La millor forma de reconéixer un liberal és perquè habitualment és el primer en demanar una subvenció pública. Bé, potser això no passa de ser una boutade de les meues, i convinga acceptar que un vertader liberal, mai no faria una cosa així. Clar que jo mai no n'he conegut a cap de liberal de veritat. He conegut a empresaris que facturen el gros del seu negoci a institucions públiques, habitualment a través de contractes menors, evitant així la pública concurrència, i tirant d'amistats i coneixences. I que després abominen de la funció pública, just deu minuts després que els funcionaris els hagen curat a l'hospital, els hi hagen apagat una casa en flama viva, o hagen comptabilitzat les factures que acaben de cobrar.
I he dit "els liberals de dretes" i segurament algú pensarà que és un pleonasme, jo crec que no. M'hi va fer pensar un text curt de Serra Parés que mantenia que hi havia un liberalisme d'esquerres. I crec que té raó. Si "liberalisme de dretes" no és un pleonasme, "liberalisme d'esquerres" tampoc no és una antilogia. Els liberals de dretes volen just la quantitat d'estat que garantisca l'ordre públic i la propietat privada. Un liberal d'esquerres ve a dir una cosa semblant, però molt diferent: d'estat l'imprescindible per garantir la igualtat d'oportunitat i la universalitat de determinats drets socials.
I sobre este enunciat, els desenvolupaments són tan plurals com desenvolupadors hi haja. Vull dir que este mínim necessari pot ser ampli, molt ampli, tant que alguna gent li pot semblar fins i tot socialisme; però en qualsevol cas s'hi arribaria des de la major de les prevencions contra l'estat i des de la convicció que la llibertat individual i la lliure iniciativa tenen un potencial extraordinari, també en el camp de l'economia.
Un liberalisme d'esquerres, manté Serra, és un pensament polític que es basa en la lluita contra tot poder absolut (el polític, clar, però també l'econòmic) i que ha aportat èxits de gran magnitud com els drets humans o el respecte per l'autonomia de la persona. Perquè de la mateixa manera que gens d'estat ens desprotegeix, massa estat ens aliena.
Cal aconseguir un equilibri inestable (és a dir què pot sofrir lleugers desequilibris en un sentit o l'altre, en funció del moment i les necessitats) entre l'estat i la iniciativa privada, per assegurar la igualtat d'oportunitats, fent de l'estat un instrument de la societat, i no de la societat un instrument de l'estat; d'idèntica manera que cal preservar la prevalença del bé comú front als abusos de poder dels grups d'interés.
No hi ha drets sense deures. Per garantir l'eficàcia de les institucions lliures, la ciutadania ha de tindre clara consciència de la seua pròpia llibertat enfront de les altres i ha de participar activament en les tasques de la col·lectivitat, en el camí de la construcció i salvaguarda de les societats lliures, justes i obertes. La llibertat, la responsabilitat, la tolerància, la justícia social i la igualtat d'oportunitats son els valors centrals del liberalisme i els principis de la construcció d'una societat oberta.
El liberalisme va néixer com un moviment de llibertat dirigit contra l'absolutisme reial, la manca de llibertat espiritual, els privilegis aristocràtics i les reglamentacions econòmiques, amb la finalitat de protegir a l'individu contra qualsevol concentració desmesurada i abús de poder i, de garantir el seu dret a controlar el poder i participar en el govern, tot propugnant la llibertat personal, garantida per la independència de l'administració de la llei i la justícia. Les llibertats de consciència i culte (o no culte). La llibertat d'expressió i de premsa. I la d'associar-se o no fer-ho.
I tot això del que sembla voler apoderar-se la dreta més intervencionista d'Europa, que és la que patim per ací, no és necessàriament un discurs de dretes. És absolutament defensable i argumentable, des de posicions progressistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada