Esta mateixa setmana, i dins de la nostra proposta de regeneració democràtica, vaig defensar al Ple de la Diputació una moció amb nou punts que anaven des de la reducció del nombre necessari de signatures per posar en marxa una ILP, a la desaparició de la figura de l'aforat, passant per canvis en la llei electoral que permeteren llistes obertes a totes les eleccions, o la desaparició de les Diputacions transferint competències i personal a la Generalitat. El punt més cridaner en la nostra proposta era una modificació de la llei de partits. En l'imaginari col·lectiu eixa llei esta vinculada al terrorisme, però en realitat el text és més ampli. Estableix la dissolució de partits polítics que en el seu predicament atempten contra la democràcia. Parla per exemple de racisme i xenofòbia. Nosaltres mantenim que poques coses atempten tant contra la democràcia com condicionar els resultats electorals amb trampes. Per això proposem la dissolució dels partits condemnats per corrupció i/o delicte electoral.
Lance Armstrong va córrer els tours dopat i, quan es va saber, va ser desposseït dels 7 títols i se li va prohibir competir a perpetuïtat. És el mateix, si un partit ha guanyat les eleccions en part gracies al finançament il·legal, se l'ha d'expulsar del sistema a perpetuïtat.
Miguel Barrachina, que habitualment és un hàbil parlamentari, no va gosar dir que no li semblava bé, i va intentar girar l'argument preguntant-me a mi si això volia dir que consideràvem que CiU i el PSOE (únics partits condemnats fins ara per finançament il·legal) no s'havien de presentar a les eleccions. És evident que les lleis no són retroactives, per tant, la pregunta de Barrachina era una fugida endavant. No em vaig amagar. Vaig afirmar que òbviament si un colp aprovada la llei se'ls condemnava, s'havien de dissoldre.
Però vaig afegir alguna cosa més, perquè de vegades l'atzar juga a favor. Mentre manteníem el debat, el Jutge Ruz va decidir dur a judici a 45 imputats en la primera època del Gürtel. Entre ells tres extresorers del PP, més un número considerable de càrrecs electes, tots popular. Però la novetat és que el Jutge Ruz, insta al Partit Popular a nomenar advocat i procurador per a que els represente, al considerar que és el PP com institució, el beneficiari dels delictes econòmics. És a dir, el tracta com un imputat, i si no l'imputa formalment és perquè la llei no ho permet per ser un partit.
Vaig llegir el document de Ruz, i Barrachina va dir allò de que abjura dels que entren en política per fer negocis, mentre alcaldes de pobles menuts s'hi deixen mitja vida a canvi de no guanyar ni un euro. Me'l crec. Sí. Segur que li molesta moltíssim Blasco, o Fabra, i no cal dir Pujol. Però ací el problema és que el lucre no era tot a títol particular, sinó que era una trama, manté el jutge i la fiscalia, per a que es lucrés el PP. Per tant, per a que es beneficiés el xoriço de Blasco, el defraudador Fabra, però també Miguel Barrachina, Javier Moliner, el desimputat Bataller i eixos honrats alcaldes de poble. Tots. El partit en el seu conjunt. I davant d'això, Barrachina no va dir res. Res de res.
Jo, clar, vaig aprofitar per a dir-li que si ara ells s'havien apuntat al carro de la regeneració democràtica (que alguns reclamem fa anys) era per la situació de descrèdit del sistema, al que havia contribuït més que notablement la conducta penal del PP.
El cas Gürtel està asseient a la banqueta dels acusats a mitja plantilla del PP. En esta peça, la de Madrid, 45 imputats que van camí del judici oral. Però és que la setmana passada, en un altra peça, valenciana esta, 27 més, entre ells ex Consellers i ex Vicepresidents del Consell.
L'altre dia llegia un article que parlava de com el PP havia trencat la llei de proporcionalitat. Per calcul de probabilitats, una administració pot tenir un Blasco o dos. Però quan els governs dels populars Matas (ja en presó) i Camps, els tenen per dotzenes, vol dir que els triaven expressament, per a que formaren part d'una banda organitzada per actuar al marge de la llei. I eixe, és el partit en el que militen Moliner i Barrachina. I ho foten un colp de puny sobre la taula, o continuen sent beneficiaris dels delictes. I per tant còmplices. Ells trien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada