"MEMÒRIA DE PEIX" CSN 20.08.15

Es creu popularment que els peixos tenen una capacitat de memòria de només 30 segons, però científics canadencs han demostrat que això està lluny de la realitat. El PP, però, sempre tan antisistema (discutint als filòlegs, negant el canvi climàtic, ignorant la llei...) vol obviar aquesta nova troballa. Pérez Macián, Vicent Sales i altres portaveus, pateixen el mal de Dory, aquell peixet sense memòria que eixia a Nemo; incapaç, pobreta, de recordar el que havia fet ella mateixa feia

només uns minuts.

Sales des de les seues vacances es queixa de què no s’han convocat els consells de districte, obviant que en juliol i agost no s’han convocat mai. Pérez Macián diu que l’alcaldessa està desapareguda una setmana, tot simplement perquè veu l’agenda al web; malgrat que sap positivament que l’alcaldessa està al seu despatx treballant. I després protesta de què agafe 15 dies de vacances. Jo recorde algun mes d’agost on feia d’alcalde el cinqué tinent, perquè els quatre primers havien marxat de vacances al mateix temps. Però els del PP tenen dret a descansar, dret que semblen negar als altres.

També és graciós veure al PP queixant-se de què “només” dos Consellers s’han reunit amb l’alcaldessa els primers dos mesos. Si tirem d’hemeroteca, veuríem quants Consellers s’havien reunit amb Bataller, Fabra  o Gimeno. En realitat no importa gaire. Ara...amb quants polítics imputats, condemnats o empresonats es van reunir els alcaldes del PP? No faré la llista, perquè això és un article, no la relació policial de “sospechosos habituales”.

De fet, a alguna d’eixes presumptament honorables autoritats que han visitat la nostra ciutat els darrers anys, si els volguérem tornar la visita, seria més senzill trobar-los en un jutjat, que treballant a un despatx. I a altres, si els volguérem donar la mà, caldria demanar un Vis a Vis a les autoritats penitenciàries. 

La desmemòria voluntària del PP, xoca amb la sana memòria de la gent del carrer, aquells que voten això o allò, tant se li val. La gent recorda d’on venim (fa només dos mesos), i a mesura que vagen descobrint com hem arribat fins ací, tindran menys i menys ganes, de tornar al passat. És qüestió de memòria. 

"SOBRE EL CD CASTELLÓN- Levante-emv- 15.08.15

Este article no és fàcil d’escriure, perquè aquells que el llegiran amb ulls d’aficionat al futbol, s’adonaran de seguida que jo de futbol no n’entenc gaire. Aquells que el puguen llegir i que estiguen gens interessats en el futbol no acabaran d’entendre per quina raó el Vicealcalde de Castelló parla d’estes coses. Tampoc no és fàcil d’escriure, perquè al voltant del futbol i dels colors dels clubs es mou un món de sentiments de gran intensitat, i m’hauran de permetre dir que quan en un debat entra la passió, la raó agafa vacances. Per a que ningú no s’enfade, diré que passa el mateix amb l’adscripció nacional, la política o el fenomen fans amb la música. Però malgrat ser conscient que entre en un espai esvarós no seria honest amb mi mateix si no digués el que pense, i ho publiqués al diari, assumint tots els riscos.

Qui em coneix sap que sóc molt actiu a les xarxes socials, i cada cop que hi ha un episodi significatiu que afecte al CD Castellón, el club de la nostra ciutat, el meu compte de Twitter es bloqueja amb desenes i desenes de piulades demanant solucions, exigint-me (exigint-nos al govern) un major esforç, ser més actius en la crisi institucional que pateix el club... Jo ho comprenc, és més, que se’m cite en centenars de tweets, ho entenc com una certa mostra de confiança. Si m’ho demanen a mi és perquè encara deuen confiar. I això, és un mèrit enorme, no meu, sinó dels aficionats que ho fan. Uns aficionats, diguem-ho clar, maltractats per la direcció del club.

El que passa és que la capacitat de maniobra de l’ajuntament és limitada. Més que no ho sembla. Sincerament no sé qui és el propietari de les accions. Crec que ningú no ho sap del tot, perquè hi ha litigis en marxa sobre el particular. Sí que sé, qui representa formalment eixa majoria accionarial, el Sr. Cruz. I és amb ell amb qui hem de tractar. És cert que seria més fàcil tractar amb ell si hagués acceptat la sol·licitud de reunió que per escrit li va fer el Regidor d’Esports Enric Porcar. Dijous, però, avisà que ja ens voríem en setembre que ara estava fora. 

Hem de parlar de la situació del club. És cert que esta directiva, gràcies a la bona voluntat (o a l’excés de realisme econòmic) ha aconseguit una quitança important per part dels dos principal creditors del club, Facsa i Bankia; i això ha permés una periodificació dels pagaments, per tal d’intentar fer front als deutes acumulats per una gestió nefasta, i no sé si delictiva, durant anys. Però la realitat és també que la ciutat esportiva és d’una empresa que ha vist defraudada la seua confiança per una directiva que no ha complit cap de les condicions d’us de les instal·lacions. El cert és que l’estadi és municipal (de tots vostés), i que la directiva no ha complert amb les condicions. No paga llum ni aigua que anava a càrrec d’ells. El PP va acceptar que el pagament de la quota es fes amb entrades que repartia a qui li semblava. El manteniment de l’estadi que hauria de pagar el club el fa l’ajuntament, per evitar accidents o que ens el tanquen per manca de seguretat. La gespa, va acabar canviant-la i pagant-la l’ajuntament, davant la incapacitat del club... Una gespa que dimecres donava ganes de plorar. No ho vaig vore en directe, no vaig anar a Castàlia, ni pagant, que és com vaig jo quan vull vore un partit, ni convidat. Perquè contestaré ara a la pregunta que algú va fer a Twitter, no, el club, a diferència d’altres anys, no va tindre la deferènia de convidar a la corporació a la presentació. I vull recordar que la corporació municipal som els administradors nomenats pels propietaris (la ciutat de Castelló) dels bens públics, entre els que destaca el nostre estadi.

