en un futur del nostre estimat poble. S'apagará pausadament..acabant amb 900 habitants. Ho sento molt però estic totalment decebut amb la politica del País València, amb tots. L'esquerra no es lliura.
Publica un comentari a l'entrada