Així es deia un bona pel·lícula de Fernando Trueba, que parlava del despertar sexual del bo de Manolo, en el preventori on l'havien confinat a causa de la seua tuberculosi.
No voldria dir jo que ningú s'està posant palote, ni menys encara que que tira flemes de la consistència d'un Flam Dhul, però la situació política actual m'ha dut al cap aquella història.
“L'any de les llums” és per a tots vostés. Eleccions cada tres mesos. Això vol dir que en tot un any ningú no gosarà pujar un IBI, o altres voldran baixar l'IRPF, es produirà una paralització legislativa per tot el que fa a pèrdua de drets... Tothom té por d'eixir escaldat de les eleccions i això provoca una prudència, que tant de bo fos diària.
A la pel·lícula, Manolo descobreix el cos femení d'una infermera pel badall d'una porta i això li provoca una...diguem-ne eufòria que li fa oblidar on està. A un hospital per a malalts greus i contagiosos. En la meua de pel·lícula, el paper de Manolo el fa el PP. Pel badall de la porta de la macroeconomia veuen xifres, allò de la “prima de riesgo”, coses que diu el BCE, estadístiques laborals que comptabilitzen contractes (sense especificar que són de tres dies i a sous de misèria), i es van excitant. I mentre miren pel badall de la porta ignoren que la gent que tenen al voltant, continuen tossint i malalts. Que el banc d'esta gent no és el Central Europeu, sinó el del cantó, i continuen dient no al crèdit.
“Any de les llums”, no es deixen enlluernar, seguim al preventori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada