24 d’octubre, 2020

"LA TRIA IMPOSSIBLE" - El Mundo - 24.10.20

La gent de dreta i centredreta, els refractaris als canvis, els que es creuen defensors de tradicions, els proteccionistes, els liberals, els monàrquics, resumint, els conservadors, ho tenen pelut per saber a qui votar.

Perquè clar, es pot defensar la monarquia, com es pot defensar posar-li xoriç a la paella. A més a més exactament per les mateixes raons, i idèntiques connotacions. Però la paella no porta xoriç, i la democràcia tampoc. I passar-te la jornada laboral de 8 a 3 exigint a l'administració ajudes econòmiques per a tots els negocis del món, deduccions, condonacions de deutes fiscals o quotes socials; i la vesprada dient que eres liberal i que sobra múscul a l'administració (la valenciana és la que té menys treballadors públics per habitant de tot l'estat), i que el poder polític no ha d'interferir en l'economia, és d'una esquizofrènia que hagués facilitat les coses a Eugen Bleuler.

Així d'entrada sembla que una persona conservadora tindria tres opcions. VOX que és exactament el que hem vist en esta estúpida moció de censura. Uns trumpistes, uns populistes, uns feixistes arrogants i incults. Carregats d'odi i de mentida. Energumens bàsicament immorals i violents. Prenyats d'una retòrica patriotera de primer de Formación del Espíritu Nacional, sense cap idea política elaborada, més enllà de les fakesnews de sèrie.

La dreta pop de Ciudadanos, que va ser el somni humit de Josep Oliu i l'oligarquia, que es va fixar en un jove que havia irromput amb certa força al Parlament català, i del que van voler fer una alternativa en l'àmbit estatal. Però Ribera tenia un problema greu d'addicció al seu ego, i podent ser vicepresident del govern, va preferir ser la parella de Malú. La successora una maleducada que ha fet fortuna muntant ciris al mateix parlament, i a les tertúlies. I la resta, el desert intel·lectual. Cantó, Felisuco i una plèiade d'actors de repartiment, bracejant per no ofegar-se en la gerra de llet, somniant que els hi passe com a la rateta del comte. Girauta és ja la rateta ofegada.

I queda el PP, que és un cas. O molts. Arena, Auditori, Baltar, Bankia, Biblioteca, Bárcenas, Caballode Troya, CAM, Carioca, Cementerio, Conde Roa, Construcción, Cooperación, El Lino, El Roblillo, Emarsa, Fabra, Faycan, Funeraria, Guateque, Gürtel, Hügel, Ibatur, Imelsa, Lasarte, Lezo, Líber, Lifeblood, Madeja, Nasseiro, Nóos,  Orquesta, Over Márketing, Palma Arena, Parques Eólicos, Patos, Piscina, Porto, Púnica, Granados, Rasputin, Scala, Taula, Terra Natura, Totem, Troya, Túnel de Sóller, Umbra, Uniformes i Zeta. I dirigits per un tipet amb un màster d'Hacendado.

1 comentari:

Joan ha dit...

Si visquérem en un país ideal (diguem, per exemple, la República Federal d'Alemanya), tindríem un partit liberal i un partit conservador fermament compromesos amb els valors democràtics. Però, ai!, per desgràcia no tenim una Angela Merkel espanyola (CDU) ni un Christian Lindner espanyol (FDP).

Ara bé, tinc molta més por, però molta por, a un Alberto Núñez Feijóo disfressat de centrista que a un Pablo Casado fent el pallasso. Per als demòcrates, millor que continue el circ de la dreta. Fent el ridícul tot el dia és la millor manera per tal que la dreta espanyola no arribe mai al poder i imposen els seus ideals antidemocràtics. Em sap molt greu dir-ho, perquè com a demòcrata crec en l'alternança. Però no ho oblidem: Alemanya fou desnazificada. ¿Espanya ha sigut desfranquitzada?