Obviant EIC al 79, diguem que la meua militància més sòlida començà el 1981 quan em vaig afiliar al PNPV. Un any més tard, buscant eixamplar les bases, junt amb algun altra formació menor, vam crear UPV. Ja aleshores es definia UPV com un partit nacionalista, progressista i respectuós amb el mediambient. Després d’uns anys, UPV va créixer gràcies a la suma de noves sensibilitats, i nasqué, com coalició primer, com partit més tard, el BLOC Nacionalista Valencià. En tots els congressos, ens hem tornat a definir com nacionalistes, progressistes o d’esquerres (en funció de la moda terminològica de l’època) i compromesos amb el medi ambient.
Des de fa uns pocs anys, ha aparegut Compromís. Una estratègia política, una encoratjadora realitat electoral, una cooperativa de partits com en diuen alguns. L’oferta més novadora i exitosa de la política valenciana dels darrers 15 anys.
Compromís és la cristal·lització d’allò que al BLOC vam definir com Espai Valencià de Progrés. Una estratègia que anava molt més enllà de tenir una eina electoral sòlida, una estratègia consistent un colp més en eixamplar i consolidar l’espectre social al que ens dirigim.
Esta vocació d’eixamplar la base social, ha estat possible gràcies a tres actors polítics que s’han sumat al BLOC. Les persones independents que no es volien comprometre amb un partit tradicional i que han trobat en Compromís una eina útil, àgil i fresca de fer política. IdPV, que es defineix com ecosocialista. I Els Verds, ecologistes.
El independents refresquen les estructures partidistes, que tenen una certa tendència a l’oligarquia i l’endogàmia. IdPV reforça la vessant progressista, i Els Verds l’ecologisme polític. Vist amb ulls del BLOC, hem aconseguit airejar les estructures anquilosades del partit, i s’ha reforçat tot allò que ja érem (progressistes, mediambientalistes), excepte la vessant nacional.
I això és des del meu punt de vista el principal repte que té el nostre congrés. Hi ha altres coses, sí, a nivell intern i organitzatiu que mereixen anàlisi i debat. Cal millorar moltes coses. Millorar-les molt. Però això ho farem en privat. El que vull compartir ací és la necessitat de reforçar el discurs identitari. Des del punt de vista cultural, però sobretot des del punt de vista econòmic i fins i tot emocional.
Primer, perquè en un moment on les nefastes polítiques econòmiques i antisocials del PP, afegides a la corrupció sistemàtica, han convertit el gentilici “valencià” en la riota de tot Espanya i mitja Europa, cal una força política que regenere eixa política i netege el nom del país. Segon, perquè el nacionalisme és el fet diferencial més gran que aportem nosaltres al panorama polític valencià. Ja hi han altres formacions prógressistes, i ecologistes, valencianistes no.
Nosaltres no hem perdut l’orgull de ser valencians, perquè res no hem fet per tindre vergonya de ser-ho. Altres han de tindre vergonya pel que fan, per arruïnar el país, i per arrossegar-ne el nom pel fang i els tribunals.
A final de mes tenim el Congrés del BLOC, i alguns potser pensaran que capficats com estem en optimitzar el funcionament de Compromís, el congrés resulta banal. S’enganyen de totes totes. Si el BLOC no és fort, no hi ha discurs en clau nacional. I si el nacionalisme es dilueix a la coalició, Compromís es debilita. I no vull semblar apocalíptic, però si nosaltres ens debilitem, el país desapareix. Ras i curt.
6 comentaris:
Enhorabona per l'article. Subscric 100% les paraules del darrer paràgraf. Al remat, el nostre objectiu continua sent el de sempre, amb escenaris diferents, amb més anys viscuts potser: la construcció del millor país per a viure i conviure, gestionat pels seus habitants que l'estudien, el pensen i l'estimen. Que el porten al cor i al cap. Si perdem això ho tenim perdut tot. Per tant, a ser més forts que mai.
