En estos nou mesos d'oposició, les principals accions del PP han estat intentar crear dues polèmiques, val a dir que amb un èxit relatiu, usant per fer política, una cosa tan seriosa com la religió. Els sentiments més profunds de la gent, per generar confrontació i divisió social. Quina immoralitat!
El primer intent de polemitzar amb la religió va ser aquella estúpida, incerta i ridícula campanya segons la qual el govern volia acabar amb els pessebres. I al PP són tan cínics i absurds, que es fotografiaven davant el Betlem que segons deien no s’anava a instal·lar. El resum és una mentida, un intent de polemitzar, i una foto. Això de la foto és important, perquè sempre busquen una foto en estes coses.
La segona polèmica ha tingut a vore amb la Romeria de la Magdalena i com no els va funcionar gaire van intentar allargar-la fins a la Setmana Santa. Allò de la Magdalena va ser un despropòsit total, i no quallà. Bàsicament perquè el debat sobre l’origen penitencial ens interessa a quatre aficionats a les tradicions locals i als qui volen usar la religió per a fer política. Però el cert és que uns i altres sabem, que una inqüestionable majoria de les persones que pugem i baixem de la Magdalena, ho fem en to festiu i no penitencial. I ho sabem entre altres coses, perquè el PP va intentar “recristianitzar-la”, gastant una important quantitat de diners públics, i fracassà.
De què parle? Parle d’aquell any en el qual el govern popular va decidir, sense encomanar-se ni a déu ni al diable, i òbviament sense informar a l’oposició, gastar els nostres impostos per fer mini capelletes en tot el camí de la Romeria, intentant convertir-la en una mena de viacrucis. Van arribar a dir (hemeroteca salvadora!) que la idea era que en la “tornà”, la gent s’aturés a cada una d’elles per a resar. Aquell any es va trencar el cel (ignore si per protestar per l’intent de recristianitzar, per l’ús de la religió per fer política, per l’intent d’imposar la fe d’uns sobre tots, o per qüestions de física…), però es va trencar. I va caure tota l’aigua del món. Ho recorde bé, perquè em vaig xopar com mai abans. No va parar ningú a resar en cap capelleta. Ningú. Ni Josep Miquel Francés, inspirador de la idea, qui arremangant-se les sotanes s’afanyava pel camí de Lledó sense aturar-se en cap “estació”. I corrents darrere d’ell, els pobles escolanets mullats. Fracassat el primer any… Mai s’ha produït eixa recristianització. Les capelletes continuen allí recordant com el PP malgastà diners públics per sacralitzar un “tornà” definitivament festiva. Una caríssima croada fallida.
I això és graciós. Perquè el partit del govern que va invertir diners públics en favor d’una religió, li nega la legitimitat a l’actual govern d’intentar acomodar la condició aconfessional de l’Estat a la realitat diària. I aconfessionalitat vol dir que les institucions han de ser neutrals. Exactament el que este govern intenta, i tot el contrari del que l’anterior practicava. També hi ha fotos. Clar.
Lledó i Sant Pere, són dues festivitats d'inqüestionable origen cristià. Però és obvi que malgrat la litúrgia, han transcendit i molt, al fet religiós. I no ho dic jo només, ho va dir el Bisbe de dia de l'Ofrena. En canvi, les processons de Setmana Santa són estrictament una celebració religiosa. Confessional. De fet, la Corporació mai no hi ha acudit com a tal, si més no, en democràcia. A títol particular, hi va qui vol, només caldria. Si bé és cert que sent estes processons d'íntim sentiment religiós, els que hi participen cobreixen el seu rostre amb una cucurulla i el seu cos amb una vesta, perquè no es tracta de mostrar-se, sinó d'un íntim acte de fe. Enguany, també, hi havia representació del PP, ho sé, perquè ells que ens acusen d’anar a Lledó o a Sant Pere a deixar-nos vore, no duien cucurulla. Anaven a cara destapada. També hi ha fotos. I ells ho sabien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada