"MUNICIPIUM" Mediterráneo 09.04.15

Des de l'època de l'Imperi Romà, el Municipium és la unitat político-administrativa més menuda, amb autonomia per gestionar determinades àrees.

Els programes electorals haurien de parlar d'estes coses. Alguns no són més que enunciat genèrics i ben intencionats. “La paz en el mundo” i tal, però això són unes eleccions municipals, no el concurs de Miss Univers.

El nostre programa no és el fruit d’un laboratori d’experts acadèmics, és el resultat de l’experiència d’anys a l’Ajuntament, i sobretot és el fruit de les aportacions de centenars de persones de la ciutat, que al llarg dels darrers anys han col·laborat quotidianament amb nosaltres per construir una vertadera alternativa a les polítiques i formes del passat, que representa qui ens ha governat fins ara.

El proper dia 18 en una Assemblea Programàtica Oberta a qui vulga participar triarem les idees força. Mentre, poden fer-ho per internet ahttp://castello.compromis.net/programa-electoral/.

Per a presentar-se a unes eleccions, cal programa i equip. A Compromís, més que una llista electoral, tenim un equip. Gent amb un bon grau de preparació acadèmica, amb carreres professionals al marge de la política, i amb vocació de servei públic. Un equip preparat, cohesionat, il·lusionat i alegre. Persones que volem treballar per a les persones. Gestionar les il·lusions, les esperances i les mancances de les persones. El seu dia a dia.

Hem fet el programa amb vostés. Governarem amb vostés.

"REINCIDENTS" www.castelloninformación.es - 07.04.15

Seguirem l'ordre invers del que cal seguir en una negociació. Enumeraré primer els punts en els que resulta difícil que algú no estiga d'acord, per acabar amb els de major discrepància.

Primera veritat axiomàtica: els ajuntaments han estat històricament mal finançats. La responsabilitat és a parts iguals del PP i el PSOE, els dos únics partits que fins ara han governat Espanya, i que plegats sumen més de la meitats dels escons del Congrés i el Senat, i de les cadires (i cadiretes amb sou) de la FEMP. No hi ha un finançament correcte i els culpables ja estan dits.

Segona veritat axiomàtica: la crisi econòmica ha representat una enorme crueltat per a la ciutadania, i les administracions locals també l'han patit. En part, perquè el PSOE va negar, com un Sant Pere davant el gall, una crisi corrosiva. També en part, perquè el PSOE no va saber reaccionar més que cometent una terrible imprudència...transferir als ajuntaments unes quantitats en concepte de participació en la imposició general, absolutament unflades. El Govern de Rodríguez Zapatero nega que te nega la crisi, va fer un maquillatge indecent dels possibles ingressos, exagerant les previsions d'una forma absolutament irresponsable. D'acord amb la llei va transferir els percentatges estipulats sobre les previsions falses, i clar, després els ajuntaments vam haver de tornar eixos diners.

Tercera veritat axiomàtica: molts governs municipals gastaven diners com si no hi hagués demà. Notablement en el cas de Castelló, el govern municipal del PP. I no és que Castelló tingués un grau d'endeutament exageradament alt, el problema era que s'endeutava per a qüestions més que discutibles. I això amb la connivència per activa i passiva d'una Generalitat vivint «los años locos» dels megaprojectes. L'ajuntament, per exemple, ha tingut que demanar diners als bancs per a pagar obres que s'havien de fer en càrrec a la Generalitat. I en lloc de cobrar-li a la Conselleria interessos de demora com seria de justícia (i com ens farien a vosté i a mi, si no paguem a temps l'IBI), havíem de pagar interessos als bancs.

Tercera veritat axiomàtica:el PSOE i el PP van arribar a canviar fins i tot un article de la sacríssima constitució del 78 per obligar a les administracions a pagar abans als bancs, que als proveïdors de serveis bàsics (alguns van haver de tancar i enviar a la gent a l'atur). La qual cosa desfonà encara més els ajuntaments que van retallar prestacions, i en el cas de Castelló van estar durant tres anys augmentant vertiginosament impostos, taxes i preus públics.

Hi ha quartes, cinquenes i sisenes veritats axiomàtiques, totes elles amb els mateixos protagonistes. Junts o per separat. Però no m'hi entretindré més. Passe als punts en els que la discrepància serà, sense dubte major.

El PP de Castelló ha comés excessos pressupostaris d'enorme gravetat durant anys. Especialment en l'època de l'alcalde Fabra. Per això no em fa cap pena vore'l ara bregant amb el bony del President Camps. Nosaltres hem de bregar amb el seu. Eixos excessos, alguns han quedat en via de temptativa (Parque de los Niños, VIU, Fábrica Dávalos...) i altres s'han executat (2'4 milions d'euros per al traçat il·legal del TRAM per dins del Ribalta, Mestrets...), són ara repudiats per l'actual equip de govern. Resulta insultant el cinisme amb el que el Regidor d'Hisenda parla afalagadorament de la gestió de Bataller corregint els anteriors excessos, obviant que el Regidor d'Hisenda ja era ell. L'esmena a la totalitat del seu propi passat (com la que fa Fabra a Camps), però, no ve acompanyada de tres colpets al pit i una disculpa. Mai. Simplement mantenen que «antes se podian hacer cosas que ahora ya no se puden». Fals de tota falsedat! No es podien fer, de fet algunes no s'han fet, altres no es faran, i moltes encara les paguem. Però sobretot, no calien.

