Em deixen que els parle de les coalicions de govern? Jo podria, per dissimular, dir-los ara que estic llegint sobre el tema, perquè prepare un treball teòric per a una conferència, o per a la univers... mentida. Estic llegint sobre diferents experiències de govern en coalició, perquè m’interessa a efectes pràctics. Perquè tots i cada uns dels avanços demoscòpics als que hem tingut accés, publicats o no, parlen d’una fragmentació del vot en tots els àmbits. Dibuixen un panorama postelectoral obert, on sembla que només hi ha una constat: no hi haurà majories absolutes.
I si no hi ha majories absolutes, només hi ha dues formes de governar. O amb una coalició que aporte a l’executiu suficient suport des del legislatiu, o be, amb un govern en minoria.
Qualsevol de les fórmules té avantatges i desavantatges. Un govern en minoria necessita de suports puntual per traure endavant la majoria de les seues propostes, i en esta hipòtesi poden donar-se suports estables, o suports asimètrics. És a dir, el govern té un soci de referència amb qui pacta tots els temes encara que este no entre al govern. O en funció del tema busca suport en diferents grups que sumen el nombre suficient de vots per aprovar les iniciatives. És cosa sabuda.
Com a membre d’una formació amb un evident i consolidat creixement, però que està encara lluny de ser hegemònica, esta forma de govern m’interessa menys analitzar-la. Perquè en l’hipotètic cas que un govern en minoria ens demanés suport per aprovar algunes propostes, ho tindríem bastant senzill: si està al nostre programa sí, si no ho està o no hi estem gens d’acord, no. La negociació és senzilla, i explicar-ho a la ciutadania també.
Ara bé, en el cas de les coalicions de govern la cosa és més complexa. Perquè d’eixe aritmètica electoral a la que m’he referit, sent honestos, no sembla poder inferir-se que anem a ser la primera força en vots de les que ara som a l’oposició, i per tant, vaig fent càbales.
William Gamson, és professor de sociologia de la Universitat de Boston, i és autor de un bon grapat de llibres i articles sobre el discurs polític, els mitjans de comunicació i els moviments social. També ha publicat alguns llibres notables, i va rebre la prestigiosa beca Guggenheim i el Premi AAAS per a Ciències del Comportament de Recerca. Vaja, un saberut. Tant, que és una d’eixes persones que ha formulat el que se’n diu “una llei”, i esta porta el seu nom.
La Llei de Gamson diu que: “un actor tendeix a seleccionar al més dèbil dels aliats possibles amb els que puga formar coalicions capaces de véncer”. Interessant, perquè...en una coalició, qui és el dèbil? El majoritari que ha empitjorat resultats? El segon classificat que ha crescut? El que té el vot que falta per a la xifra màgica? D'això ja en parlarem si toca, quan toque.
Però el que sí que és cert, la decisió de formar un govern de coalició ja sol ser una decisió prou complexa per als líders dels partits implicats, que han d’escoltar als militants sobre si els beneficis de governar son superiors als costos de no fer-ho. Especialment, perquè un govern en coalició significa haver de fer renuncies programàtiques. Johann W. Goethe va deixar dit: “No preguntem si estem plenament d’acord, sinó només si marxen pel mateix camí”, i esta és una base suficient. Una negociació intel·ligent ha d’incloure també els desacords. Aquells temes que hauran de quedar fora del dia a dia. O si cal, pactar fins i tot els desencontres. No cal estar d’acord en tot, si s’està d’acord amb allò que és substancial.
En este moment tinc la sensació fonamentada, que ni nosaltres ni altres forces progressistes, tenim com objectiu una coalició. Ara encara, cadascú mira per ell. Intenta fer-ho el millor possible i espera millorar per ser determinant. I el dia després ja parlarem.. No es pot negociar abans d'hora, però els acords s'han d'explorar i treballar amb temps. I els he de reconéixer, que esta reflexió, serena, previsora i de llarg abast, l'hem compartit amb altres possibles actors d'un govern de progrés.
10 comentaris:
Crec que si les forces progressistes són majoria a les Corts els acords als que s'arriben han de deixar ben clar els punts de coincidència i s'ha de fer un esforç entre els signants per a reduir els punts de desacord. Del contrari el PP tornaria a governar en la següent convocatòria electoral.
Per als partis l'inconvenient d'un govern de coalició és que els socis es troben en l'obligació de marcar perfil. L'elector només té un vot i només podrà triar un dels socis a l'hora de votar en les properes eleccions. El problema és, per tant, com fer veure a l'elector que un dels socis de la coalició és preferible a l'altre després d'haver governat tots junts.
No vé al cas, però podries explicar respecte a les primàries de Compromís què vol dir sense quotes però amb coeficient corrector.
Joan, correcte. No és la formula més senzilla de govern, si penses en les següens eleccions. Però el que has de fer és excel·lir en les àrees que gestiones directament, i controlar i colaborar en la gestió de les altres.
Toni, es tracta de que a l'hora de votar votes amb 1 punt a una persona, amb 0'75 a un altra, amb 0'50 a una tercera.... Això dificulta moltíssim que les majories puguen copar tots els llocs, i dona joc a la pluralitat. Sense haver de corregir res a posteriori.
Però també pot ser que el coeficient corrector siga igual a quotes encobertes amb la qual cosa tot queda igual que amb quotes.
No exactament. la quota significaria dues coses:
a) reserva de lloc per algú d'una formació tinguera els vots que tingués
b) correcció posterior per part del politburó, d'allò que ha triat la gent.
Amb este sistema és cert que s'afavoreix a les minories, però és que si vols tindre una coalició, ha de ser així. Es garanteix la pluralitat, però s'evita que les minories puguen imposar-se, pel fet de ser-ho
No exactament. la quota significaria dues coses:
a) reserva de lloc per algú d'una formació tinguera els vots que tingués
b) correcció posterior per part del politburó, d'allò que ha triat la gent.
Amb este sistema és cert que s'afavoreix a les minories, però és que si vols tindre una coalició, ha de ser així. Es garanteix la pluralitat, però s'evita que les minories puguen imposar-se, pel fet de ser-ho
Publica un comentari a l'entrada