El 2 d'agost de 1985 es va publicar la 31/1985, dita Llei d'Òrgans Rectors de les Caixes d'Estalvis. La llei que donava porta franca als polítics per seure als consells d'administració. La llei establia en aquell moment, com i entre qui es repartien els seients. Això és, el 40% dels Consellers, als ajuntaments; el 44% als impositors (és a dir els propietaris dels diners); un 11% a les entitats fundadores, i el restant 5% per als treballadors de la casa.
Amb posterioritat, i en plena efervescència del model autonòmic, cada parlament començà a regular sobre les particularitats del seu territori. En el cas valencià que és el que ens ocupa i preocupa, en rebre les transferències, es va procedir a legislar un nou repartiment, que quedaria així: la Generalitat ocuparia un 25% de les cadires; els ajuntaments un altre 25%, els impositors un 33%, l'entitat fundadora un 5% i els treballadors un 12.
És a dir, que els poder polític ha anat ampliant gradualment la seua presència als Consells d'Administració, i per tant el seu control sobre allò que fan i deixen de fer les caixes, amb els diners dels impositors. I encara sort, que la UE va limitar a un 50% els consellers provinents d'ajuntaments i governs autònoms.
No cal dir, que en el cas valencià, la representació política se l'han repartit històricament PP i PSOE (i durant un curt període, també EU). Però la voracitat de PP i PSOE és tal, que no en tenen prou, i han pactat un sistema tan complexe per la tria de representants dels impositors, que no resulta possible ser elegit si no formes part o bé de la Unió de Consumidors o bé de l'Agrupació d'Impositors. Organitzacions instrumentals del PSOE i el PP, pel que fa a la tria de representants.
És més a conseqüència d'una sentencia que li va guanyar el PP al procés de fusió de Bancaixa, i donat que la situació era irreversible, es va pactar com a contrapartida la presència de l'Alcalde de Castelló, el President de la Diputació i el Rector de la Universitat.
Tots estos acords els ha munyit amb mestratge Antonio Tirado, que provinent de la política, s'ha fet amo i senyor de Bancaixa i la seua Fundació. Com a nota recordatòria del personatge cal explicar que arribar a la Presidència amb el suport del PSOE, partit pel que va ser alcalde de Castelló. En un moment posterior en el temps, pactà amb Colomer (alcalde de Benicàssim per EU) que EU el recolzés, i ell així podria designar membre d'EU. En la tercera renovació, Anotonio Tirado ja va entrar definitivament de la mà del PP. És a dir, Antonio Tirado és el camaleó polític més reeixit de la política valenciana.
El resum és que en només 25 anys, els polítics han enfonsat les Caixes d'Estalvis. És cert que algunes, les més menudes, Vila-real o Benicarló per exemple, patien problemes. Però això sempre s'havia resolt per la via de l'absorció per part d'altres caixes més sanejades, dins del mateix territori. Ara les caixes, malgrat haver estat menjant espai de la banca tradicional, han mort. Algunes, com Caixa Castelló de 1900, centenàries. Eixe és el mèrit dels polítics posats a banquers. Obra i gràcia del PP i del PSOE.
I ara venen les Fundacions, les Obres Socials. L'esborrany d'estatus que ha preparat la Fundació Bancaixa fa la següent proposta de composició: el Conseller d'Economia, l'Alcalde de Castelló, el President de la Diputació i el Rector. I, esta és bona, els ex-alcaldes, es-presidents de la Diputació i ex-rectors de la Jaume I. També augmenten de 5 a 10 les “persones de reconegut prestigi”, que és una forma amable de dir: “qui a mi me rote”, i poca cosa més.
És a dir. Les Caixes d'Estalvis i la seua obra social, han desenvolupat un paper importantíssim en la societat valenciana al llarg de dècades. I en només 25 anys, han fet fallida. I l'han fet perquè s'han trufat els consells d'administració de polítics del PP i el PSOE sense cap formació específica, sense mèrits coneguts, sense capacitat manifesta, que han gestionat de forma infame els diners de les persones i els patrimonis de les societats. Dic de forma infame, però tinc el convenciment de que en breu sabrem també via judicial, que de forma delictiva. 25 anys per acabar amb les caixes centenàries. I no hem aprés res. Res de res.
Ara pretenen fer el mateix amb l'Obra Social. Primer un ERO per fer fora a la major part dels treballadors. Després uns Estatuts que perpetua als malfactors. Segur que este article no canviarà la cosa, però vostés tenen dret a saber-ho. Els mateixos dos partits que han arruïnat Bancaixa es reparteixen ara el poder per arruïnar la Fundació. I tots capitanejats per Antonio Tirado, el transversal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada