Una vegada vaig anar a FITUR. Deguera ser l’any 2011. Un polític amb molt de renom entre nosaltres em va fer una escolteta. “Tinc una enquesta” i em va mostrar un tovalló de paper, on escrit a mà hi havia el nom dels quatre principals partits de la ciutat, i al costat una previsió en número de regidores i regidors que podien aconseguir. Potser per alguns un tovalló no siga exactament una garantia, però jo vaig pensar en el contracte de Messi i vaig decidir obviar la cutror i centrar-me en el contingut. El meu interlocutor em va dir que havia “filtrat” eixos resultats a la premsa. La meua cara d’escepticisme em degué delatar, perquè el meu col·lega em va preguntar què passava. “No quadra”, li vaig dir. “Suma 26 i ha de sumar 27 que són els escons que hi ha en joc”, ell va sumar, va confirmar l’error, i amb el meu boli va canviar un dels resultat per tal que el sumatori fos correcte. El dia després, un diari publicava aquells resultats “científics”. Els resultats reals no s’hi van assemblar gaire.
Això va així. És trist, però va així. La majoria de les enquestes a les que es fa referència en els mitjans, no tenen fitxa tècnica. No se sap quan es va fer l’estudi, ni amb quants individus, ni res de res. Són xifres que si vols te les creus i si no vols, no te les creus. Per l’“off-Castelló” ciruculen des de fa temps algunes xifres. Una enquesta que hauria fet un grup investigdor de la UJI i que suposadament hauria encomanat el PSOE, i la que va contractar el PP i mai no ha fet pública. Es filtren, això sí, algunes xifres. I en les dues hi ha quatre coincidències importants. La primera el fet que el PP perd la majoria absoluta. La segona, que hi ha una gran expectació pel resultat que puguen obtenir, o no, un parell de partits que semblen estar de moda però que encara han de confirmar-se en unes eleccions. La tercera els mals resultats del PSOE. I la quarta l’important creixement de Compromís. I sobre eixes quatre coincidències, es basteixen discursos.
Com era previsible, quan és el PP qui filtra, es suma 2 o 3 regidors als resultats que li dóna l’enquesta, i tot i això acaba reconeixent que no hi ha majoria absoluta a la vista. Si em pregunten a mi, jo crec que el PP té vot ocult (hi ha gent a qui li fa vergonya dir que els vota, lògic) i que el seu resultat serà millor del que molts voldrien, però també crec que els resultats electorals permetran majories alternatives. No tinc dades científiques que avalen això, només “treball de camp”, sensacions. I algunes intuïcions filles de ser gat vell.
Fa uns mesos el PP bramava contra les coalicions. Si recorden, fins i tot va arribar a proposar un canvi de la llei que els garantís governar encara que perderen la majoria absoluta, sempre que arribaren al 40%. Allò va generar un escàndol de tal magnitud que ja no se’n parla. Els regidors que van eixir en tromba a defensar aquella indecència jurídica, buscant arguments impossibles, ara callen. Del tot. Segurament perquè el 40% tampoc no és una fita imaginable. I també, perquè han posat la maquinària en marxa per alimentar alternatives, amb l’esperança de que alguna d’eixes formacions els hi puga garantir la permanència en el poder. Que diguem-ho clar, és el que mou i cohesiona al PP. L’exercici del poder.
A Compromís estem en allò que hem d’estar. Hem celebrat unes exitoses primàries que han disparat la militància, i han deixat fetes les llistes electorals. Ara les diferents sectorials ultimen el cos del programa electoral, un programa que passarà per les assemblees obertes a la ciutadania, que ja estan programades per a les properes setmanes. I en paral·lel, el treball quotidià, discret, carrer a carrer, barri a barri.
Això va així. És trist, però va així. La majoria de les enquestes a les que es fa referència en els mitjans, no tenen fitxa tècnica. No se sap quan es va fer l’estudi, ni amb quants individus, ni res de res. Són xifres que si vols te les creus i si no vols, no te les creus. Per l’“off-Castelló” ciruculen des de fa temps algunes xifres. Una enquesta que hauria fet un grup investigdor de la UJI i que suposadament hauria encomanat el PSOE, i la que va contractar el PP i mai no ha fet pública. Es filtren, això sí, algunes xifres. I en les dues hi ha quatre coincidències importants. La primera el fet que el PP perd la majoria absoluta. La segona, que hi ha una gran expectació pel resultat que puguen obtenir, o no, un parell de partits que semblen estar de moda però que encara han de confirmar-se en unes eleccions. La tercera els mals resultats del PSOE. I la quarta l’important creixement de Compromís. I sobre eixes quatre coincidències, es basteixen discursos.
Com era previsible, quan és el PP qui filtra, es suma 2 o 3 regidors als resultats que li dóna l’enquesta, i tot i això acaba reconeixent que no hi ha majoria absoluta a la vista. Si em pregunten a mi, jo crec que el PP té vot ocult (hi ha gent a qui li fa vergonya dir que els vota, lògic) i que el seu resultat serà millor del que molts voldrien, però també crec que els resultats electorals permetran majories alternatives. No tinc dades científiques que avalen això, només “treball de camp”, sensacions. I algunes intuïcions filles de ser gat vell.
Fa uns mesos el PP bramava contra les coalicions. Si recorden, fins i tot va arribar a proposar un canvi de la llei que els garantís governar encara que perderen la majoria absoluta, sempre que arribaren al 40%. Allò va generar un escàndol de tal magnitud que ja no se’n parla. Els regidors que van eixir en tromba a defensar aquella indecència jurídica, buscant arguments impossibles, ara callen. Del tot. Segurament perquè el 40% tampoc no és una fita imaginable. I també, perquè han posat la maquinària en marxa per alimentar alternatives, amb l’esperança de que alguna d’eixes formacions els hi puga garantir la permanència en el poder. Que diguem-ho clar, és el que mou i cohesiona al PP. L’exercici del poder.
A Compromís estem en allò que hem d’estar. Hem celebrat unes exitoses primàries que han disparat la militància, i han deixat fetes les llistes electorals. Ara les diferents sectorials ultimen el cos del programa electoral, un programa que passarà per les assemblees obertes a la ciutadania, que ja estan programades per a les properes setmanes. I en paral·lel, el treball quotidià, discret, carrer a carrer, barri a barri.
Com sempre es diu, l’enquesta que val és la del dia de les eleccions, i per a eixe dia estarem llestos. Amb un equip preparat per a gestionar la ciutat, un programa realista i eficaç. I, estem convençuts, la confiança creixent de la societat, que ha dit que vol un nou model de política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada