"YONKIS DEL PODER" Levante-EMV- 06.05.15

Al llarg dels darrers 24 anys, la gent del PP local ha desenvolupat una dependència absoluta del poder, que fa que des del dia 24 estiguen patint una terrible síndrome d'abstinència. 

La síndrome d'abstinència és el conjunt de reaccions físiques o corporals que succeeixen quan una persona amb addicció a una substància o costum, deixa de consumir-la. A alguns la reacció física se’ls nota per la cara de mala llet, a altres per la de desesperació, a altres per la depressió evident que els seus ulls dibuixen. Però també arriba a presentar-se en algunes patologies psicològiques com la Dependència Emocional. Ja és sabut, la síndrome d’abstinència és col·loquialment coneguda com a mono. I el PP no és que tinga mono, és que viu en el Planeta dels Simis.

Ací no es tracta de reclamar al PP local que complisca el costum d’atorgar cent dies de gentilesa al nou govern abans de començar les crítiques, perquè de qui ha prostituït i vulnerat constantment el sistema democràtic (ocultació d’informació, ús constant de bens públics en benefici particular, finançament il·legal, clientelisme, i un llarg etcètera), un no espera cap respecte per les normes de cortesia no escrites. Per tant, este article no és una queixa de com ens tracten, sinó un definició del que els hi passa a ells.

Pérez Macián, en el seu paper de "malote" fruit de ves a saber quina mena de complexe, diu que pactar amb Castelló en Moviment (“que son las siglas en las que se esconde aquí Podemos”, va dir) és pactar con Bildu. La síndrome d'abstinència en Pérez genera un grau d’estupidesa argumental que fins i tot supera la seua habitual, que ja era molta.

Encara no hi ha programa de govern pactat, estem treballant-hi per exposar-lo públicament amb tota transparència. Però el PP local ja critica una mesura, que tot simplement no figura enlloc. Per què? Perquè tenen un mono més gros que l’ajudant de Torrente. I en lloc de tranquil·litzar-se fent-se unas “pajillas” al seient de darrere del cotxe (on Rus comptava els bitllets robats), fan notes de premsa. 

I Bataller. Bataller no sap la que li espera! I no és una amenaça, és un advertiment. A Bataller li ho han regalat tot en la seua vida política. Tota la seua carrera a la Conselleria ha sigut per la via de la lliure designació. La seua Vicealcaldia i posterior Alcaldia, per tindre padrí. A Bataller, els seus, alguns molt especialment, el van insultar i menystenir reiteradament. Quan van vore que no podien evitar que fóra alcalde, amb un cinisme espectacular, els més crítics van començar amb el patètic servilisme de “nuestro alcalde”, “políticas lideradas por nuestro alcalde””, bla, bla, bla…

Doncs eixos mateixos diuen ara que és una rèmora. Un problema. Una causa més del seu desastre electoral. Bataller insisteix en liderar les restes del naufragi i es prepara mirant al front, al que ha de ser el nou govern. Però ell el problema el té darrera, en les seues files. Trufades d'agraïts desorientats i traïdors que esperen el moment de saltar-li al coll. 

Vorem com li afecta la síndrome d’abstinència a Bataller. Vorem fins on aguanta sense metadona. Crec que de moment encara no ha entés la magnitud de la tragèdia. Per això fa números de 12 a 15, obviant que els números reals són 8,7,4,4,4. Massa complexitat per algú amb un pensament polític tan simple. 

Ajudar a desintoxicar-se als yonkis és una obligació moral de la societat, i intentar recuperar-los per a la vida quotidiana més. Així que espere que una llarg, llarguíssim, temps del PP a l’oposició, els resulte tan beneficiós com si els haguérem ingressat a “Proyecto Demócrata”. I espere que quan estiguen en condicions de tornar a la societat, estiguen curats. 

"LA ROTONDA" Mediterráneo 04.06.15

Si algun invent ha estat directament patentat per Belzebú, eixe és sens dubte la rotonda. Diabòlic instrument nascut amb vocació de simplificar el transit, i que ha esdevingut un parany per quasi tothom.

El període “inter regnes” de l’ajuntament me l’ha recordat. Portem 24 anys de governs populars, succeint-se a ells mateixos, la qual cosa fa que no hi haja memòria col·lectiva de com funcionen estes setmanes, ni qui ha de fer què. Ahir mateix, em va arribar un correu de la Fundació Huguet per suspendre d’urgència la reunió del seu Patronat:  

“Degut a una falta de disponibilitat no justificada d'última hora del president del Patronat” que és l’Alcalde de la Ciutat. Hi havia convocats a més, els guanyadors dels premis anuals, que han estat desconvocats d’urgència. Impresentable.

Alguna gent ens demana que assumim responsabilitats, no podem, no tenim mandat legal. El PP signa contracte d’urgència, “todo atado y bien atado”, però defuig responsabilitats. Hi ha gent que va a parlar amb els regidors del PP, i estos es desentenen. Aleshores ens venen a vore a nosaltres, els atenem, com sempre, però sense capacitat resolutiva encara. Peguen voltes. Giren en redó. Una. Dues. Tres vegades. Sense saber si han d’anar pel carril de dins o pel de fora. Com en una rotonda. Hi ha qui ens dóna pressa. No podem córrer. Fins al 13 no hi haurà canvi.

Ara com ara l’única cosa que sabem del cert, és que d’este conflicte de temps-competències, com en les rotondes, qui va per la dreta, ix.

"TEMPS DE COMPROMÍS" CSN 04.05.15

Del resultat electoral del dia 25 se’n poden fer moltes lectures. Jo en vull subratllar dues. La primera és que la gent ha decidit que malgrat que el PP siga la llista més votada, no ha de governar. De fet, no li han deixat cap opció de governar ni en coalició. Bàsicament perquè la resta de partits havíem dit que no arribaríem a acords amb ells. I ho havíem reiterat amb contundència per a que no quedés cap dubte.

I això em porta a la segona lectura. Castelló ha de tindre un govern de progrés. Les urnes no han deixat cap altra alternativa aritmètica. I a sobre, és precisament a això al que ens vam comprometre el PSOE, Compromís i Castelló en Moviment en la campanya. Clar que això no significa necessàriament que tots tres actors formem part del nou govern municipal.

Ara bé, caldrà pensar molt bé en les conseqüències de com afrontem el pacte de progrés. Un govern format pels 15 regidors i regidores de les tres formacions, és un govern que garanteix solidesa i l’estabilitat. Que són dues característiques imprescindibles, si de veritat volem posar en marxa les transformacions que la ciutat necessita.

Pense honestament que és això el que s’espera de nosaltres. La gent vol comptes clars, transparència en les polítiques, major participació ciutadana, una gestió pulcra, polítiques socials transformadores… I això es fa des de l’equip de govern. Des de l’oposició és molt més difícil. Ho puc assegurar, perquè per tot això porta treballant Compromís des de fa molts anys, i des de l’oposició, no és fàcil.

Tenim davant de nosaltres una oportunitat històrica, però ho hem de fer bé. És el moment d’assumir responsabilitats. El nostre lema “amb valentia” feia referència a això. El PSOE parlava de “ho arreglarem”, doncs mans a l’obra. I Castelló en Moviment deia: “és ara”. Doncs vinga. Si és ara, a governar. No és el moment de tacticismes, del sí però no. Del jo te vote i ja t’ho faràs que des de l’oposició ja et controlaré. 

Castelló necessita estabilitat, i un govern potent i transformador. Podent-lo tenir, ens conformarem amb 

un en minoria? El primer de la democràcia?  Seria un error.

El mandat democràtic de les urnes era: governeu vosaltres, i governeu-nos bé.

"QUE VENEN ELS ROJOS!" www.castelloninformación.com 03.05.15

Ma mare està a punt de fer els 82 anys, té una pensió justeta guanyada a base de treballar com una mula de càrrega durant dècades per treure’ns endavant. Quan té sort i li toca per sorteig, va a la piscina als cursos que organitza l’ajuntament. Li va bé. A més, ma mare ha ensenyat a nedar a mig Castelló. La piscina és la seua segona casa. Quan va a vore als seus besnéts, hi va en autobús, i té una tarifa reduïda per la seua edat.

La meua sogra és una miqueta més jove. En té 73 (però passaria perfectament per 72) i ella va a pintar a una escola d’art subvencionada per l’ajuntament, per a gent gran. També té el carnet d’autobús amb descompte. És xilena, i li parla en castellà a la meua filla, per això quan Gal·la parla en castellà, en lloc de cul diu “poto”, en lloc d’advocat diu “palta”, si li fa mal la panxa diu “me duele la guata”, i si li pareix alguna cosa diu que “le tinca que…”

La xiqueta i la meua dona, es van fer vestits tradicionals per a la Magdalena, perquè a mi m’agrada molt vestir saragüells eixos dies. Tot i que també tinc un vestit de torrentí per si m’he d’arreglar més, o pantaló i brusa, i capa, i capell, i un parell de jupetins i bona cosa de calces de colors.

La meua germana major va morir fa un parell d’any per culpa del càncer. Tenia una casa a mig pagar, que finalment se l’ha quedat el banc, perquè la seua filla única, la meua neboda, no va poder assumir el cost, embolicada com està en la hipoteca del seu de pis. 

No sóc cristià, però quan vivia al carrer d’Enmig, uns veïns que volien recuperar les festes del Portal de la Puríssima, em van demanar de participar-hi, i jo que sóc més de sí que de no, i que m’agraden les festes i les tradicions, vaig fer un pas endavant i em vaig fer de l’associació. Em vaig comprar la medalleta i des d’aleshores participe sempre que puc en les festes i la processó. Que és, crec, la més curta de Castelló.

Vaig estudiar en castellà, no vaig tindre altra opció. I vaig aprendre a escriure en valencià, quasi d’amagat, gràcies a Lo Rat Penal (això sí, abans que es convertís en Batman), i poc a poc n’he aprés, llegint i escrivint. Però també parle una miqueta d’alemany, perquè vaig tindre una parella que ho era, i a casa parlàvem la llengua de Goethe. Vaig aprendre llenguatge de signes per pura curiositat. Tinc un molt bon nivell de francés gràcies als tres anys que vaig viure a París. I el meu professor d’anglés, diu que ja se’m entén bastant en la llengua de Shakeaspeare.

I vostés diran…”a mi tot això què m’importa?” Doncs els hauria d’importar. Sobretot si són d’eixe grup de pocasoltes que diuen que amb un govern de progrés a la ciutat, s’acabarà el món. Els rius es secaran. Els arbres no donaran ni ombra. Les ones del mar aniran al revés. I el Fadrí en lloc de donar l’hora, donarà vi. De Les Useres.

O si són del grup d’incautes disposats a creure qualsevol bestiesa que els diguen els pregoners del PP.

No. No tinc intenció de llevar-li ni a ma mare ni a la meua sogra els descomptes en el transport públic. Ni tampoc anul·lar els cursos de natació o pintura, o del que siga, que fan feliç a la generació que ens ha donat la vida a nosaltres. Tampoc no prohibiré a la meua filla que parle amb la seua “yayita”,  perquè li parla castellà.

No tinc cap intenció de botar-li foc a l’armari on tenim guardats els vestits de Magdalena, perquè són les nostres festes i ens agraden les nostres tradicions. Per això tampoc prohibiria les processons de qui vulga fer-ne, i si em ve de gust, hi aniré. 

Si la meua neboda hagués pogut heretar la casa de sa mare, els assegure que no la consideraria una “capitalista immoral” i no pretendria expropiar-li l’herència. Comprendran que si m’he esforçat en parlar idiomes, no tinc absolutament res en contra, tot el contrari, a que a les escoles s’ensenyen idiomes. I de fet, la meua filla ja estudia anglés, a banda del valencià i el castellà. Però m’agradaria que es fes bé. Millor que ara. 

Sóc de Castelló. Guineo per més senyes. Amant de les tradicions, fill d’una bona mare, pare d’una bona filla, casat amb una mestra d’escola. Estime esta ciutat. Estime la gent que hi viu. Quina classe de gent pot creure que anem a destrossar les nostres famílies, la nostra ciutat?