Gràcies Lluismi. Ja xarrarem.
Tot el que vosté diu està molt bé. Però vosté va tindre accés al contingut de la ponència política des de fa molt més d'un mes (des del juliol, com a mínim).
Això vol dir que ha tingut vora dos mesos per a bastir una ponència alternativa, o bé esmenar aquells paràgrafs que no li agradaven.
Ara, al setembre, i a pocs dies del Congrés, criticar la "flaira" esquerranista i poc nacionalista valenciana de la ponència és com un brindis al sol.
O es fa quan toca, i amb els instruments que se li posen a l'abast, o la seua postura només quedarà com una llicència (fàcil i agradable per a vosté) florentina.
O pren cartes en l'assumpte, o deixe-ho córrer.
Jo crec que el contingut de la ponència política del congrés del BLOC és infumable, però si vosté també ho creu... haver-se arromangat, cony!
Tot el que vosté diu està molt bé. Però vosté va tindre accés al contingut de la ponència política des de fa molt més d'un mes (des del juliol, com a mínim).
Això vol dir que ha tingut vora dos mesos per a bastir una ponència alternativa, o bé esmenar aquells paràgrafs que no li agradaven.
Ara, al setembre, i a pocs dies del Congrés, criticar la "flaira" esquerranista i poc nacionalista valenciana de la ponència és com un brindis al sol.
O es fa quan toca, i amb els instruments que se li posen a l'abast, o la seua postura només quedarà com una llicència (fàcil i agradable per a vosté) florentina.
O pren cartes en l'assumpte, o deixe-ho córrer.
Jo crec que el contingut de la ponència política del congrés del BLOC és infumable, però si vosté també ho creu... haver-se arromangat, cony!
Estimat i reiteratiu anònim.
La seua és una visió interessant, i ho seria més encara si jo parlés de la ponència del BLOC, cosa que en cap cas he fet.
Parle de com Compromís ha alimentat tres de les seues quatre potes, i que la restant, la nacionalista (fonamental per mi i única raó per la que estic en política), queda en mans exclussives del BLOC. De la resta (esquerra, progressisme, ecologisme, societat civil organitzada...)n'hi ha més.
I el que jo dic és que el BLOC ha de reforçar la seua raó de ser. Té raó, podria fer-se a la ponència, i des del meu punt de vista no s'ha fet ni de bon tros. I que jo no haja esmenat la ponència, no em desqualifica per dir al meu bloc, al diari, o on em dóne la gana, allò que considere oportú. Només caldria.
Així, que jo li recomanaria amablement que es tranquil·litze. El seu to és inacceptable per groller i maleducat. I a sobre, sembla no haver comprés del tot l'article. Igual és que ha estat atabalat fent esmenes a la ponència que tan poc li agrada (com a mi). Mai no ho sabrem, perquè com no signa vosté este post, no podré comprovar si vosté ha fet grans aportacions, o tot simplement " la seua postura només quedarà com una llicència (fàcil i agradable per a vosté) florentina".
En tot cas, l'experiència m'ensenya que la ponència m'ha de preocupar entre poc i gens. El que m'importa és la política del dia a dia, i hi ha moltes formes d'incidiri. Jo sóc un privilegiat ja que sóc càrrec públic, i puc fer, i faig, política nacional. La resta són accents.
Salutacions cordials.
"En tot cas, l'experiència m'ensenya que la ponència m'ha de preocupar entre poc i gens".
Haig de confessar que de tant en tant l'encertes plenament.
Evidentment i com s'ha demostrat a bastament, les ponències ens han de preocupar entre poc i gens.
Malauradament la política del BLOC serà inexistent, com sempre, i cadascú anirà a la seua.
En qualsevol cas estic molt contenta amb això de Compromís, ara ja no necessiteu el meu ajut i em puc dedicar al testimonialisme independestista.
C. Viadel
Publica un comentari a l'entrada