I davant de tot això, què fer? Tres coses. Una. L’ajuntament està personat en la causa oberta per Sentimiento Albinegro contra l’anterior directiva. El PP havia donat ordre a l’assessoria jurídica de que no col·laborés en res. Nosaltres hem revocat l’ordre i hem donat instruccions de col·laborar activament. Dos, el conveni de cessió de Castàlia està vençut, s’ha de renegociar, i ací sí que hem de ser severs amb l’actual directiva. I tres. Busqueda d’alternatives de gestió, pel que puga passar. Perquè una cosa és clara, com recordaven dues pancartes dimecres, tenim una afició i uns preus de primera i una directiva de tercera. Jo també ho crec.  

MOSQUITS I BORINOTS.

Heu llegit este article de Pérez Macian

http://www.castelloninformacion.com/castellon-opinion-juanjo-perez-macian-pican-mosquitos/   ?

A què és molt curtet? L’article dic. 

M’encanta que diga que la Regidora està treballant, i que reconega que el govern no ha tingut cap problema en aprovar una moció popular que en la pràctica el que diu és que el contracte que van deixar signat amb l’empresa que gestiona les plagues de mosquits, necessitava un reforç.

Però el que més m’agrada és llegir tot això que diu de la Diputació i l’excel·lent gestió. No té ni idea! Podria preguntar-li a Ximo Torres, que ara és assessor de la Dipu, però tots els matins ve a l’ajuntament. Per si Ximo tampoc no ho sap, que no ho sabrà, li ho explicaré jo.

El govern popular de la Diputació va anunciar unes ajudes (que fa anys que publica) a les que es podien acollir els diferents ajuntaments para ajudar a pagar les seues campanyes contra les plagues de mosquits. 250.000 € si mal no recorde. Jo vaig demanar que es condicionés eixa ajuda al compromís dels municipis limítrofs, a fumigar coordinadament per augmentar l’eficàcia. El PP va menystenir la meua proposta i em va dir que jo en sabia res, i va votar en contra.

Aquelles ajudes van resultar tan restrictives, que només van acabar acollint-se ajuntaments per import de 60.000’€, quedant la resta de diners sense assignar.

Va ser Compromís, no el PP, qui el mes passat, davant la plaga i davant l’evidència que la convocatòria havia estat fallida, qui va demanar que es publiqués una segona convocatòria menys restrictiva. El PP ho va acceptar.

Així és la cosa. Desconec si a Pérez Macián li piquen els mosquits, però segur que no li pica la curiositat. Si li piqués, s’informaria, i no faria el ridícul dient estes coses que diu.

"AGOST POMPÓS" CSN 1308.15

Cèsar August, primer emperador romà, no en va tindre prou amb canviar-li el nom al mes que fins aleshores es deia “sextilis”, per posar-li “augustus” en el seu propi honor, va anar més lluny, i li va voler que tingués 31 dies, un més que juliol, dedicat al seu pare adoptiu Juli Cèsar. I li'l va agafar prestat a febrer, i així s'ha quedat el pobre.

Segur que el meu amic David, no trobaria millor patró per al seu club de “Histriónicos Amigos de la Pomposidad” que el fantasma este de Cèsar August! David va escriure un article amb eixe títol, en el que es referia al debat sobre assistir o no a actes religiosos en la condició de regidors. Ho duc a col·lació, perquè agost, histriònic i pompós mes, no dóna per a molt, i per això algun regidor jubilat, intenta crear polèmiques on no hi són.

Enric Porcar, regidor d’ermites, va explicar que anul·làvem el costum del PP d’enviar funcionaris públics (ordenances) a ocupar amb cartellets els primers banquets d’algunes esglésies i ermites, en dates senyalades, per a que els “histriònics amics de la pompositat”, pogueren arribar a punt i hora a la missa, i seu davant de tot. Això, costava diners públics, són hores extres, que s’havien de pagar o compensar.

Porcar anuncia un acord de govern, això ja no passarà. No hi haurà banquets reservats per a les “autoritat civils”. Qui vulga assistir als oficis, ho farà a títol personal i seurà on hi haja un lloc lliure. Si vol seure a primera fila per a lluir-se, que matine. Però no pagarem més hores.

La branca integrista del PP s’ha alarmat. I reclama el dret a seguir mantenint el seu grau de “pompositat”. I va més lluny. Reclama dels descreguts que no vagen a Lledó, o a Sant Pere… En el seu intent de polèmica, recorden que a nosaltres també ens voten creients, i és precisament això el que pot justificar que un càrrec públic vaja a determinats actes en els que personalment no hi creu. Ell diu que ho fem pels vots.

Curiós, jo que estic fart de sentir a populars menysprear actes públics als que acudien i pensava que ho feien, com jo, en representació d’una ciutadania plural. I es veu que no, que ells anaven a fer calaix de vots. Doncs ja ni això els funciona.