11 de juny, 2016

"GUANYAR I TORNAR A GUANYAR" Levante-EMV 11.06.16

Ara fa un any, en nom de Compromís, signava al Grau un acord de govern que posava fi a quasi un quart de segle de governs populars a la ciutat. Per primer cop des de 1991 el PP no tenia majoria absoluta. I no només no tenia majoria absoluta, sinó que aconseguia el Record Guinnes del partit que més vots i regidors perdia en només quatre anys. Si més no a nivell local, perquè allò de l'UCD ha quedat per als anals de la història per sempre més.
Va perdre més de 20 punts i la meitat dels regidors. Va obtenir 14.000 vots menys, un 40% del seu electorat els va abandonar. Per posar un exemple entenedor, el 2011 el PP va guanyar a Compromís per 28.000 vots de diferència, el 2015, la diferència tot just si superava els 9.000. La davallada és històrica. Quatre anys abans multiplicava per 7 el nombre de regidors respecte als de Compromís, ara els doblen.
És de veres que al PSOE tampoc li anà gairebé, fou el seu pitjor resultat històric i la pèrdua de 2 regidors respecte al mal resultat de quatre anys abans. I això que en van repescar un a la pròrroga, que havia anat a parar a Ciudadanos. Però tot i això, ningú no representa millor que el PP el fracàs electoral del 2015 a Castelló. De fet, el PSOE, junt amb nosaltres i a la candidatura de Castelló en Moviment, sumàvem el suficient com per a acordar més de 400 punts programàtics, i arrabassar l'alcaldia a un PP desorientat.
Un PP que no va trigar ni un quart d'hora en deixar caure a Bataller i convertir en líder a la responsable de la pitjor campanya popular, la que els havia dut al fracàs, i que ara continua fent de portaveu. Eixe és el PP que patim a esta ciutat. El pitjor que jo recorde. Fet de sets i huits i cartes que no lliguen. Un Moliner a qui cada dia li fa més mandra travessar el carrer dels Cavallers per vindre a l'Ajuntament, conscient del ridícul que fa el seu partit, i sabedor que per molt que continue alimentant amb diners públics els pobles menuts que encara controla el PP, la presidència de la Diputació, penja d'un grapadet de vots en el poble adequat. Un Sales que espera (fa tant que espera que sembla Tom Hanks en un aeroport), Carrasco que desespera, Pérez que exaspera, Pradas que és la repera... I la resta, que també resta.
Ells diuen que som una coalició de perdedors, ignorant que les eleccions les guanya qui governa, i governem nosaltres. La resta de poc serveix. Ells també guanyaven quan anaven en coalició. El PP es col·ligava amb Bárcenas, Bankia, Brugal, Cooperació, Emarsa, Canal 9, Guateque, Fabra, Gürtel, Imelsa, Cotino... Sí, el PP guanyava quan feia trampes, quan es finançava il·legalment, quan es quedava percentatges de les contractacions públiques... La visita del Papa ha deixat xifres espectaculars. Un milió i mig per un altar, 1'7 milions en habitacions d'hotel, més de 3 milions en lloguer de vàters portàtils. Per a què entenguen la dimensió del llatrocini a l'ajuntament ens costen aproximadament 60 euros dia, ells en van pagar 500 per vàter i dia. O una altra perla en forma de titular "El PP i las contructoras se repartieron 1.000 millones de sobrecostes de los colegios públicos valencianos". I ara van Barrachina i España i diuen no sé què de defensar la concertada! S'ha de ser pocavergonya!
El PP està fora de la Generalitat i del govern local, no només per la corrupció, sinó també per la pèssima gestió. Quan acabe la campanya en parlarem, perquè la cosa és massa seriosa com per a què semble que és una rabieta electoralista. De què pagaven tard i malament, en sap bastant l'ara regidor popular Carlos Feliu, que ara diu que no sabem res, i fa any i mig ens demanava que exigirem al PP a pagar el que li debia al ITC quan ell el dirigia. En fi.
Doncs bé, ara fa quatre mesos una altra coalició liderada per Compromís es convertia en la segona força electoral a les nostres comarques, en les eleccions generals. Ara, a eixa coalició s'hi han sumat més forces, i amb el nom de "A la valenciana", estem a punt de convertir-nos en la primera força electoral. Que Marta Sorlí esdevingués la primera valencianista al Congrés va ser una gran fita, ara toca que Claudia Varella puga recollir també l'acta de diputada, relegant al segon lloc al PP. Un PP que aleshores sí o sí, entrarà en la més profunda crisi viscuda per la dreta, des d'allò de l'UCD. Tant de bo el seu final siga el mateix.