Al passat plenari Miguel Ángel Mulet, portaveu dels populars, em va dir que em veia poc de futur polític. Ho va dir amablement i reconeixent que podia equivocar-se. No m'importa especialment, ni crec que ell siga gaire més perspicaç que la vident de Laparra. El que em va fer més gràcia és l'argument.
Em va dir: “si com a BLOC ho tenia difícil, com a Compromís molt més”. És un argument reiteratiu per part dels populars. I és un argument entranyable. La gent que no vol que et vaja bé electoralment et dóna amables consells per a tot el contrari. Credibilitat zero en eixe discurs.
Ja hem explicat moltes vegades que Compromís és una coalició estable on es sumen diverses sensibilitats en l'àmbit de la sostenibilitat. La social, la mediambiental, i la nacional. Polítiques actives en defensa del país polític (valencianisme), del país humà (progressisme) i del país físic (mediambientalisme). El PP ho considera un poti-poti.
Analitzem-ho. Com jo ja comence a tindre una edat provecta, que diu Toni Porcar, recorde sense gaire esforç que allò que hui és el PP de les majories absolutes, primer era l'AP de “los site magníficos”. I ha arribat on ha arribat, sent primer una coalició. AP-PDP-UL-UV. Amb estes sigles arribaren a presentar-se a les eleccions municipals i autonòmiques del 83. De fet, el propi Mulet era el màxim representant d'un l'irrellevant partit dels liberals. M.Ribes ve de l'originària AP, Sales de les joventuts d'UCD (qui ho diria del ferotge seguidor de la doctrina d'Intereconomia!), Gonzálo Romero va renunciar a seguir encapçalant els fracassos d'UV a canvi d'una regidoria. Altres són del PP de tota la vida (i quan dic tota la vida vull dir, que no han fet res en tota la vida, fora de militar al PP).
I com Mulet és un home llest, segur que no oblida que ells van aconseguir ser alternativa de govern, i govern després, precisament per la via de bastir una coalició ampla. I ara veu que és exactament el que estem fent, i els hi fa por.
Tant és així, que hem passat de no aconseguir que ens contestaren mai, a ser el principal objectiu de les seues crítiques. En setembre tindran acabada l'enquesta que han encomanat, però les primeres dades ja els confirmen el nostre determinant creixement electoral. Sabem que si ho fem bé, esdevindrem el pal de paller d'una alternativa de govern.
Per això en dos plenaris i en un parell de notes de premsa, s'han referit a mi com el “líder del tripartit”. No importa tant que m'assenyalen a mi, com el fet que reconeixen que per primer colp en anys, hi ha una alternativa que està quallant, i que l'encapçala Compromís.
També és per això, que quan en el passat plenari vaig voler tranquil·litzar la ciutadania, garantint que quan tinguem que assumir responsabilitats de govern, serem eficients, eficaços i transparents, el portaveu adjunt del PP, Pérez Macián, va dir que jo només era un “becari”. Li vaig donar de seguida les gràcies, clar, que un del PP et diga becari és el reconeixent de que valora el meu treball amb un mínim de 6'5, i sent com són els adversaris, això és molt. Gràcies.
Mulet, el portaveu, ho va acabar d'arrodonir, tot dient que jo era un “passejant impenitent” que travessava un llarg desert, i que ell pensava que mai arribaria al govern. Que això per mi no era més que un miratge.
“Impenitent” vol dir segons el diccionari, que m'obstine en una actitud. És a dir, que tinc la ferma determinació de creuar eixe desert que ha de conduir al meu grup al govern municipal. Doncs mira tu que sí! Que en això té raó el bo de Mulet. Tinc, tenim com a grup, eixa ferma determinació. Per això treballem molt i el millor que sabem. A les comissions, als plenaris, en el dia a dia, al carrer, amb les associacions de tota mena.
El nerviosisme del PP és cada dia més obvi, i ni tan sols els mesos d'estiu li donarà treva. I el millor de tot, és que s'ocupen molt de mi, i mentre intenten desgastar-me, le treball rigorós de Compromís, va avançant, com una pluja fina. 
