Hi ha un poema de Bertolt Brecht, traduït com “Preguntes d'un obrer que llegeix” i que entre altres coses diu: “Qui va construir Tebes, la de les set Portes? En els llibres apareixen els noms dels reis. Van arrossegar els reis els blocs de pedra? I Babilònia, destruïda tantes vegades, qui la va tornar sempre a construir?” I es pregunta el mateix de la Gran Muralla Xinesa, els Arcs de Triomf de la gran Roma. Per acabar qüestionant: “El jove Alexandre va conquerir l'Índia. Ell sol? Cèsar va derrotar als gals. No portava tan sols cuiner? Felipe d'Espanya va plorar quan la seua flota va ser enfonsada. No va plorar ningú més? Frederic II va véncer en la Guerra dels Set Anys. Qui va véncer a més d'ell? Cada pàgina una victòria. Qui va cuinar el banquet de la victòria? Cada deu anys un gran home. Qui va pagar les despeses? Tantes històries. Tantes preguntes.”
Sobre eixa base vaig publicar un article fa un parell d’anys en el que assegurava que si mai era alcalde, el meu nom no figuraria en cap placa de cap inauguració. Bàsicament perquè estem en condició de contestar a les preguntes que formulava Brecht. Alguns polítics van posar les primeres pedres, però la resta les van posar persones anònimes. I sobretot, eixes obres, eixos auditoris, eixes piscines, eixa estació de TRAM, eixes remodelacions de places, etc, les pegàvem tota la ciutadania amb els nostres impostos. Bé, tots trets de Carlos Fabra que està a la presó per no pagar-los. I ja té delicte la cosa (textualment) que siga el seu nom el que apareix en plaques i no el dels que si que han pagat.
Crec que és lícit que en una obra nova hi haja un placa que diu que l’obra la va decidir o sufragar l’ajuntament, o la Conselleria del que siga, o el Ministeri (si alguna vegada algun Ministeri invertís en Castelló), però és estrictament innecessari que aparega el nom de cap polític. De cap. Si una historiadora té interés en saber qui era Conseller o Alcaldessa en l’any de la inauguració ho trobarà fàcilment. Però crec honestament que no cal espigolar la ciutat amb noms de polítics. Ni tan sols dels honrats.
Perquè esta és l’altra. La Conselleria de Transparència ha escrit als Ajuntaments demanant que retirem les plaques on figuren noms de polítics condemnats o en vies de ser-ho, per corrupció o delictes contra la hisenda pública. Té lògica. No es tracta de negar la història. Ens agrade o no ens agrade, el delinqüent Rafael Blasco, l’antítesi de Robin Hoot, va ser Conseller durant dècades i va inaugurar coses. I això és un fet. I Carlos Fabra va ser President de la Diputació i no pagava els impostos d’uns ingressos no legals, que no va poder justificar, i la justícia no va saber identificar. Però que no provenien de la seua nòmina pública que cobrava en regim de dedicació exclusiva.
Alguns d’eixos noms apareixen per exemple a la Piscina Provincial, per exemple. No podem negar que ens van governar, però no mereix que el seu nom estiga gravat en bronze. I menys ara, que el primer dels empresaris, Ortiz, acusat formalment de finançar il·legalment al PP ha confessat, i sabem que guanyaven fent trampes. També els de Castelló, que la campanya la pagaven des de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada