El PP perdrà el govern de la Generalitat. Els Pressupostos Generals de l'Estat són d'una crueltat innecessària i injustificada contra la societat valenciana. La manca d'inversions, i el greuge compartiu amb altres territoris, n'és la prova. A sobre, Rajoy i els seus Ministres eviten tan com poden visitar el país, i això que el País Valencià ha proporcionat fins ara 1.400.000 vots al PP espanyol, fent-lo guanyador! Fugen de la foto amb el PP valencià perquè hores d'ara ningú no sap qui serà el proper imputat. Però tot això no són els motius pels que crec que el PP perdrà el Consell, sinó la conseqüència de que a Madrid també ho saben.
Mantinc que hi ha tres raons bàsiques per la mudança el 2015. La primera és que el President Fabra no ha sabut, no ha pogut, no ha volgut, o tot plegat, fer el que havia de fer. I esta tesi ja la vaig defensar en este mateix diari, quan des de Madrid el nomenaren substitut del dimitit Camps. Fabra havia d'alçar les catifes i comparèixer davant la societat valenciana per tal de reconèixer que havien fet les coses malament, que les seues polítiques ens havien dut al desastre. I presentar-se ell mateix com la prova de que el PP té capacitat de regeneració. Que és capaç de detectar els errors, els problemes, i resoldre'ls amb determinació. Acte seguit havia d'exigir les actes de diputats a tots els imputats, per mostrar públicament que el PP no permet eixos comportaments. I cas que els diputats s'hagueren atrinxerat, convocar immediatament eleccions, amb llistes netes i al seu gust, i fer un Consell a la seua mida. Si hagués fet això, hagués enxampat l'oposició amb el peu canviat, i hagués revalidat la majoria absoluta, encetant una etapa sense rèmores. No va voler, no va poder o no en va saber. Ara és tard.
És tard, i esta és la segona raó que els farà abandonar el Palau de Benicarló, perquè Compromís s'ha consolidat. I no només això, sinó que creix sostingudament i determinada en totes les prospeccions demoscòpiques publicades (i en les que no publiquen precisament per això). I malgrat que encara hem d'afinar moltes coses a nivell intern i encara grinyolen algunes posicions, el cert és que la irrupció de Compromís és la novetat política més substancial en els darrers 15 anys. Una nova forma d'entendre la relació amb la societat des del món de la política, més horitzontal, més directa, més transparent. Tot això fa que, cada dia més, Compromís siga percebuda per la societat valenciana com part indissociable de la solució als problemes polítics i socials que el país pateix. De fet, en poc més d'un any ha passat d'un 2 a un 13% (i pujant) la gent que ens considera el partit polític que millor representa els interessos de valencianes i valencians, situant-nos darrere del PP que ocupa encara el primer lloc i per davant de PSOE o EU. I va a més, perquè el bipartidisme imperfecte que des de la transició espanyola s'havia apoderat del sistema perd pes. PP des del govern, i PSOE des de l'oposició, continuen en caiguda lliure. I tinc el convenciment raonat que esta tendència acabarà per afectar també a altres partits que han jugat papers subalterns en l'establishment i que tampoc no saben adaptar-se a la nova realitat social.
I la tercera raó per la qual tinc el convenciment que el 2015 es produirà un canvi de color polític al Consell, és que el PP no ha entés res. No ha entés els canvis socials que s'han produït i encara s'estan produint, i front a la realitat, usa velles fórmules que ja són inútils.
El recurs de la por. El PP crida desesperat que ve el llop! I que el llop té forma de tripartit. Això ja no espanta ni tant sols als votants crítics del PP. No fa por a ningú. I ací faré un apunt personal. La idea d'un tripartit em genera incomoditat ideològica, una certa inquietud. D'una banda, perquè resultaria difícil fer compatibilitzar algunes actituds, propostes i formes de fer d'EU amb les nostres i, també, perquè el PSOE em mereix escassa confiança. L'avantatge de tot això, és que no descarte en absolut que en els propers dos anys. Compromís siga capaç de ser la força que lidere eixe hipotètic tripartit i això, francament, em tranquil·litza, perquè que no és el mateix tocar el bombo que dirigir l'orquestra.
I també dins del recurs de la por, eixe intent desesperat de reeditar la batalla de València, la identitària. El nom del país, la bandera, la llengua... No funcionarà. En la transició valenciana vam cometre l'error de dedicar tants esforços a eixos aspectes que els nacionalistes ens vam oblidar de fer política per les persones. Ara no passarà. Si un no vol dos no es barallen. No hi haurà segona edició d'aquell desori. Deixarem al PP parlar de símbols, i nosaltres ens convertirem en el símbol de la regeneració política del país. Ens dedicarem, com estem fent, i com hauríem hagut de fer sempre, a les persones.
Per això el PP perdrà el govern de la Generalitat. Per això el país guanyarà.
12 comentaris:
El PP no va a desaparéixer del Palau de Benicarló (Corts). En tot cas desapareixerà del Palau de la Generalitat. Però si el relleu és qui pretén ser-ho.... dic jo si no serà millor una dreta depurada que una dreta encoberta.
Gerard, el palau de Benicarló és la seu de la Generalitat. El palau dels Borja és el de les Corts.
Enric, enhorabona per l'article. És directe. Seria agosarat i fins i tot podria paréixer exagerat comparar-lo amb el "Jo acuse" de Zola, però per moments m'ho ha recordat.
O tinc clar que això del Palau siga un error, respecte la dreta i la dreta disfreçada, entenc que parles de Puig i companyia. Doncs bé, per això, entre dalt res coses dic que no me'n refie.
Entic, efectivament és un afalagar or despropòsit comparar este article amb el mític de Zola. Però t'ho agraesc com si fos cert
Bon article, molt optimista. Però vostes saben que si governen amb EU i PSOE a molts votants de Compromís no els agradarà gens la idea. Haurien d'explicar perquè creuen que seria millor governar amb tripartit que fer oposició davant un PP sense majoria absoluta. I no ho dic per a què m'ho explique a mi ara amb un comentari, vull dir que ho haurien de fer arribar als seus votants.
Salutacions.
LA vida és complexa. Hi haurà molts votants de Compromís que no entendràn que es permeta seguir governant a un PP sense majoria absoluta.
Personalment no sóc amic del tripartit, ho dic al mateix article, per això treballaré per tal d'aconseguir una majoria absoluta. PErò no sembla realista, per tant, el que caldrà fer és ser el suficientment forts com per si ens veiem abocats a fer un govern de coalició (a dos o a tres), tindre'n el control per ser majoritaris. Serà el mal menor.
No obstant, jo intent ajudar a crear el clima, però serà la gent qui decidirà les opcions aritmètiques que seran possibles el dia després. I aleshores,caldrà pensar molt bé què fem. Molt bé. Crec que donar per sentat el tripartit és un error, hi ha altres opcions si l'aritmètica no ens permet liderar, com per exemple, facilitar l'investidura d'una presidència progressista, i pactar suports puntuals des de l'oposició.
I una altra cosa, últimament ha canviat el seu discurs i ara parla més en clau Compromís que en clau Bloc. I també fa l'efecte que en els seus discursos ha deixat de banda el nacionalisme i es refereix més a fer política per a les persones, o siga, més política social. La pregunta és, a que se deu eixe canvi en el seu discurs??? És que ha evolucionat cap a un Compromís més social i menys nacionalista???
És una obvietat que el BLOC ha signat un acord estable amb altres forces polítiques i ciutadanes, per estabilitzar Compromís. I eixa serà la marca amb la que el BLOC es presentarà a les eleccions. És lògic doncs que use eixa "marca comercial", eixa nomenclatura electoral.
Jo sóc militant del BLOC i en conseqüència membre de Compromís. Però això és una conseqüència, insistisc, jo el que sóc és del BLOC precisament perquè sóc nacionalista. I no he canviat en res. En realitat no cal, perquè el nacionalisme que al BLOC practiquem és per a les persones. Així que crec fer el mateix discurs (amb les lògiques evolucions i adequacions a les realitats canviants)que fa dos o cinc anys. Respecte a tractar temes diferents, sincerament no crec que siga així. Fent una ullada ràpida als articles publicats a este blog, no sé trobar cap punt d'inflexió. He parlat molt poques vegades de nacionalisme. La majoria dels articles tenen a veure en qüestions socials. Ara i sempre. I precisament i arrant del que està passant a Catalunya i de retruc ací, he concentrat tres articles sobre nacionalisme en dues setmanes. No és la mitja.
En resum, el meu nacionalisme sempre ha estat social, i sempre he parlat de temàtica social més que nacional. I gaste més Compromís que abans, perquè ara sí, el BLOC ha signat un acord electoral estable. I jo hi estic d'acord.
Molt bé, en eixe cas no canvie mai!!! Vosté és un bon columnista, els seus articles sempre aporten un punt de vista diferent.
I ara ja, per a fer una pregunta punyetera i provocar un poquet, li dic: en Compromís també tenen un "manual de consignes de partit" a seguir, així com fan els del PPSOE?
Supose que no, però me quedaria més tranquil si m'ho confirma vosté.
Gràcies per tot i salutacions.
No, no en tenim. I al meu parer cometre em u error greu si ens les donarem. Una cosa és la coherència necessària i l'altra la "robòtica" insofrible. Si alguna cosa ha fet a Compromis líder en xarxes socials, no són les tres o quatre bones idees força, sinó la llibertat de criteri dels seus activistes. Els perfils cotorra, que repeteixen consignes acrítiques, a ningú no interessen.
Moltes gràcies per la seua consideració
La primera opció, ja passada, que Fabra haguera fet un govern amb gent neta, era possible? Qui del PP està lliure de pecat?
Per cert, darrere del "nacionalisme", en concret, darrere dels símbols, hi ha un model de societat, una idea de com volem organitzar les coses. Veig algun despistat que no s'ha adonat encara que Espanya és crisi, especulació immobiliària i corrupció. En canvi, País Valencià és governar des de baix, cedir el poder a la gent, als valencians
Si Compromís governa a la Generalitat serà sinònim de normalització política i social al País Valencià però, qué va ser primer, l'ou o la gallina?
Respecte a governar en tripartit, quí va dir allò de que el més paregut a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres? I tenía tota la raó del món!
Amunt Compromís!
Em preocupa fins a cert punt que dónes per fet que les opcions seran: o bé governar en un tripartit amb PSOE i EU o bé deixar que el PP governe en minoria. I què hi ha de recolzar la investidura d'un govern PSOE-EU des de fora?
Recolzar-lo perquè entenem que és necessari i urgent un canvi de govern, quedar-se fora perquè entenem que si estiguérem dins no podríem dur endavant les nostres polítiques i ens hauríem de plegar als interessos d'un PSOE que no representa cap canvi real de model.
Per contra, des de fora, si el govern necessités dels nostres vots per a tirar endavant les seues propostes, tindríem major capacitat d'influència i faríem millor servei als valencians. Alhora que no ens voríem afectats per les seues cagades (algú té el mínim dubte que hi haurà a manta?).
Publica un comentari a l'entrada