El meu amic José Luís Peralta va
ser, fa molts anys, President de l’Autoritat Portuària en representació del
govern socialista. Li he sentit explicar que quan es va fer l’apertura del port
a la ciutat, l’empresa concessionària seguint la innoble tradició va presentar
una modificat d’obra que disparava exponencialment el preu de l’execució, que
els havia fet guanyar el concurs públic. Peralta es va plantar i no ho va
acceptar, l’explicació de que “sempre es fa així”, no li va valer, els va fotre
fora de l’obra i la cosa s’acabà amb l’empresa acotxant el cap i els diners
públics salvats, i tot a la porta del Consell d’Estat.
Precedit per la seua fama, el
PSOE el va fer regidor a l’oposició. Resultà tan metòdic i rigorós en el control
dels comptes públics, que a la següent elecció el partit va prescindir d’ell.
Valga l’anècdota per il·lustrar
una de les xacres més greus de l’administració. La connivència
empresarial-funcionarial-política en els contractes públics. S’ha de fer una
obra pública, guanya el concurs l’empresa El Egipcio, S.A. que la va
valorar en 10 milions. A les tres setmanes “s’adona” que en el seu projecte, o
en l’oferta, no consta que per pura lògica tot edifici ha de tenir cablejat per
la instal·lació de llum elèctrica. Va a l’administració, pacten, i l’obra passa
a costar 11 milions. Una vegada, i dos, i tres i mil. I vostés paguen la
incompetència, la mala fe o la corrupció. Això és així.
Un altra trampa habitual és posar
materials pitjors. És molt complicat que les consideracions i especificacions
tècniques d’una oferta pública recullin tots els conceptes. Com no pots dir;
“taulellets Marca Acme, model Correcaminos Bip-Bip”, has d’afegir “o similar”,
i per ací es colen les baixes de qualitat.
La història que obre este article és singular per
única. Això no passa mai. Tothom accepta el xantatge. I que conste, que este
article no és contra els empresaris, sinó contra els empresaris tramposos i
jugadors d’avantatge, que perjudiquen els empresaris honrats que no poden
guanyar els concursos perquè no tenen cartes marcades. I contra els funcionaris
que lluny d’enviar als polítics consentidors a tomar Fanta, els hi fan el joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada