Jo sóc bastant fluixot en ciència, he de confessar-ho. Així que quan va esclatar la notícia de que els científics del CERN havien considerat provada l’existència del Bosó de Higgs, em va semblar fascinant que hagueren confirmat l’existència d’una cosa que jo ni sabia que buscaren. Prest, vaig acudir al meu físic de guàrdia qui va fer grans esforços en trobar un codi de llenguatge que jo pogués entendre amb facilitat. Això és, usant el mínim possible de conceptes com ara: quàntum, simetria gaugiana electrofeble, teoria de gauge, moment angular intrínsec, escala de Planck, camp escalar, o espí zero. I jo li ho vaig agrair molt.
Si ho vaig entendre bé, el tal Bosó de Higgs ve a ser un partícula elemental de la que se’n coneixia l’existència en el plànol teòric, i sobre la que pivotava tota la teoria segons la qual tota la matèria de l’Univers té massa. Si fa no fa.
A la meua estructura mental, insistisc que gens científica, això li costa d’entendre. Buscant referents més senzills vaig recordar que en química d’EGB (tinc una edat que ja semblen dos, sí), un professor ens va explicar la taula periòdica de Mendeléiev, un savi barbut amb nom de tennista de Roland Garros. El bon home havia ordenat els elements químics seguint la seva massa atòmica. No va fixar el període de repetició de propietats, sinó que ho va ampliar a mesura que augmentava el pes atòmic. Va invertir l'ordre d'alguns elements per tal que encaixaren les seves propietats amb les dels elements adjacents, i va deixar forats, indicant que corresponien a elements encara no trobats. Això és el que em sembla extraordinari.
Un senyor molt sabut, Higgs o Mendeléiev, crea una teoria, i per tal que quadre, pressuposa l’existència d’un element que acompleix les propietats que a ell li van bé per que la teoria triomfe, i diu que el descobriran més endavant. Que ara encara no és pot.
És una miqueta com la teoria de la conspiració del 11-M, que diuen: “si, bé, de moment encara no hem pogut demostrar que va ser una UTE entre ETA i els socialistes, però d’ací a uns anys, descobriran les proves”. La diferència és que mentre això és una estupidesa indecent, Mendeléiev i Higgs tenien raó. És fascinant.
Tant que no ho acabe de vore. I com no em vull obsessionar, per por a que en somnis se’m aparega Manuel Toharia, o el que és pitjor, Eduard Punset; vaig decidir baixar encara un esglaó més buscant alguna matèria que dominés i que em pogués aportar llum sobre el misteri de la hipotètica peça d’un trencaclosques que tot ho fa quadrar. I vaig pensar en si això també es dóna a la política. I mira tú que va a ser que sí!
Una hipòtesi. Hi ha una trama formada per funcionaris, i personal de lliure designació, que es dedica a desviar fons públics dedicats a la cooperació internacional en benefici propi. Un grup de gent, que manipula les bases de les subvencions públiques de la Generalitat, i que participa i guanya els concursos públics. Una colla capaç de robar pressumptament diners destinats a menors, víctimes d’agressions sexuals a Guinea Equatorial. O de víctimes del terratrèmol d’Haití. O d’agricultors peruans. O del que siga. Sense escrúpols. Bé, doncs segons la teoria de la peça oculta, esta xarxa corrupta només podria existir si hi hagués un element amb poder polític, contactes suficients i informació privilegiada. Posem-li que es digués el Blasco de Higgs. Només així d’hipòtesi es sostindria.
I si Alberto Fabra no posa en marxa l’accelerador de partícules, es desintegrarà.
2 comentaris:
Els espanyols d'Equo han dit que d'Espanya no es lliura ni Cristo.
Què t'ha paregut, morrut?
fantàstic. De veres. Fantàstic. Això hauria de fer que es mogueren algunes coses. Tal com jo ho veig, IPV ha de triar entre Compromís o Equo. I dic "o", perquè no és compatible.
Publica un comentari a l'entrada