I així la cosa, i acceptant (més com exercici teòric que com a realitat empírica) que la situació econòmica de l'ajuntament millora, em pregunte si qui ens ha dut fins ací, és qui ha de gestionar el futur.

Perquè si encara hagueren reconegut les errades, un podria creure'ls o no. Però no les reconeixen. I això vol dir, que si demà hi torna a haver diners a la caixa, tornaran a fer exactament el mateix. «Antes se podia» vol dir que «si vuelve a poder, haremos lo mismo».

Si vostés creuen, com creiem a Compromís, que tot allò no calia, que l'orgia de creixement desaforat i irreflexiu era un error estratègic per a Castelló, no haurien de donar-li l'oportunitat als que tornaran a fer el mateix. I francament...tampoc caldria esperar gaire dels coprotagonistes de les veritats axiomàtiques de més amunt.

"ANATOMIA D'UN DISBARAT" -Levante-EMV-04.04.15

Parlem una miqueta del que paguen vostés a l'ajuntament? Normalment la gent es refereix a eixes aportacions com “impostos”, i és cert que el nom ve ben trobat, ja que poca cosa està més imposada que això de pagar. I la gent, remuguem. Però només en primera instància.

Vull dir que quan seus a parlar de tot això, amb serenitat i sense paraulotes, la majoria de la gent compren que ha d'aportar diners per al manteniment dels serveis de la ciutat. El que passa és que la imposició ha de ser justa i transparent.

A Compromís pensem que un model impositiu es va creant en funció de les preguntes que l'administrador es planteja. El PP, sempre s'ha preguntat quants diners necessita ingressar per a fer les coses que vol fer. I eixe ha estat el seu model de pressupostos. Dissenyar les despeses, de vegades en una autèntica orgia d'egolatria; i després intentar compensar els ingressos per a fer quadrar el pressupost. Durant any hem vist com falsejaven els comptes pressupostant milions d'euros d'ingressos que mai van arribar (venda de sòl públic, transferències d'altres administracions...), però que eren el que els permetien la ficció d'intentar fer creure que farien coses que després no han fet (Parc dels xiquets, Centre Juvenil a la fàbrica Dávalos...)

Nosaltres fem el plantejament invers. Quins serveis hem de prestar a la ciutadania? I quin és el preu just que la ciutadania ha de pagar per eixos serveis? Casar la resposta a les dues preguntes et dóna mig pressupost. Si el pressupost d'inversions neix, com pretenem, d'un vertader procés de participació ciutadana (no esta broma a la que el PP li diu pressupost participatiu), la ciutadania sabrà quan costen les seues pròpies propostes i en conseqüència, valoraran la necessitats d'ingressos de l'ajuntament.

Posem un exemple de com ha funcionat el PP. L'ajuntament té estipulades unes taxes per als guals. El gual determina una reserva particular d'una porció de sòl públic, impedint a la resta aparcar. Però a l'hora de fer complir les ordenances el PP mira cap un altre costat. Castelló està ple de guals que fa anys que no paguen la llicència, i les plaques continuen penjades. Els conductors no tenen manera de saber qui paga i qui no (la policia tampoc), i no poden assumir riscos, així que quan veuen una placa segueixen, busquen i acaben... aparcant en zona blava i pagant. Per això no persegueix el frau en els gual, que és de milers d'euros anuals. 

El PP ha privatitzat l'espai públic. La zona blava que podia ser acceptable en la seua proposta original de generar rotació en zones comercials, ha esdevingut tot un altra cosa. Hui la zona blava s'estén a zones sense necessitat de rotació, amb l'única justificació de garantir-li a l'empresa concessionària uns ingressos anuals, perquè això representa ingressos a l'ajuntament. El govern municipal popular està més pendent de generar ingressos, tot i que siga afavorint una empresa; que d'aconseguir que la ciutadania pague preus justos pels serveis que rep. I en això també les diferències de criteri entre ells i nosaltres, són insalvables. 

Nosaltres combatrem eixe frau, i això tindrà diferents conseqüències. Primer incrementar els ingressos municipals cobrant a qui correspon les taxes pendents dels diferents exercicis, i la sanció si cal. Segon, per la via de l'anul·lació del guals que no paguen, guanyar espais per a l'aparcament gratuït en superfície. I el tercer serà la conseqüent revisió del contracte de la zona blava per dimensionar-lo a les actuals necessitats. 

Un altre dia, si volen, parlarem de l'IBI. De com la mòrbida mania de créixer sense control del PP, ha convertit en sòl urbanitzable el que eren camps agrícoles (matant un sector i privant-nos d'un cinturó verd), fent que hui siga molt més car i pague IBI urbà, tot i que no es previsible que ho siga en una dècada. Potser caldrà aprofitar la revisió del PGOU per retornar-li la condició de rural, apostant per la recuperació de la seua condició. Ingressarem menys diners, sí, però és que amb un gestió pulcra, amb menys, farem més. Si vostés volen, clar.

"MANIPULAR I MONOPOLITZAR" - www.castelloninformación.es - 01.04.15

Falten pocs minuts per a les 9 del matí, hora a la que hem estat convocats els diputats que formem part de la comissió. Com gairebé cada setmana. Els més puntuals, que sempre som els mateixos, esperem l’hora per a començar a comptar els minuts que es retardaran els impuntuals, que són, també, sempre els mateixos. Un diputat del PP llegeix un diari dels de paper, i jo li aconselle llegir la plana on la gent envia la seua opinió, i especialment l’apartat on algú critica durament al PP, el seu partit. Concretament al diputat i candidat a l’alcaldia que ha de presidir la comissió a la que estem convocats.

La comunicació publicada diu que eixa persona era votant del PP i que ara que governen uns altres i han destapat tots els bonys de l’antic govern, s’adona que havia estat un error votar-los i que no ho farà mai més. Ràpidament el meu col·lega em diu: “un d’eixos activistes organitzats”. No li passa pel cap que puga ser veritat. Dóna per segur que és cosa nostra, dels adversaris, que li hem dit a algú que telefone dient això. Ni es planteja que puga ser cert.

El dia abans, al mateix diari, una persona havia telefonat queixant-se que el TRAM no passava pel mig del Ribalta, i acusava a l’oposició d’impedir-ho. “Un autèntic indocumentat” vaig pensar quan ho vaig llegir. I “un delinqüent en potència” vaig reflexionar. Perquè el TRAM no passa pel mig del Ribalta perquè el seu pas és il·legal. Ho era abans de fer l’obra que ens ha costat 2’4 milions d’euros i ho continua sent ara. Un altra cosa és que el PP al que li agrada viure perillosament al marge de la llei, tingués la declarada pretensió de fer-ho igualment. Tot i les sentències que li recorden que és il·legal. I ho dic, perquè l’alcalde ha dit públicament, si més no en dues ocasions, que no ho han forçat perquè jo els vaig amenaçar de dur-los als tribunals. “Amenaçar” va dir ell. Amenaçar en fer-los complir la llei.

Però clar… ara que escolte al meu col·lega, igual a banda de ser un “autèntic indocumentat” (que és il·legal està publicat i republicat i ho hauria de saber ja que opina) i de ser “un delinqüent en potència” (si per ell fóra incompliria la llei i desobeiria les sentències judicials), també podria ser “un d’eixos activistes organitzats”. Algú del PP que telefona com si fos un senyor que passava per allí. Versemblant? Clar que sí.

No sé si ho recordaran però fa uns anys es fa muntar una bona polèmica amb el traçat del desdoblament (que mai es va fer) de la N-340 al seu pas per la zona pròxima a la Magdalena. El meu partit va posar en marxa un web on explicàvem la nostra posició, penjàvem noticies referents al tema, i el més important, hi havia un espai per al debat. Vam tindre moltes, moltíssimes visites. Algunes estaven d’acord amb el que dèiem i altres no, clar. 

Però hi va haver el que evidentment era una campanya organitzada de correus que venien a dir el mateix, que no acceptaven rèpliques ni explicacions, i que òbviament tenien una voluntat desestabilitzadora, defensant les posicions del PP. Era tan obvi, i eren tan maldestres, que vam decidir destapar la maniobra.

No ens costà gaire descobrir que efectivament les desenes de correus venien d’una mateixa IP. Estirant més el fil (informàtic) vam descobrir també que era d’un organisme oficial. Organisme oficial i en hores de feina! La cosa pintava bé. Vam furgar un poc més i vam localitzar l’origen. Era una organització formada ad hoc per a donar suport al PP, de la que en formaven part el funcionari dels correus electrònics, el marit d’una assessora del PP i poca gent més, tots ells vinculats al regidor d’urbanisme de l’època. Quan vam destapar la trama, l’autor material no va poder fer un altra cosa que confessar i amb una certa arrogància dir que “no esperava que fóreu tan llestos i que poguéreu arribar a trobar l’ordinador d’origen” perquè es veu que havia fet una cosa d’eixes d'informàtics, per a dissimular. Aquell mateix dia acabaren els correus.

Així que ja comprenc per quina raó el diputat popular va dir de seguida “un d’eixos activistes organitzats”. Perquè en el seu entorn, el del seu partit, és normal. Està bé que la gent sàpiga que alguns partits, només alguns, tenen un exercit regular de gent que telefona a les ràdios, escriu als diaris, als fòrums…per intentar crear un estat d’opinió. Que no els deixen ni a vostés els espais mediàtics de la “pataleta”. Ho monopolitzen i manipulen tot.